Uns 200 càrrecs electes denuncien el Govern central davant l’ONU i la UE

Uns 200 càrrecs electes catalans de partits sobiranistes, entre diputats, eurodiputats, alcaldes i senadors, han signat aquest migdia una denúncia que elevaran a les Nacions Unides i a les institucions europees per comunicar que l'Estat espanyol ha prohibit celebrar a Catalunya un referèndum o una consulta incloent l'opció de la independència. El document sol·licita a l'ONU i a la Unió Europea que adoptin “totes les actuacions necessàries” per garantir que el poble català pugui votar democràticament i decidir el seu futur. El text ha estat signat, entre d'altres, per Núria de Gispert, presidenta del Parlament; els portaveus dels grups parlamentaris sobiranistes, Jordi Turull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA), així com diversos eurodiputats i alcaldes. La denúncia està oberta a recollir més suports.

En un acte solemne al Parlament, De Gispert ha obert la sessió invocant els drets històrics de Catalunya i ha apuntat que el procés sobiranista, a les portes del 9-N, és ple d'“incerteses” però també d'“il·lusió”. Tot seguit, representants de tots els partits partidaris de la consulta –excepte la CUP– han llegit per fragments el text en català, castellà, anglès, francès i alemany. La denúncia, que apel·la als principis democràtics de la Carta Fundacional de les Nacions Unides, serà remesa a l'ONU, al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Consell d'Europa i a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

La denúncia sosté que Catalunya és un subjecte sobirà, polític i jurídic i fa un relat dels greuges des de l'elaboració de l'Estatut fins a la sentència del Tribunal Constitucional sobre aquesta norma de capçalera. “El Tribunal Constitucional va contravenir la voluntat popular i va posar en evidència la seva politització actuant com si fos una tercera cambra parlamentària vulnerant un dels principis bàsics dels sistemes democràtics, la divisió de poders i la seva independència”, diu el text qüestionant ja la imparcialitat del tribunal. Després de recordar els frustrats intents per celebrar un referèndum o una consulta homologable, el document conclou en quatre punts: primer, que les institucions catalanes han esgotat sense èxit totes les vies per fer la votació; segon, que constaten la falta de voluntat del Govern espanyol per dialogar; tercer, que aquest rebuig es tradueix en una involució destinada a afeblir l'autogovern català, i quart, que se senten legitimats per actuar.

Després de la lectura del text, diversos signants han pres la paraula per argumentar la necessitat de recórrer a les institucions europees. “Volem que Catalunya sigui una república. El Govern espanyol, les institucions i els seus grans partits són profundament antidemocràtics”, ha afirmat el republicà Oriol Junqueras. El convergent Jordi Turull ha instat el Govern d'Espanya a reflexionar sobre el fet que grups parlamentaris tan diferents donin suport al referèndum i parafrasejant el seu company Josep Rull ha dit: “Si ets jutge i en les teves hores lliures et vols comprometre amb un projecte (en al·lusió al jutge Santi Vidal, que va participar en un document sobre una futura Constitució catalana), et volen expedientar; però si ets jutge i col·labores amb la FAES, no només no t'expedienten, sinó que et nomenen president del Tribunal Constitucional”. L'ecosocialista Dolors Camats ha advertit del risc de convertir la democràcia en un simulacre quan s'utilitza la Carta Magna com a escut per evitar el vot o les institucions fan servir el TC per no donar la cara. “Que ningú s'enganyi, més tard o més d'hora votarem”, ha assenyalat el senador Jordi Guillot. I l'eurodiputat Ernest Maragall, abans socialista i ara a Esquerra, ha reblat: “Aquest és un acte en defensa pròpia”. L'acte ha finalitzat recordant les paraules que va pronunciar el violoncel·lista Pau Casals a les Nacions Unides i amb el cant d'Els Segadors.