La Xina reafirma la seva puixança el primer dia de la cimera de l’APEC

La Xina va aprofitar el primer dia de la cimera de l'APEC, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, a Pequín per fer una demostració de poder i reafirmar el seu paper de líder mundial. Va obrir la jornada amb el tancament d'un acord de lliure comerç amb Corea del Sud i la va continuar amb la primera reunió entre el seu president, Xi Jinping, i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, en un primer pas per normalitzar unes relacions congelades durant dos anys. I va tancar la jornada suavitzant tensions amb el Vietnam i els Estats Units, el president dels quals, Barack Obama, va adoptar un to molt conciliador.

Pequín s'ha plantejat la cimera com una exhibició de la seva puixança. Des de la construcció d'un llac o un gegantí complex hoteler per acollir durant només unes quantes hores els líders de 21 economies que agrupen més de la meitat del comerç mundial fins a una cerimònia de benvinguda als líders pròpia de les superproduccions de Hollywood –amb catifes vermelles lluminoses i focs artificials–.

Un fermall d'or per a una jornada en què la Xina va tancar diferents fronts diplomàtics que tenia oberts. El més espectacular, l'encaixada i la reunió amb Abe, la primera entre líders de la Xina i el Japó en tres anys. La coreografia de la trobada va ser acuradament calculada per deixar clar que els dos països encara són molt lluny de resoldre les seves diferències: al contrari del que marca el protocol xinès, va ser el primer ministre japonès qui va esperar Xi al Gran Palau del Poble, i no al revés, i el president xinès no va respondre inicialment a la salutació del seu convidat. L'encaixada va ser silenciosa i sense somriures. Poc important. El simple fet de la reunió ja representa un avenç i la voluntat dels dos països de reparar uns llaços congelats durant dos anys, arran de la disputa per la sobirania de les illes conegudes com Diaoyu en mandarí o Senkaku en japonès i qüestions històriques.

Abe va declarar a la premsa que la reunió “representa un primer pas per millorar les relacions bilaterals i tornar a la base d'una relació mútuament beneficiosa basada en interessos estratègics comuns”. Per la seva banda, Xi va instar Abe a “mantenir-se en el camí del desenvolupament pacífic, seguir una política prudent de Defensa i Seguretat, fer esforços per augmentar la confiança mútua amb els països veïns i exercir un paper constructiu per la pau i l'estabilitat regionals”.

La Xina també va tancar un acord de lliure comerç amb Corea del Sud, amb la qual manté una excel·lent sintonia des de l'arribada de Park Geun-hye al poder. El pacte, que es negociava des de fa dos anys i ara ha de ser aprovat pel legislatiu dels dos països, manté les barreres per a l'arròs i els automòbils però elimina les tarifes xineses per al tèxtil i l'electrònica coreanes. Tots dos països mantenen un intercanvi comercial entorn dels 228.290 milions de dòlars, favorable a Corea del Sud en més de 60.000 milions de dòlars.

El comerç juga un paper principal en aquesta cimera de l'APEC. La Xina pressiona a favor d'una zona de lliure comerç que inclogui tota la regió, origen de més de la meitat del PIB mundial. Però els Estats Units defensa l’Aliança Transpacífica (TPP), composta per dotze països de l’APEC i que exclou la Xina.

Obama es va reunir a l'ambaixada nord-americana a Pequín amb els països participants en aquesta aliança. Allí va assegurar que percep “un impuls” per al TPP. Però, tot i que promou una visió sobre la integració comercial regional diferent de la Xina, Obama es va mostrar conciliador amb Pequín. Afeblit a casa després de la garrotada de les legislatives, va optar per la suavitat per reparar unes relacions tibants amb la Xina.

En un discurs Obama va voler estendre ponts cap a la Xina. Encara que la va instar a renunciar al “robatori cibernètic” amb finalitats comercials o a permetre la lliure competència d'empreses estrangeres, també va anunciar una nova política més flexible de visats. El president nord-americà es va mostrar també molt moderat en una declaració sobre Hong Kong, quan va afirmar que el que és important és “evitar la violència”.