Rajoy rebutja oferir un pla perquè la consulta “va fracassar”

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no mourà ni un mil·límetre la seva posició política pel fet que 2,3 milions de persones, segons les dades de la Generalitat, participessin en la consulta alternativa del 9-N. En la seva primera compareixença després del 9-N, Rajoy va argumentar que no es mourà ni oferirà cap pla especial per intentar que no creixi l’independentisme a Catalunya, perquè creu que la jornada del diumenge va ser un “absolut fracàs”, sobretot perquè dos terços dels catalans i estrangers cridats a les urnes no van anar a votar.

“No va ser una votació democràtica, va ser un acte de propaganda política. No hi va haver consulta, va ser un simulacre”. El president, durant una llarga roda de premsa, va insistir en diverses ocasions en aquesta dada dels dos terços d’abstencionistes per defensar que l’independentisme no és majoritari i, per tant, restar dramatisme a la situació. “Va ser un profund fracàs del projecte independentista. Segons els seus propis comptes, dos de cada tres catalans no els van fer cas. On pretenien una exhibició de força ens van mostrar la seva debilitat”.

Rajoy va negar qualsevol possibilitat de negociació d’un referèndum i va marcar el que considera l’única via “pel que pretén Mas”: la reforma constitucional. “És l’únic camí legal”, tal com ha marcat, per als plantejaments del president de la Generalitat, Artur Mas. “El Parlament de Catalunya està facultat per iniciar el procés de la reforma constitucional. És l’únic camí legal per als seus plantejaments i Mas ho sap”, va afirmar el president del Govern espanyol, que va revelar que en les seves negociacions amb el president de la Generalitat sempre li ha plantejat que aquest és el camí que ha de seguir. Però aquesta porta que apunta Rajoy, també ho va deixar molt clar, està tancada. “Jo i el meu partit ens oposarem a qualsevol reforma de la Constitució que inclogui l’autodeterminació i per tant liquidi la sobirania nacional”. “No dialogaré mai sobre la sobirania nacional”, va afegir.

Tot l’argument del president, que no va voler explicar per què ha trigat tres dies a sortir –“cadascú té les seves opinions sobre això” – es va basar a apropiar-se de l’abstenció per concloure que l’independentisme és minoritari. “A Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes. Catalunya és plural, molt plural”, va dir fins a dues vegades Rajoy, que no va voler valorar el camí judicial del procés sobre el qual la Fiscalia prepara una querella.

I com que el considera minoritari, el president no té cap intenció d’oferir un pla als catalans per evitar que l’independentisme continuï creixent, com detecten totes les enquestes, o per frenar l’onada de mobilitzacions independentistes que es van iniciar l’Onze de Setembre del 2012, amb ell ja a La Moncloa. En cap moment el president va voler parlar directament als manifestants o als votants de diumenge, més enllà de traslladar el seu “respecte”. Quin pla ofereix als qui s’estan fent independentistes? li van preguntar. “Diumenge va participar un terç del cens, però dos terços no ho van fer, i jo haig de donar una resposta al conjunt dels ciutadans. El pla que tinc és continuar lluitant contra l’atur i seguir resolent els problemes, perquè aquestes dues terceres parts que no van votar sàpiguen que la seva posició també existeix”. “Dediquem-nos al que ens importa a tots, l’economia”, va assegurar quan li van insistir en la idea del pla. Rajoy continua així convençut que la sortida de la crisi portarà una baixada de l’independentisme.

El president del Govern espanyol es va defensar de les crítiques de diversos sectors que l’acusaven d’immobilisme: “El Govern defensa la legalitat i va adoptar una posició assenyada i adequada. A alguns organitzadors els hagués agradat un altre tipus de fotografia i el Govern va actuar amb proporcionalitat, també la justícia”. Així, va lloar la decisió adoptada per un jutge de Catalunya que, davant la petició de retirada de les urnes, va dir que “hagués creat més tensió i dificultats”. També va destacar que tal vegada als organitzadors, és a dir, els sobiranistes, “els hagués agradat un altre tipus d’imatges”, les de la policia tancant els col·legis electorals.

“He actuat amb proporcionalitat. Crec que he estat assenyat a l’hora de prendre decisions. Crec que he fet el que havia de fer i que he complert la meva obligació”, va insistir. El Govern espanyol està reivindicant aquests dies que Rajoy va saber evitar, amb la seva manera d’actuar tan diferent a la de José María Aznar, que s’arribés a un nivell de tensió o enfrontament insuportable. L’Executiu defensa que, malgrat les crítiques internes, Rajoy va permetre que se celebrés el simulacre de consulta i va donar una oportunitat a Mas perquè no s’hi involucrés, però en haver assumit en primera persona l’organització ha posat “les coses molt difícils” i ara s’enfrontarà a la via judicial, de final incert.

Davant la insistència de les preguntes sobre el recorregut judicial posterior al 9-N, Mariano Rajoy va optar per apel·lar a l’autonomia de la Fiscalia, després que els fiscals s’hagin queixat de la pressió del Govern espanyol. “Jo no sóc ningú per dir-li què ha de fer”. “Haig de respectar les decisions de la Fiscalia i del Poder Judicial perquè si no, no aniríem per bon camí”, va afegir. “Creguin-me que no sé si es querellarà. No he donat cap instrucció en aquest sentit”, va contestar a una altra de les preguntes sobre l’actuació de la Fiscalia.

Rajoy va demanar al president català que “es posi a treballar en el que importa el conjunt dels ciutadans de Catalunya”, com l’atur o els problemes econòmics. Va destacar, així mateix, que Mas “s’ha dedicat únicament i exclusiva a aquest projecte, que ha acabat amb una participació més baixa del previst”.

El president no va voler parlar de res que no fos Catalunya. Quan se li va preguntar si, donat l’ambient d’enorme preocupació que s’està instal·lant en el seu partit pel risc d’una patacada electoral, tenia previstos canvis en el Govern o en el partit, va contestar amb un lacònic “no”.