Deu dies que han fet trontollar la Fiscalia

“El que ha passat a la Fiscalia a propòsit del 9-N jo no ho havia vist mai”, explica un fiscal veterà de Catalunya. En només deu dies, la institució ha viscut moments de gran agitació que han fet sorgir diferències de criteri insalvables entre el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, i els fiscals que integren la Fiscalia Superior de Catalunya. Malgrat que fins ara havien estat més o menys soterrades, aquestes tensions es van airejar públicament ahir, quan Torres-Dulce va anunciar que es querellaria contra el president de la Generalitat, Artur Mas, malgrat l'opinió contrària dels fiscals catalans que han examinat el cas i que no hi veuen indicis de delicte.

El que segueix és un relat del que ha passat en els deu dies que van des del 8 de novembre, quan la Fiscalia va decidir obrir diligències per l'organització de la consulta catalana, i el 17 de novembre, o sigui ahir, quan es va evidenciar un cisma inèdit al si del ministeri públic. “La Fiscalia és només una i és jeràrquica, però aquests dies ha fet l'efecte que hi havia dues fiscalies”, admet un altre representant de la institució consultat per aquest diari.

Dissabte 8-N. La investigació. A instàncies de Torres-Dulce, la Fiscalia Superior de Catalunya obre diligències d'investigació la vigília del 9-N. Pretén saber si hi ha “ordres o instruccions” de la Generalitat per cedir l'ús d'escoles i instituts com a locals de votació. També reclama als Mossos que identifiquin els responsables d'aquests centres si n'autoritzen l'ús, així com els encàrrecs de la Generalitat a empreses de que fan bustiades relacionades amb la consulta.

Diumenge 9-N. No a retirar les urnes. Els fiscals catalans, amb l'aval de la Fiscalia General de l'Estat (FGE), s'oposen a retirar les urnes. Diversos partits polítics porten la jornada de participació davant els jutjats de guàrdia, però la posició de la Fiscalia –pot haver-hi indicis de delicte, però actuar en el moment seria desproporcionat– mou els jutges a no interferir en el procés. S'obren diligències d'investigació en diversos jutjats.

Dilluns 10-N. La reacció. La celebració, sense interferències judicials, de la consulta alternativa planejada per Mas provoca crítiques al Govern espanyol per suposada tebiesa. l'Executiu de Mariano Rajoy envia un missatge de duresa i dóna a entendre que la Fiscalia actuarà amb rapidesa. Els serveis tècnics de la FGE ja treballen, de fet, en l'elaboració de la querella. S'esbossen una sèrie de delictes (desobediència, prevaricació, usurpació de funcions) i uns responsables (a més de Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i alguns consellers). L'esborrany desagrada als fiscals catalans.

Dimarts 11-N. Pressions i malestar. La líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, exerceix com una mena de portaveu de la Fiscalia i assegura que la querella és “sòlida”, que es presentarà “avui mateix” i que inclou delictes com el “suborn”. Els fiscals, tant a Madrid com a Barcelona, consideren que estan sent objecte de pressions inadmissibles que posen en dubte la seva independència. El mateix Torres-Dulce es veu obligat a puntualitzar, des de Logronyo, que la Fiscalia treballa per escatir “si els fets són delictius” i que ho farà “sense cap precipitació”. Els fiscals catalans segueixen estudiant la querella, ja amb la idea de rebaixar-ne l'abast. Primers indicis clars que hi ha discrepàncies jurídiques.

Dimecres 12-N. La reunió. Davant les reticències expressades des de Barcelona, Torres-Dulce convoca a una reunió a Madrid el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i el seu número dos, Francisco Bañeres. A més de conciliar posicions, l'objectiu és debatre els arguments jurídics i enfocar l'estratègia sobre la querella. En un comunicat, Torres-Dulce afirma que posa l'examen jurídic en mans de Romero de Tejada, que “informarà de la decisió que adopti en el marc dels principis de legalitat i imparcialitat que regeixen l'actuació del ministeri públic”.

Dijous 13-N. Hi ha delicte? Les diferències de criteri al si de la Fiscalia Superior de Catalunya s'accentuen. Ja no es tracta d'acotar l'esborrany de querella de la FGE, sinó que es valora la conveniència de presentar-la. Inquietud al Govern espanyol pel que considera escassa celeritat de la Fiscalia. Se succeeixen les denúncies de pressions als fiscals, tant a Madrid com a Catalunya. Els juristes qüestionen la viabilitat penal de la querella: no hi ha desobediència, diuen, perquè el Tribunal Constitucional, malgrat suspendre l'organització de la consulta, no va donar una ordre explícita.

Divendres 14-N. Querella en l'aire. La majoria de fiscals, reunits en junta extraordinària, consideren que no hi ha base sòlida jurídica per actuar contra Mas i Ortega. Acorden seguir treballant en el tema. El mateix Torres-Dulce obre la porta a no presentar la querella afirmant que “no és necessari que el ministeri fiscal porti als tribunals l'assumpte” perquè ja estan judicialitzats arran de la denúncia de diverses formacions polítiques.

Dilluns 17-N. El 'no' dels fiscals catalans. Després del cap de setmana, els fiscals catalans es tornen a reunir. Arriben a la conclusió, de forma unànime, que no han de presentar la querella. Així ho comunica el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, a Torres-Dulce. La Fiscalia General emet un comunicat en què anuncia que, malgrat el criteri que ha arribat des de Catalunya, actuarà contra Mas pel 9-N, amb la qual cosa queda en evidència aquest cisma.