La Reserva Federal dels EUA posa fi a sis anys d’estímuls massius

S'acaba una època, un experiment únic d'una de les pitjors crisis del capitalisme. La Reserva Federal ha posat fi aquest dimecres al programa de compra massiva d'actius financers i préstecs hipotecaris per inundar de liquiditat els mercats i estimular l'economia dels Estats Units. El novembre serà el primer mes dels últims 37 en què la Fed no comprarà deute, cosa que suposa deixar la primera economia del planeta sense el motor que va començar a bombar diners el 2008, després de l'hecatombe de Lehman Brothers.

El comunicat del banc afirma que els tipus d'interès continuaran al 0% durant un període de temps "considerable", probablement fins a mitjan 2015 (la Fed mantindrà un balanç d'actius de 4,5 bilions de dòlars), sempre que es confirmin els indicadors actuals i la inflació, controlada en l'1,7%, segueixi donant marge.

El to general del document és positiu, amb l'objectiu de tranquil·litzar els mercats, una mica volàtils els últims dies. En tenien motius. Encara s'ha de veure si els inversors superen l'addicció als més de tres bilions i mig de dòlars injectats aquests anys i si la recuperació dels EUA és tan robusta per navegar sola. Janet Yellen, presidenta de la Fed, creu que ha arribat el moment de l'arrencada.

El banc central certifica una "expansió moderada" de l'economia amb un ritme de creació d'ocupació "sòlid". En aquest sentit, i en contrast amb comunicats anteriors, destaca la "reducció gradual dels obstacles" per a la contractació. No obstant això, precisa que la pressió inflacionista és a la baixa i que el mercat immobiliari mostra una "recuperació lenta", cosa que justificaria un marge de temps abans d'apujar el preu del diner.

Encertar el moment i el calibre de la pujada dels tipus és un dels punts més espinosos que ha d'afrontar la Fed. I les pressions no hi ajuden. Els amos de bons, fons poderosos, firmes financeres i magnats de tot tipus volen uns tipus que mantinguin amarrada la inflació, per així no veure depreciats els seus títols.

El juny del 2013, el simple suggeriment d'una retirada d'estímuls per part del llavors cap del banc central dels EUA, Ben Bernanke, va provocar el pànic a les Borses. Per aquest motiu el tancament de l'aixeta ha estat progressiu, perquè el pacient no notés el canvi amb brusquedat. El gener d'aquest any, la Fed va reduir de 85.000 milions de dòlars a 75.000 la quantitat mensual dedicada a la compra d'actius. Mes a mes ha anat llimant la xifra fins als 15.000 milions de l'últim mes. La retirada escalonada ha permès que els mercats deixessin de banda la notícia i la van assumir aquest dimecres sense batzegades. Després de l'anunci, l'índex Dow Jones va registrar un caiguda de mig punt.

L'operació d'estímuls massius va començar el 2008. Després de la caiguda de Lehman Brothers i la confirmació d'una de les pitjors crisis de la història del capitalisme, el banc central dels EUA va abaixar els tipus d'interès gairebé a zero per intentar alimentar els motors de l'economia. No va ser prou i va haver de llançar tres onades de compra de deute al mercat (2008, 2010 i 2012). En l'última, el compromís va ser tancar l'aixeta quan l'economia oferís símptomes d'estabilització i un creixement raonable. El moment ha arribat, tot i que amb matisos.

Des del 2012, la desocupació ha baixat d'un 8,1% al 5,9% al setembre. La previsió de creixement per aquest any és de l'1,7%, i del 3% per al 2015. Els indicadors de producció estan en positiu. La recuperació, per tant, és un fet. Els analistes adverteixen, no obstant això, que pateix una certa debilitat. Un exemple en són els salaris, que estan estancats.

La millora dels comptes públics és un dels èxits de l'Administració d'Obama (el dèficit fiscal es va reduir a 483.400 milions de dòlars el 2014, el 2,8% del PIB i el més baix des del 2007). No obstant això, el mercat laboral presenta algunes incògnites, sobretot pel que fa al percentatge d'aturats sobre la població activa. Són molts els treballadors que, o bé per edat o bé perquè no tenen la qualificació necessària, s'han esborrat de les estadístiques.

El mercat immobiliari tampoc ho veu gaire clar. La construcció i els preus s'han animat, però el crèdit continua vacil·lant. Abans de la crisi es concedia un crèdit cada mitja hora. Ara els bancs posen moltes més pegues. Així mateix, els crèdits estudiantils vius limiten molt la capacitat d'endeutament de les famílies més joves.

El creixement és una realitat, però és desigual. Les dades ofereixen pocs dubtes. Si els ingressos dels nord-americans que guanyen menys de 20.000 dòlars al mes s'han reduït un 6% entre el 1997 i el 2013, els de l'1% més ric, els que ingressen més de 318.000 dòlars a l'any, han crescut un 7% durant el mateix període. Al mercat, l'1% dels més rics atresora el 20% dels actius financers del país.