Un acord fonamental

Per fi hi ha un compromís. Els Estats Units i la Xina, els dos països que més contribueixen a la difusió de gasos d'efecte hivernacle, han segellat un acord negociat en secret pel qual es comprometen a reduir de manera substancial les seves emissions abans del 2030. És una resolució important i suposa un suport definitiu perquè la conferència de París del 2015 pugui generar un nou acord mundial que substitueixi el protocol de Kyoto. Cal felicitar-se per tot el que s'ha assolit, considerar que, com va assenyalar Barack Obama amb el president xinès, Xi Jinping, té “caràcter històric” i desitjar que es compleixi. I que serveixi d'exemple.

La Xina ha acceptat posar límits concrets a les seves emissions: el 2030 (i si pogués, abans), el 20% de l'energia que consumeixi haurà de ser neta; i començarà a reduir el nivell d'emissions. Aquest objectiu, que pot semblar limitat, suposa un gran esforç per a un país amb una taxa elevada de creixement i dependència gairebé total del carbó. Significa que durant aquest temps haurà d'aconseguir tanta energia neta de fonts no contaminants com ara obté del carbó. I els EUA es comprometen a reduir —d'aquí al 2020— un 17% les emissions respecte del nivell del 2005, i entre el 26% i 28% el 2030. És el doble de l'objectiu anterior. Cal confiar que el Partit Republicà, que ara domina les dues cambres, estigui a l'altura de l'acord i no n'obstaculitzi el desenvolupament, encara que les primeres reaccions dels seus màxims dirigents al Congrés no són gaire encoratjadores.

És vital que les dues grans potències s'afegeixin a l'esforç que des de fa anys lidera la Unió Europea per reduir l'escalfament global. Ara cal demanar a la resta dels països, especialment als de l'OCDE —com va fer ahir Jean-Claude Juncker— que assumeixin també objectius concrets. Només així es podrà aconseguir el desafiament de limitar l'escalfament global a menys de 2°C a final del segle.