El que de debò us diu una bossa de patates (i no voleu saber)

Hi ha pocs productes al supermercat que ens produeixin, quan els consumim, tant sentiment de culpa com les patates fregides de bossa. Les posem al carro en previsió d'un probable atac d'ansietat a mitja tarda; i quan aquest, no cal dir-ho, es produeix, obrim la borsa amb la ferma determinació de menjar-ne només quatre o cinc per, finalment i amb sort, deixar-hi poc més que uns trossets diminuts al fons, aparentment inaccessibles. S'han donat casos de gent que els escura utilitzant els dits humitejats. Les patates fregides tenen alguna cosa addictiva, i fins i tot la bossa sembla que està conscientment dissenyada per cruixir tant o més que elles, de manera que resulta impossible no mirar-la hipnotitzats quan sentim a prop el so característic i prometedor del paper setinat que s'estripa. Encara que no hàgiu perpetrat la compra, la visió de la simple obertura horitzontal de la bossa al nostre costat és una invitació clamorosa a ficar-hi la mà. No hi ha dubte que estan boníssimes, però la perspectiva de la bossa buida (perquè, reconeguem-ho: tots mirem dintre del fragant abisme a la recerca d'un fragment perdut) ens deixa la sensació que hem fet alguna malifeta.

Segons el Ministeri de Sanitat, no hi ha cap aliment que s'hagi d'eliminar de la dieta, però al gràfic de la piràmide alimentària situa les patates fregides a l'extrem de color vermell, sinònim de perill, al costat de productes de rebosteria i refrescs i el dibuix d'una senyora asseguda veient la televisió cruspint-se un gelat. Tots (excepte la senyora) “s'han de consumir ocasionalment, ja que són aliments amb una alta concentració energètica i, alhora, poc nutritius”, diu el text oficial. “En general, es tracta d'aliments amb un alt contingut en àcids grassos saturats, sucres i sal, de manera que un consum elevat afavoreix l'aparició de sobrepès i obesitat, entre altres malalties”. I afegeix: “Cal evitar-ne un consum freqüent perquè no interfereixi amb la ingesta d'aliments més saludables i s'instaurin en els nens patrons d'alimentació inadequats”.

Assumint que hem de recórrer a les entranyables patates de bossa només de tant en tant, és aconsellable dedicar uns minuts a intentar desxifrar els misteris de la informació nutricional que hi ha a la part del darrere del paquet. De tot aquest glossari de termes i xifres incomprensibles, convé saber quina és la part dolenta, la part encara més dolenta i si n'hi ha cap de bona, per, en conseqüència, triar les patates més apropiades. La professora de nutrició Iva Marques, de la Facultat de Ciències de la Salut i de l'Esport de la Universitat de Saragossa i editora de la revista de la Fundació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (FEDN), ens ajuda en aquesta difícil tasca.

Valor energètic: millor la varietat light

Una bossa de patates fregides normals de mida petita (45 grams) té prop de 228 kcal. O el que és el mateix, i segons explica l'especialista, com dos filets mitjans de vedella a la planxa. Si us criden l'atenció les patates light, sapigueu que per llei han de tenir un 30% menys de calories. Desenfundeu la calculadora del mòbil i comproveu si es compleix la proporció (els quilojoules –kJ– són la mesura internacional i apareixen a l'etiqueta d'informació nutricional perquè ho exigeix la legislació vigent; n'hi ha prou que us fixeu en la seva equivalència en quilocalories –kcal–).

