Joaquim Nadal, imputat per afavorir Lara en una operació urbanística

Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques amb el tripartit i exdirigent històric del PSC, ha estat citat a declarar com a imputat per cometre una estafa en una operació urbanística per afavorir l'editor José Manuel Lara. La jutgessa que investiga el cas l'ha citat per al proper 21 de novembre, segons han confirmat a EL PAÍS fonts de la investigació.

La Fiscalia Anticorrupció havia demanat la seva imputació en considerar que Nadal “va promoure les negociacions” pertinents per modificar els usos d'una zona de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) on inicialment s'havia de construir un polígon industrial. L'àrea, finalment, va passar de forma precipitada a considerar-se “zona verda” per beneficiar l'empresari que, segons les dades que obren la investigació, va comprar a la zona una masia per 6,5 milions d'euros.

L'octubre del 2006, l'Incasòl -del qual Nadal era el màxim responsable- va signar un conveni amb l'Ajuntament i amb l'empresa que havia de desenvolupar el polígon, Varal Real Estate. El conveni preveia traslladar el polígon a una altra zona, la de Bernades, que tenia un petit problema: era “inundable”, per la qual cosa no era possible fer-ne el desenvolupament urbanístic. El fiscal sospita que Nadal i altres responsables de l'Incasòl coneixien aquesta circumstància i la van amagar a l'empresa. D'aquí ve el delicte "d'estafa consumada", segons recull l'escrit de la fiscalia, al que ha tingut accés EL PAÍS. .

El fiscal també havia sol·licitat la imputació de l’exalcalde Herrero -que va morir el mes de març passat- i de l’exgerent de l’Incasòl, Emili Mas, que ha estat citat a declarar però per un altre delicte (prevaricació) en la signatura d’un conveni relacionat. Mas ja va estar implicat en el cas Pretoria, de presumpta corrupció urbanística entorn de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, encara que finalment la seva causa va acabar arxivada.

L’agost del 2006, l’empresa pública i el consistori van firmar un conveni pel qual l’Incasòl es comprometia a abonar, per endavant, 1,2 milions d’euros pel 5% de l’aprofitament urbanístic del futur sector industrial. Els diners havien de ser retornats en quatre anys si no s’aprovava el canvi de planejament. “Malgrat que el desenvolupament urbanístic de la zona no ha tingut lloc tant per la seva inviabilitat econòmica com pels informes negatius de l’Agència Catalana de l’Aigua”, conclou el fiscal, “l’Ajuntament no ha retornat la quantitat rebuda”, recull l’escrit.

Anticorrupció retreu a l’Incasòl que avancés els diners “sabent que la zona de Bernades no era susceptible de desenvolupament urbanístic”. Els fets poden suposar “una utilització irregular de fons públics” i “un possible delicte de prevaricació”. Sobretot, continua el fiscal, si es té en compte que “l’Ajuntament va regalar, sense facultats per fer-ho, el 5% de l’aprofitament” a l’Incasòl, quan per llei l’hauria d’haver tret a subhasta pública.