Juncker ho aposta tot al pla inversor

La Comissió Europea de Jean-Claude Juncker ultima una nova agenda econòmica que pretén aturar la inacabable crisi europea. Juncker se la juga tot just tres setmanes després d'arribar al càrrec: aquesta agenda té com a pedra angular un pla d'inversió de 300.000 milions d'euros en tres anys, un estímul amb relativament pocs diners públics i bones dosis d'enginyeria financera. Brussel·les es juga la seva credibilitat amb un nou vehicle financer publicoprivat: ha dissenyat un fons amb 16.000 milions procedents dels pressupostos europeus (2.000 són diners nous; la resta reassignacions d'altres partides) i 5.000 del Banc Europeu d'Inversions (BEI) com a palanca per aconseguir els 300.000 milions amb l'inestimable suport del sector privat.

Amb l'aportació privada s'intenta arribar a 300.000 milions d'euros

Però els plans del president van més lluny: pretenen trencar amb la Comissió Barroso i fer un gir a la política econòmica per guarir les greus lesions econòmiques d'Europa. Juncker va buscar el suport tàcit de Berlín, París i Roma a l'últim G-20 d'Austràlia per promoure una estratègia a tres bandes: inversió, però també reformes i una política fiscal una mica menys severa, d'acord amb la doctrina Draghi, certifiquen fonts comunitàries. França i Itàlia seran claus en el flanc fiscal: Brussel·les els avisarà pels seus pressupostos, que posen en risc les metes de dèficit. Però serà més aviat retòric. La Comissió no imposarà multes ni prendrà cap decisió fins a la primavera. Es conforma amb retocs per part de París i Roma per evitar que un ajust més dur arruïni la pàl·lida reactivació de l'eurozona. I ofereix un estímul que necessiten com l'aire que respiren. A canvi vol reformes. Els afectats guanyen, d'aquesta manera, temps per aprovar-les.

“Fins avui tot eren retallades i reformes; ara es vol jugar a tres bandes, amb la inversió com a estímul, perquè tothom remi en la mateixa direcció”, expliquen fonts europees. “Aquesta nova agenda econòmica disposa d'una constel·lació política extremadament favorable”, afegeixen.

L'estel que il·lumina aquesta constel·lació era i és Berlín. I Alemanya té les seves reserves. La cancellera Merkel, sempre recelosa dels estímuls keynesians, només tolera aquest nou fons a condició que Roma i París facin reformes, i sense augmentar l'apel·lació al pressupost comú. “Que França i Itàlia facin el que vulguin mentre no ens obliguin a fer més del que fem”, aquest és el missatge que han traslladat tant Berlín com Londres a Brussel·les, segons dos alts funcionaris.

Berlín ha anunciat recentment un pla d'inversió propi, de 10.000 milions d'euros —amb prou feines el 0,1% del seu PIB—, i no ha enviat ni un sol projecte a Brussel·les perquè entri dins del pla europeu d'inversions.

La Comissió farà avui els últims retocs al nou Fons Europu per a Inversions Estratègiques, probable nom d'aquest vehicle financer que, paradoxa, busca treure l'eurozona de la crisi amb palanques semblants a les que alguns van fer servir per ficar el món a l'huracà.

Alemanya mai no ha estat partidària d'estímuls keynesians

El pla serà presentat davant l'Eurocambra dimecres vinent. I el vicepresident Jyrki Katainen iniciarà de seguida una gira per les grans places financeres a la recerca d'inversors. Les xifres ja estan clares: els 16.000 milions del pressupost —que s'utilitzaran com a garantia— i els 5.000 del BEI suposen fixar la ràtio de palanquejament d'1:15 (un per cada quinze) per aconseguir els 300.000 milions. La Comissió considera factibles aquestes xifres: en projectes anteriors, el palanquejament era fins i tot superior, i hi haurà projectes que exigiran un endeutament menor. Juncker destinarà 220.000 milions a infraestructures energètiques, de transport i digitals; i 80.000 milions a pimes. Acompanyarà aquest fons d'un impuls al mercat únic per esquivar barreres regulatòries. I es nega a assignar els projectes per quotes nacionals: els diners aniran als més viables i atractius.

Tres fonts involucrades en el seu disseny expliquen, a més, que el nou fons es basa a donar una nova dimensió al BEI, fins avui incapaç de dinamitzar les inversions per por de perdre la seva qualificació de solvència, la triple A. La Comissió arrisca els diners europeus: cobrirà les primeres pèrdues, però a canvi vol la majoria als comitès on es decidirà en què invertir. Brussel·les tutelarà el nou fons, i el BEI es convertirà en el braç executiu de la Comissió per gestionar els projectes. Per a això, té previst contractar nou personal, donar una nova orientació a la seva política d'inversions i assumir més riscos. És difícil. Brussel·les va proposar el 2012 una ampliació de capital de 10.000 milions per al BEI, però aquesta injecció va ser lenta i no va ser suficient per mantenir l'activitat inversora anterior a la crisi, segons han reconegut fins i tot Alemanya i França en un document conjunt presentat a l'Ecofin a l'octubre.

La CE ultimarà aquest cap de setmana els serrells del Fons Europeu d'Inversions

El gruixut expedient que estudia l'Executiu comunitari calcula una caiguda del 15% en la inversió total europea des del 2007, amb pics de fins al 60% en algun país; a Espanya, la reculada és del 44%. Fins avui, els estats membres han remès un llistat amb 1.800 projectes que sumen un total de 400.000 milions d'euros per al proper trienni. Però Brussel·les confia a poder triar sobre un ventall de projectes encara més ampli, que sumin entorn d'un bilió d'euros.

Un grup de treball format pels estats membres, la Comissió i el BEI s'ha reunit ja amb els bancs públics nacionals (l'espanyol ICO, o l'alemany KfW, per exemple) perquè s'afegeixin a la proposta. I diversos estats membres estudien activar també plans d'inversió nacionals, encara que per això “seria desitjable que les xifres compromeses no computessin en el càlcul del dèficit, i això no és políticament factible en aquest moment”, explica uns dels ministres de l'Eurogrup.

Hi ha dubtes respecte al paquet inversor. El ministre francès Emmanuel Macron ha assegurat aquesta setmana que els diners públics no haurien de ser inferiors a 60.000 milions d'euros; l'esquema de Juncker situa aquesta xifra a 20.000 milions (els 15.000 dels pressupostos més 5.000 del BEI).

Els estats ja han enviat 1.800 projectes viables per valor de 400.000 milions

Les expectatives sobre el pla Juncker són tan elevades i els diners frescos finalment inclosos són tan limitats —2.000 milions— que els mateixos funcionaris involucrats en el seu disseny temen que els mercats desconfiïn de l'impacte macroeconòmic d'aquest estímul. A més, cal identificar, analitzar, avaluar financerament i mediambiental, auditar i finalment estructurar de 1.000 a 1.500 projectes en tres anys, cosa que suposa un coll d'ampolla molt estret.

I, en definitiva, els estats membres acabaran havent de cofinançar alguns d'aquests projectes, incògnita majúscula amb la crisi fiscal actual. “Cal fer que el BEI arrisqui més, i cal convèncer els mercats que Europa tornarà a créixer a la velocitat adequada perquè vinguin a invertir. No és que faltin diners: hi ha masses calentes d'estalvi de sobres per arribar als 300.000 milions. El que cal és que hi hagi projectes viables i operatius”, segons l'equip de Jean-Claude Juncker.