Greixos: prioritzeu els que porten el matís "al forn"

Un dels atractius principals de les patates xips és el seu tall finíssim; també un dels seus inconvenients més importants des del punt de vista de la dieta sana. “Les patates de bossa fregides absorbeixen molt oli en el procés de fregir-les. Com més fi és el tall de la patata, més absorció, i a l'inrevés”, ens informa Iva Marques. Aquesta és una de les raons per les quals les patates que fregim a casa normalment són més saludables. “Com que són més gruixudes absorbeixen menys oli i, per tant, tenen menys calories”. Les patates xips normals tenen uns 35 grams de greix per cada 100 grams: és a dir, més d'un terç d'aquests cent grams correspon a greix pur. A les light, la xifra descendeix fins als 20 grams. Algunes patates de bossa s'anuncien com “al forn” i tenen un 70% menys de greix. “Com que es fan al forn i no fregides n'absorbeixen menys”, corrobora la nutricionista.

Respecte a la quantitat de greixos saturats (trobareu aquesta informació en el mateix epígraf), com més baixa sigui, millor. “Són greixos d'origen majoritàriament animal, amb efectes fisiològics relacionats amb l'empitjorament dels nivells de colesterol a la sang i estructura arterial. Actualment la seva quantitat ja no és gaire elevada en les patates fregides de bossa pel canvi del tipus d'oli utilitzat en fregir-les”.

Hidrats de carboni: no hi ha llum vermella

Us podeu saltar aquest apartat. Es mouen entre 45 i 60 grams per cada 100 grams, quantitats no excessives. “És la quantitat pròpia d'un cereal, com el pa o l'arròs, de manera que s'han de consumir en les racions recomanades”, afirma l'especialista. Aquí es produeix una curiosa paradoxa, ja que la quantitat d'hidrats de carboni és més elevada a les patates light que a les normals. “Aquelles, com que tenen menys greix per unitat de pes, tenen més hidrats”, justifica Marques.

Fibra: quina fibra?

“La fibra és una part dels hidrats no digerible pels enzims digestius humans, fermentada pels bacteris del còlon o l'intestí gros”, diserta la professora. “El valor per 100 grams és moderat, però per ració de consum de patates fregides (menys de 50 grams) és més baix, o sigui, que no s'ha de considerar font de fibra”.

Proteïnes: de baixa qualitat

Si voleu estar forts com un roure, descarteu les patates de bossa com a epicentre de la dieta. “El contingut proteic és moderat, però la qualitat d'aquestes proteïnes és baixa”, apunta la nutricionista.

Tipus d'oli: d'oliva, girasol o blat de moro

Generalment surt reflectit a l'apartat d'ingredients, que és com la lletra petita dels contractes: una cosa en què no ens fixem mai però que hauríem de mirar. Escodrinyant-la atentament descobrim que aquestes patates es fregeixen principalment en oli “de blat de moro” o “vegetal”. Depenent de l'un o de l'un altre, seran més o menys saludables. “Si és d'oliva, de girasol o blat de moro, molt bé”, argumenta la nutricionista. Per contra, desconfieu quan us parlin d'“oli vegetal” a seques. Perquè, per exemple, podria ser de palma, un oli molt ric en greixos saturats i, per tant, poc recomanable des del punt de vista nutricional.

I què fem amb els nens?

Cuquets, ganxets i altres cosins germans de les patates fregides de bossa comparteixen amb aquestes les característiques nutricionals. “El que és dolent d'aquests productes, a banda de les calories buides pels olis de fregir (molta caloria i poc nutrient), és que tenen molts additius i molta, molta sal”, subratlla Iva Marques. Malgrat tot, tenen un gran èxit entre el públic infantil, de manera que l'especialista recomana limitar-ne el consum als caps de setmana. “Contribueixen a desenvolupar una preferència molt elevada pel salat per a tota la vida”, diu. Però si teniu més de 15 anys i el cuquet de picar us assalta amb massa freqüència, hi ha alternatives sanes i molt saboroses. La nutricionista suggereix: “Un entrepanet de formatge o pernil, un plàtan, un parell de galetes integrals, unes coquetes de blat o blat de moro o fruita seca (un grapat de 20 grams de nous, ametlles, avellanes o fins i tot cacauets), que tenen un munt de propietats nutritives i atipen bastant”. A més, no deixen els dits de color taronja fosforescent.