La Fiscalia presenta la querella contra Mas per quatre delictes comesos el 9-N
L'acusa de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions
La Fiscalia General de l'Estat ha presentat aquest divendres la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per haver comès suposadament delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9-N. El registre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebut la denúncia, signada pel fiscal superior, José María Romero de Tejada, a les 12.20.
La querella també es dirigeix contra la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també pels mateixos delictes. Així, el fiscal general Eduardo Torres-Dulce ha decidit presentar les acusacions per tots els delictes que proposava al principi i contra els tres dirigents, malgrat les reticències tècniques plantejades per alguns membres de la cúpula fiscal.
El procediment, una vegada registrada la querella, és el següent:
En primer lloc, es conformarà la sala d'admissions, formada pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dos magistrats més. Aquesta sala resoldrà l'admissió o no de la querella presentada. Si s'admet, el ponent es convertirà en magistrat instructor de la causa i començarà la instrucció. A partir d'aquí es realitzaran totes les proves i peticions que el magistrat consideri oportunes per avançar en la investigació.
En el cas que es presentessin recursos sobre el tema, es crearia la sala de recursos. En aquesta sala hi hauria els magistrats de la sala civil i penal que no han format part de la sala d'admissions.
Si finalment Artur Mas és citat a declarar com a imputat, tal com reclama la Fiscalia, el president haurà d'acudir personalment a l'interrogatori, ja que la prerrogativa de la declaració per escrit es limita als casos en què declara com a testimoni.
Desobediència
La querella calca el relat de la proposta presentada pel fiscal general a la cúpula de representants del ministeri públic. Torres-Dulce basa l'acusació de desobediència en la burla a la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional contra la consulta alternativa celebrada el 9-N. El fiscal general va insistir que “les declaracions públiques efectuades per alguns d'ells dissipen qualsevol dubte” sobre el coneixement que tenia Mas de l'incompliment. Fins i tot recorda una declaració del president el mateix 9-N: “Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable d'obrir els col·legis, que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu Govern”.
Penes que comporta cada delicte
El delicte de desobediència del qual s'acusa Artur Mas comporta una pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a la feina o el càrrec públic d'un període de sis mesos a dos anys.
L'obstrucció a la justícia o usurpació de funcions està castigada amb les penes de presó de sis mesos a un any, multa de tres a vuit mesos i suspensió de feina o càrrec públic per un període d'un a tres anys.
La prevaricació administrativa està penada amb la inhabilitació especial per a la feina o el càrrec públic per un període de set a deu anys.
I, en el cas de la malversació, la pena de multa és de sis a dotze mesos, i suspensió de feina o càrrec públic per un període de sis mesos a tres anys. El Codi Penal especifica, a més, que si el culpable no reintegra l'import de la quantitat desviada en els deu dies següents a la incoació del procés, se li imposaran penes de tres a sis anys i inhabilitació absoluta per un període de sis a deu anys.
A més, sosté que no és necessària una negativa tàcita a complir la resolució i que, en la seva opinió, aquesta negativa al mandat del Constitucional ha estat "franca, clara, indubtable, evident i inequívoca".
L'escrit indica que la Generalitat "va desplegar una conducta incompatible amb el contingut d'aquesta resolució, ja que el procés va continuar fins a consumar-se el dia 9 de novembre del 2014".
Malversació
La Fiscalia considera que pot haver-hi un delicte de malversació perquè “s'ha incorregut en despesa pública per dur a terme actuacions delictives”. L'escrit qualifica de “delictiva” la consulta “per ser radicalment oposada a les resolucions del Tribunal Constitucional” i considera que les actuacions del Govern català són “ontològicament alienes a la funció pública”. “En el cas que ens ocupa”, especifica la querella, “s'han fet despeses per dur a terme un acte no ja contrari al dret, sinó constitutiu de delicte”. Els fons “han estat deliberadament destinats a un fi radicalment aliè a la funció pública”.
Per sostenir aquesta tesi, la Fiscalia cita jurisprudència del Tribunal Suprem. L'alt tribunal sosté que la malversació no només pretén “tutelar el patrimoni públic”, sinó també “el correcte funcionament de l'activitat patrimonial de l’Estat, de les comunitats autònomes o dels ajuntaments”. No cal –recorden els fiscals– que hi hagi “ànim de lucre” perquè es consideri que hi ha malversació. El que es protegeix, segueix la querella, és “la confiança de la societat en la gestió honesta dels fons de l’Estat”. El tipus penal “no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó en tot cas la disminució il·lícita dels fons públics o béns assimilats a aquests”.
Diligències sol·licitades per la Fiscalia
A més de prendre declaració als imputats, la Fiscalia demana set diligències d'investigació per aclarir els fets. Sol·licita, per exemple, que s'aporti la còpia de qualsevol "resolució" dictada per qualsevol departament de la Generalitat després de la suspensió del Tribunal Constitucional i que hagi servit per "donar un impuls efectiu a la preparació i execució" de la consulta. També vol una "còpia íntegra" de la plataforma web que va engegar la Generalitat per informar del procés de participació (www.participa2014.cat), així com un informe per aclarir en quins períodes ha estat activa, en quin servidor s'ha allotjat i fins i tot qui és la persona responsable de "la creació i el manteniment" d'aquesta plataforma.
Quan va obrir la investigació, la vigília del 9-N, la Fiscalia ja havia sol·licitat a l'empresa Unipost que aportés qualsevol contracte o encàrrec de la Generalitat sobre la distribució de propaganda o repartiment a les bústies relacionats amb la jornada de participació. La diligència, no obstant això, encara no s'havia completat i ara, en la querella, el ministeri públic insisteix en la necessitat de saber si es va fer aquest encàrrec i d'on prové, en tot cas, les “dades personals” que van permetre aquesta distribució. Al Departament de Presidència, la Fiscalia li demana la “documentació relacionada amb l'encàrrec de confecció d'urnes, paperetes i cartells”, així com amb la “distribució” de tot aquest material als centres de votació.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
