‘Arquitecta’ del dret civil català

Els que la coneixen s'han quedat de pedra. Els seus amics i admiradors, que abunden al món acadèmic, consideren una "mesquinesa" que una universitat es plantegi retirar a algú l'honoris causa per motius polítics. Però s'indignen encara més quan assumeixen que aquesta persona és la jurista Encarnació Roca, que "ho és i ho ha estat tot" en la configuració d'un dels elements que defineixen la identitat catalana: el seu dret civil propi.

Maria Encarnació Roca i Trias (Barcelona, 26 d'abril del 1944) "va defensar el dret civil propi en èpoques en les quals no era fàcil fer-ho", explica una excol·laboradora seva de la Universitat de Barcelona, on la jurista ha dirigit diversos projectes d'investigació fins que, el 2012, va ser nomenada magistrada del Tribunal Constitucional a proposta del Parlament català i amb el vistiplau de Convergència i Unió.

Igual que els seus col·legues, Roca ha votat a favor de suspendre la consulta sobiranista del 9-N (l'original i l'alternativa). Part del claustre de la Universitat de Girona (UdG) ha forçat un debat, aquest dimarts, per retirar-li el títol d'honoris causa com a càstig per no haver discrepat. "La seva trajectòria és irreprotxable. No se li pot fer això per una qüestió política. Ningú li pot dir a l'Encarnació que no és catalana o que és menys catalana que una altra persona", lamenta un acadèmic que la coneix des de fa anys.

“Va defensar el dret propi de Catalunya en una època en la qual no era fàcil fer-ho”

Catedràtica de la Universitat de Barcelona i doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, Roca es va convertir, el 1979, en la primera professora de Dret Civil a Espanya. Especialitzada en dret de família, les sentències que ha dictat en aquesta matèria, coincideixen els experts, han establert la base per avançar en la igualtat entre sexes pel que fa a drets i obligacions. Va establir jurisprudència, entre altres coses, en admetre el dret d'una dona que mai ha treballat fora de casa a cobrar una pensió compensatòria per divorci: segons Roca, havia contribuït amb les seves tasques domèstiques a les càrregues familiars mentre va durar el matrimoni.

El seu primer salt a l'alta magistratura va arribar el 2005, quan va accedir a la sala civil del Tribunal Suprem (també va ser la primera dona a aconseguir-ho). La seva candidatura va ser proposada per Alfons López Tena, en aquella època vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) afí a CiU. Més tard, López Tena va ser diputat al Parlament català per Solidaritat per la Independència (SI), formació que continua dirigint. Roca va ser escollida pel torn de juristes de "prestigi reconegut".

El 2005 va ser la primera dona a accedir al Tribunal Suprem

Amant de la música clàssica i "una gran treballadora", va ser designada magistrada del Tribunal Constitucional el juliol del 2012, a proposta del Parlament de Catalunya. Va assumir el càrrec "amb responsabilitat, com sempre fa ella", assenyalen fonts del seu entorn. L'honoris causa per la Universitat de Girona li va arribar poc abans d'aquest nomenament. Qui la va proposar va ser Miquel Martí, catedràtic de Dret Civil d'aquesta mateixa universitat. Martí va formar part de la "junta electoral" nomenada pel president de la Generalitat, Artur Mas, per vetllar pel bon funcionament de la consulta del 9-N.

"És una persona d'una gran generositat intel·lectual i amb un prestigi internacional innegable", afegeixen fonts judicials sobre Roca. Els seus èxits, afegeixen, són incontestables, tant a Espanya com a fora. Ha estat professora visitant en diverses universitats (com el Wolfson College d'Oxford) i ha participat com a ponent en conferències jurídiques internacionals. La Generalitat l'ha reconegut amb una de les seves distincions més altes (la Creu de Sant Jordi) i és, també, la primera dona que va aconseguir accedir a la molt masculina Reial Acadèmia de Jurisprudència.

"Ha escrit obres fonamentals per al dret civil català", assenyala una de les seves col·laboradores. Algunes, en plena transició, com Natura i contingut de la legítima en el dret civil català (1976), El dret civil català en la jurisprudència (1977) o, especialment, els Fonaments del dret civil de Catalunya (1979-1982).