Bloqueig a Viena
La intransigència iraniana porta a un punt mort les negociacions nuclears
A mesura que es van consumint les hores, a Viena s'obre camí la idea que el compromís final amb l’Iran sobre les seves ambicions nuclears s’haurà d'esperar. Els negociadors d'una banda i de l'altra donen per feta, malgrat l'exaltació de fa poc, la impossibilitat d'arribar avui a cap acord, atesa l'envergadura de les discrepàncies després de 12 anys d'enfrontament. Al damunt de la taula, hi planeja obertament una nova ampliació del termini negociador.
La falta d'acord després d'un any de negociacions és inquietant. Sobretot perquè les discrepàncies bàsiques entre l’Iran i els seus interlocutors (els membres permanents del Consell de Seguretat i Alemanya) són molt clares des de fa temps. La fonamental és que Teheran no està disposat a desmantellar el seu programa nuclear (teòricament civil) i insisteix a mantenir una capacitat d'enriquiment d'urani que els EUA i els seus aliats consideren insuficient per posar fi al seu accés a l'arma atòmica. Al costat d'això, l’Iran vol el final immediat de les sancions econòmiques de l’ONU, que acabaria amb la seva condició de règim empestat, i el de les imposades pels EUA i la UE. Els seus interlocutors, amb Washington al capdavant, ofereixen un aixecament gradual, que asseguri el compliment per part de Teheran dels seus compromisos.
Els aliats occidentals no poden sucumbir a les demandes de l'ala més radical del règim dels aiatol·làs. Els esdeveniments suggereixen que els negociadors de Teheran no tenen prou espai polític per acordar nous compromisos en aspectes cabdals, malgrat l'evident desig dels iranians de sortir del seu aïllament i de convertir-se en una societat normal i integrada. El cap suprem Khamenei ha establert línies vermelles estrictes respecte a les concessions nuclears.
La prolongació de les negociacions mantindria l'esperança, però no és segur que desemboqui en acord. Els obstacles a un compromís ferm, clar i durador, que allunyi el fantasma de l'arma nuclear iraniana, no provenen només de Khamenei i els seus falcons. Les forces contràries són formidables també als EUA —on el nou Legislatiu en mans republicanes és hostil a la iniciativa d’Obama— i entre alguns dels aliats més estrets que té, es tracti d’Israel, que considera existencial l'amenaça iraniana, o de l'Aràbia Saudita, temorosa que un acord impliqui el reordenament regional en favor de l’Iran xiïta.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
