El Santander prescindeix de Rato després de l’escàndol de les targetes opaques

El Santander ha decidit eliminar el Consell Assessor Internacional, un òrgan que funcionava des de fa 17 anys, com una fórmula indirecta per prescindir de Rodrigo Rato, expresident de Bankia. Aquest executiu està imputat en el cas Bankia i pel de les targetes black de Caja Madrid, ja que el jutge considera que les “va consentir, les va propiciar i les va acceptar”. Entre el 2011 i el 2012 Rato es va gastar 99.041 euros, al marge d'uns tres milions de salari. Aquest Consell es va constituir el 1997 i Rato ja hi va pertànyer abans i després d'anar-se'n de Bankia. El Santander pagava als membres d'aquest Consell 200.000 euros per dues reunions anuals.

Rato continua al Consell de Llatinoamèrica i Europa de Telefónica. El 10 de setembre passat es va saber que deixava el consell de Servihabitat, la immobiliària de La Caixa, per ser conseller de la firma nord-americana de capital de risc Texas Pacific Group (TPG), propietària del 51% de Servihabitat.

L'última compareixença pública d'un alt càrrec del Santander va ser la del conseller delegat, Javier Marín, el 4 de novembre. Marín va suportar cinc preguntes sobre el futur de Rodrigo Rato al Santander. Els mitjans de comunicació van preguntar al conseller delegat si no creia que perquè els bancs recuperin la confiança de la societat, com va assenyalar en un recent article Ana Botín, presidenta del Santander, havien de prescindir dels consellers imputats. També se li demanar pel dany que provocava la figura de Rato en la reputació de l'entitat, ja que els casos pels quals se l'acusen són de caràcter financer. En tots els casos, Marín es va remetre a anteriors respostes de l'entitat sobre Rato.

L'últim a pronunciar-se sobre Rato al Santander va ser el difunt president, Emilio Botín, que va dir que se l'havia contractat perquè era una persona de gran vàlua per al grup per la seva experiència i que no hi havia canvis previstos. Botin mantenia una estreta relació amb Rato des de feia molts anys. Marín va evitar esmentar el nom de Rato i no va fer cap comentari més.

El 22 d'octubre passat Rato va haver de dipositar un aval del Banc Sabadell per valor de tres milions d'euros com a fiança en el cas de les targetes. A més, el cas judicial s'ha complicat perquè el fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón ha obert una investigació sobre la relació entre Rato i Jaime Castellanos, president del banc d'inversió Lazard. Rato va confessar, a preguntes del fiscal, que havia rebut una transferència d'una mica més de sis milions d'euros el 2011 de Lazard, entitat que va assessorar Bankia, com a pagament per unes opcions sobre accions. Lazard va assessorar Bankia mentre Rato va ser president i va cobrar uns vuit milions d'euros pels seus serveis.

A més, Rato va treballar a Lazard el 2008 i el 2009, abans d'arribar a Caja Madrid. Castellanos no va explicar aquesta relació a les seves declaracions en el cas Bankia, motiu pel qual UPyD ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que el citi a declarar com a imputat per un delicte de fals testimoni. Considera que va mentir sobre les retribucions que va percebre Rodrigo Rato després de deixar aquesta feina al banc d'inversió.