El Parlament demana un altre decret contra la pobresa energètica

Amb l'hivern molt a prop i un 10% de famílies catalanes que tenen problemes per mantenir casa seva a la temperatura adequada, la Generalitat continua sense explicar amb detall quin serà el seu pla per afrontar la pobresa energètica. Ahir el Parlament va posar més pressió i va aprovar per unanimitat una moció del PSC per presentar “de manera immediata” un nou decret que reemplaci l'anterior i els efectes del qual, per exemple, s'estenguin a tots els mesos de l'any.

La petició arriba després del fracàs de la norma anterior, que es va aprovar l'hivern passat i a la qual solament es van acollir 895 famílies. L'acord consistia a retardar el pagament de la factura fins a la primavera i no tallar el subministrament durant els mesos de fred. A més de les crítiques de les entitats del tercer sector social i de plataformes com l'Aliança contra la Pobresa Energètica, el mateix Departament d'Empresa i Ocupació va reconèixer que la cobertura havia estat molt baixa i que li havien donat prou difusió.

La moció aprovada, a més d'instar Empresa a prémer l'accelerador amb el decret, perquè s'ampliï el període d'aplicabilitat a tot l'any i se simplifiquin de manera substancial els tràmits per poder beneficiar-se'n en cas de tenir problemes per pagar els rebuts. La norma, diu el text, estaria dirigida a les persones amb ingressos que no arribin a l'1,5 de la renda de suficiència de Catalunya i que no puguin afrontar el deute, i ha de tenir “instruments de suport econòmic, com un fons de suficiència energètica”.

Les crítiques de les entitats socials respecte als plans d'ajuda social de la Generalitat se centren en la falta de dotació econòmica. Fa un mes el secretari d'empresa, Pere Torres, va assegurar que desconeixia la quantitat necessària per evitar el fred a les llars més vulnerables ja que es desconeixia quina era la veritable necessitat i no hi havia una definició clara de qui és el pobre energètic. Aquesta setmana, no obstant això, el conseller d'empresa, Felip Puig, va assegurar en una entrevista a RAC-1 que els nous plans del departament podrien beneficiar entre 50.000 i 70.000 famílies, cosa que suposaria un cost estimat d'entre 20 i 25 milions a l'any.

Fins ara són les ONG i els ajuntaments, com el de Barcelona, els que han suportat el pes de les ajudes econòmiques. A la capital catalana, per exemple, el Consistori va donar ajudes l'any passat a 2.842 famílies. Càrites va fer el mateix amb unes 1.700.

Puig també va assegurar que la Generalitat està intentant negociar amb el sector energètic la creació d'un fons per ajudar les famílies afectades a reduir el seu deute amb les subministradores, en el marc de la taula contra la pobresa. Una iniciativa que té unes possibilitats reduïdes tenint en compte la posició del sector. Dimarts passat el president de la patronal energètica Unesa, Eduardo Montes, va assegurar que “la pobresa energètica és possible que no sigui la més urgent” de les que viuen les famílies espanyoles, tot i que es va mostrar disposat a comprometre's en la lluita contra “la pobresa en general”.

També queda el dubte de quins aspectes recuperarà Puig del decret anterior, recorregut pel Govern central davant del Tribunal Constitucional. L'Executiu de Mariano Rajoy el va impugnar ja que considerava que posa en risc la unitat de mercat i reivindica que és competència seva determinar qui és un consumidor vulnerable. Però, sobretot, perquè amenaça els ingressos de les elèctriques, davant les quals la Generalitat no ha estat tan contundent.