On viu el nostre amic marc?

9-N. República Federal de Gràcia. Me n'hi vaig a veure què passa. Deu ser difícil quan no se sap què passa. Verbigràcia: el politòleg Aitor Carr, fa poques hores que ha dibuixat el que passa amb aquesta frase: “No saps si el 9-N és un acte de desobediència o un desfogament col·lectiu pactat per mantenir l'agenda de PP i CiU”.

Pel que fa a l'acte de desobediència, es respira, en efecte, en l'ambient. Hi ha alguna cosa estranya i rebel, difusa i que serà difícil dilucidar en una consulta també difusa, en una consulta que no és una consulta, però que és consulta, una altra fita amb final obert. El pacte secret també es respira en l'ambient. De fet, es respira, si us fixeu, des de fa gairebé quatre dècades. Dissabte, en aquest sentit, es coneixien les negociacions de Rigol amb PP i PSOE, i que potser han possibilitat que l'Estat hagi decidit no intensificar la via Weyler (capità general gore de Cuba que va fer independentistes els cubans) de solució de conflictes polítics. A canvi, esclar, d'alguna cosa. L'Estat, com la UDEF, no fa mai res per res. Bé. República Federal de Gràcia. Passeig.

Amb dos milions de vots, es podria dir que li deu haver anat bé a Mas

Pel carrer hi circula la gracietat endiumenjada. Nota: molt poques persones amb banderetes a l'equipament, cosa que pot ser un indici que l'excés de banderes se soluciona parlant del tema / votant. Els col·legis estan replens. Hi ha alguna cua de més de 100 metres. Espectacular. Si bé el fet que avui hi hagi menys meses que en unes eleccions normals —la meitat, segons em comunica un corresponsal estranger—, despista.

Café en un local proper a un col·le. A les meses s'hi repeteix un grup humà format per papa, mama, fill petit i fill adolescent. El fill adolescent els comunica, via mòbil, novetats informatives. Pel que sento, el gran tema d'interès són les reaccions del Règim. Declaracions que, en el que és un sentit no desitjat per l'emissor, provoquen riure en els receptors. 

Cua electoral. Un matrimoni parla amb un altre. El matrimoni a) veu la cosa com un triomf. La senyora no deixa de dir que té “la pell de gallina", aquest ovípar que, des que va ser domesticat en el Neolític, no ha vist reconeguts gaires drets. La sensació és que per a) això ja és la pera, és el moment definitiu i sentimental d'un procés. El matrimoni b) opina que això no és res, però que s'ha de fer a falta d'una altra cosa. Els b) parlen de retallades. No en diuen les xifres —7.000 milions, més altres 2.000 en els propers—, però expliquen a a) que no molen. El matrimoni a) opina que la culpa és de Madrid. El matrimoni b) diu que hi ha xoriços a tot arreu, i parla dels Pujol. El matrimoni a) parla llavors del que menjaran. Pel que sembla, a) i b) se'n van a dinar. I, no és broma, menjaran cap i pota a la catalana. A la catalana és com a la madrilenya, però sense xoriço. Aquesta societat, en fi, està acostumada a no reconèixer els xoriços de prop.

Cua en un altre col·legi. Coincideixo amb un grup d'avis, plorosos, que surten per la tele dient que des de petits volien votar una consulta com aquesta —pregunta: on es van ficar des del 77? Per què van votar, possiblement, el contrari tota la vida?—. Al final de la cua, davant de l'urna, hi ha una iaia de Gràcia. No apareix al cens i està col·lapsant la cua. El CNI posa 1.000 iaies de Gràcia en 1.000 col·legis electorals i suposaria la primera victòria de la història per guerra biològica. Per Twitter percebo un microfenomen. Persones que pengen les paperetes amb les quals votaran. Són futurs vots nuls. És irrellevant, d'altra banda, en una consulta en què falta un sistema de recompte, enla qual l'única cosa valorable serà la participació. N'hi ha algunes de molt boniques. Un senyor s'ha construït una papereta en la qual surt tot el que vol en un nou Estat. Ha marcat 'sí' a les caselles “Un Estat sense polítics corruptes”, i un altre 'sí' a “Un Estat sense problemes de nutrició infantil”. Això em remet a pensar, una altra vegada, en l'objecte que estic veient. Em faig la pregunta del milió. Això és desbordament o, tot el contrari, una canalització del descontentament cap a un pacte? Davant del dubte truco a Guillermo López, profe de Periodisme a la Universitat de València, i membre de Lapaginadefinitiva.com, un grup que, a cada comici l'encerta i ofereix previsions i anàlisis precises abans i després dels resultats. A les europees, de fet, van ser els únics que van encertar amb Podem, un fet que el Règim encara no ha acceptat. “Mira, amb dos milions de vots, es podria dir que li deu haver anat bé a Mas. Però també, que això el supera. A més, el Govern central no podria continuar amb el seu silenci, haurà de fer algun gest. I més si vol conservar a un soci potencial”.

Avui començarà la batalla
per canalitzar el que va passar ahir

I, possiblement, això és el que he vist avui. Un desbordament. És a dir, supera el punt de vista del Règim. I que, per això mateix, també és sensible de ser canalitzat. Avui començarà la batalla per canalitzar-lo. S'inicia una batalla per la interpretació del que hem vist, una batalla per establir-ne el significat, el marc interpretatiu del 9-N.

Suposo que la batalla per establir-ne el marc, per saber si hi ha guanyat un Govern o alguna cosa més àmplia començarà en breu, a la primera roda de premsa de Mas, quan celebri el 9-N com Cristiano Ronaldo celebra els gols de penal. Sobreactuant un mèrit qüestionable.