Salut vol que els comandaments de l’ICS puguin acumular més d’un càrrec

La Generalitat ha aprofitat la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2015 per incloure canvis legislatius en matèria sanitària. El Govern planeja modificar diversos articles de la Llei de l'Institut Català de la Salut (ICS) per permetre que, en el marc d'aliances estratègiques entre aquest ens i hospitals de la xarxa pública, els alts comandaments de l'ICS puguin tenir més d'un càrrec i compatibilitzar la gestió en l'organisme públic —que controla vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària— amb més funcions de comandament en altres centres aliens a l'ICS. Algun d'aquests hospitals és privat, però la seva funció és pública.

Fins ara, tenir un càrrec directiu a l'ICS era incompatible amb qualsevol activitat que no fos de docència o d'investigació. No obstant això, l'Executiu de Mas afegeix ara una altra excepció i obre la porta al fet que els comandaments de l'ICS puguin exercir funcions directives en altres centres, sempre que hagi “aliances estratègiques o projectes de gestió compartida” entre l'ICS i altres empreses, com és el cas del projecte CIMS a Girona (conveni de col·laboració entre l'hospital Josep Trueta i l'Institut d'Assistència Sanitària). A més, la Generalitat preveu que aquests càrrecs puguin cobrar fins un 30% més del sou que perceben a l'ICS i, fins i tot, amb un acord de govern, “poder superar aquest límit retributiu”.

Però la reforma legislativa de la Generalitat ha topat amb un dictamen desfavorable del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del Govern en matèria socioeconòmica i laboral. El CTESC critica que les retribucions d'aquests càrrecs directius “no s'estableixen en funció de la dedicació horària, sinó de les activitats encomanades”.

En el seu reguitzell de canvis, la Generalitat preveu, a més, que, també a través d'aliances estratègiques, tots els professionals de l'ICS puguin prestar serveis en qualsevol dels centres adscrits a l'acord de col·laboració. El CTESC rebutja aquesta reforma, ja que considera que la mesura permet que treballadors amb “condicions laborals i retributives diferents” —els de l'ICS són estatutaris, mentre que els dels altres centres es regeixen per altres convenis laborals— facin la mateixa feina.

El Govern també preveu derogar l'article que limita l'activitat del personal amb funcions de comandaments intermèdies —càrrecs en unitats de gestió i gerències territorials—. La Generalitat, que prohibia als càrrecs intermedis de l'ICS qualsevol activitat de responsabilitat en altres centres sanitaris, deixa ara via lliure al fet que, amb aliances estratègiques o sense, aquests comandaments intermedis puguin compaginar les funcions a l'ICS i en altres centres, públics o privats. El CTESC critica que no queda clar si aquesta activitat es duu a terme en el marc d'una aliança estratègica o no, i tampoc no hi ha cap “text alternatiu que ho aclareixi”.

Una altra modificació legislativa, fora de la llei de l'ICS, és la que dóna potestat al director del Servei Català de la Salut (Catsalut) per “establir acords, convenis, concerts i encàrrecs de gestió per a la prestació de serveis” sense comptar amb el consell de direcció, que passarà de tenir poder de decisió a simplement “ser informat periòdicament” de les accions.

Encara que la seva decisió no és vinculant, el CTESC ha proposat per unanimitat eliminar totes les reformes sanitàries de la Generalitat. La UGT i CC OO, presents a CTESC, critiquen que Salut aprofiti aquesta llei per “colar” reformes sense passar pel consell de direcció de Catsalut.