Jordi Savall renuncia al Premi Nacional de Música

Jordi Savall (Igualada, Barcelona, 1941) no és músic de temperament imprevisible, sinó més aviat al contrari, respira pau i serenitat dins i fora de l’escenari i davant qualsevol conflicte, prefereix el diàleg serè a l’esclat passional. Per això ha causat més impacte la seva decisió, comunicada ahir, de no acceptar el Premi Nacional de Música, en la modalitat d’interpretació, concedit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, i dotat amb 30.000 euros. La profunda indignació per la política cultural del ministeri dirigit per José Ignacio Wert ha pesat més que “l’alegria per un tardà reconeixement a més de 40 anys de dedicació apassionada a la difusió de la música com a força i llenguatge de civilització i convivència”.

El famós gambista, director i compositor català, que ha obtingut les més altes distincions a França, Alemanya, Àustria i altres països per la seva dedicació a la música antiga, i que fa només dues setmanes va ser distingit amb la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, va fer pública la seva decisió ahir en una carta oberta que va difondre després d’haver comunicat la seva decisió al matí al secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle. Diu Savall en la missiva que agraeix el premi, però que no pot acceptar-lo per “no trair els seus principis i les seves conviccions més íntimes”, ja que la distinció procedeix de la principal institució de l’Estat responsable del “dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i la promoció de l’art i dels seus creadors”.

Savall agraeix el premi, però diu que no pot acceptar-lo per “no trair els seus principis i les seves conviccions”

A Savall li dol especialment el pobre suport a la recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic mil·lenari, riquíssim repertori al qual ha dedicat més de quatre dècades; i no només considera “insuficients” els esforços i les inversions que el Govern espanyol destina al món de les arts i la cultura en general i, en particular, a la música. Acusa el ministeri de “greu incompetència en la promoció de l’art i els seus creadors” i ho fa en una carta a José Ignacio Wert en la qual reconeix que “en comptades ocasions he pogut beneficiar-me , al llarg de 40 anys d’activitat, d’alguna col·laboració institucional”.

En la seva triple faceta de virtuós de la viola de gamba, investigador i director de conjunts amb instruments d’època com Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya –formacions subvencionades per la Generalitat de Catalunya– Savall ha emprès projectes concertístics i editorials ambiciosos, publicats pel seu propi segell discogràfic, Alia Vox, que han tingut suport institucional, com els dedicats als romanços i músiques del Quixot, l’aproximació a les músiques del temps de la reina Isabel I o la celebració del V Centenari del descobriment d’Amèrica.

L'escriptor Javier Marías va

També reconeix en la missiva les “petites ajudes” en gires internacionals, i les recents invitacions del Centre Nacional de Difusió de la Música, però denuncia que, igual que la immensa majoria de músics i conjunts del país, “he tirat endavant només amb el meu esforç personal sense disposar mai de cap ajuda institucional estable a la producció i materialització de tots els meus projectes musicals”.

Bona part d’aquesta activitat incessant s’ha centrat de manera regular en la recuperació, la difusió en concerts i gires i l’enregistrament de la millor música espanyola de tots els temps, des de les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi i les tradicions mil·lenàries de les Sibil·les fins als mestres del Siglo de Oro –Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i Tomás Luis de Vitoria– o l’esplendor barroca.

El 2012, l'escriptor Javier Marías va renunciar al Premi Nacional de Narrativa, per la seva novel·la Los enamoramientos. Acceptar el premi, va dir llavors Marías, hauria estat una "desvergonyiment". Marías havia assegurat des de feia anys que no volia premis oficials. L'escriptor va afirmar que la raó principal era la seva voluntat de no voler ser etiquetat com a autor "afavorit per aquest Govern o aquell altre" ni ser involucrat en jocs polítics, per la qual cosa defensava que s'hauria negat a acceptar el guardó independentment del partit que fos al poder.