Els campions mundials de la novel·la negra contemporània

El pare del personatge Harry Bosch és una figura clau en la literatura del gènere de les dues últimes dècades. El seu passat en el món del periodisme com a reporter de successos li dóna un estil directe, polit i emocionant. En els 16 llibres escrits sobre Bosch el personatge evoluciona, envelleix i s'enfonsa com pocs en la foscor d'un treball gens agradable. Si he de triar, em quedo amb Cuesta abajo. És també responsable de la sèrie de l'advocat Mike Haller i d'altres obres com Deuda de sangre.

Parlar de Rankin és fer-ho d'en John Rebus, aquell policia malcarat, complex, contestatari, genial. El va fer envellir, el va jubilar, però l'ha hagut de rescatar i fins i tot l'ha encreuat amb el policia d'assumptes interns Malcom Fox. Tot per crear una saga tremendament exitosa, amb centenars de milers de lectors darrere de les peripècies d'en John Rebus, pobre John Rebus. La seva renovació de la novel·la negra escocesa, que tants i punts bons autors ens ha portat, el fan mereixedor d'un lloc en aquesta petita llista.

Un dels grans renovadors del gènere. Una veu essencial a la novel·la negra dels últims anys amb una obra diversa i literàriament rica. La sèrie protagonitzada pels detectius Kenzie i Gennaro és una delícia. La seva habilitat amb el gènere es veu perfectament en altres obres alienes a aquesta sèrie com Vivir de noche, Mystic River o Shutter Island. És, a més, guionista de The Wire, creador i guionista de Boardwalk Empire i un dels escriptors del gènere que millor s'han portat a la pantalla.

L'autor de la Trilogia americana o del Quartet de Los Angeles –entre el quals s'inclou la hiperfamosa L.A. Confidencial– i d'altres sèries menys conegudes però tan essencials com la Trilogia del sergent Lloyd, és possiblement un dels personatges més insuportables de l'escena contemporània. Però la seva extensa i gran obra el justifica. La radiografia que fa dels EUA dels quaranta, cinquanta i seixanta del segle XX, el seu aprofundiment en el pitjor dels claveguerams del poder, el seu estil aclaparador i original, i la força de l'univers que ha creat el fan sense distinció mereixedor de gairebé tots els afalacs que ell mateix es dedica.

Dir novel·la negra nòrdica avui dia és dir Jo Nesbø. Les novel·les de Harry Hole són un manual dels límits del gènere i de l'ésser humà per enfrontar-se al sofriment. El començament de Nèmesi (una de les millors narracions d'un atracament de la literatura contemporània) o l'evolució de Harry Hole a les, fins ara, últimes novel·les del personatge, en són dos grans exemples. Promet matar-lo, cosa que no deixaria de ser una novetat que deixaria orfes els milions de fans d'aquest policia tan, tan especial. La seva enorme difusió al món anglosaxó ha fet d'aquest excantant i antic economista un dels autors de més èxit de la ficció criminal.

El recent Premi Príncep d'Astúries de les Lletres ha dut a terme les seves incursions en el gènere sota el pseudònim de Benjamin Black. Les cinc novel·les de Quirke i Hackett, personatges sublims, van suposar un impuls literari tremend per a un gènere sempre sota sospita. El lèmur és un thriller senzill i meravellós. Tot i que hi ha opinions per a tots els gustos, La rubia de ojos negros és una encertada continuació de les obres de Raymond Chandler, una missió suïcida de la qual surt ben parat. Un grandíssim escriptor faci el que faci.

De plena actualitat per la pel·lícula Perdida, basada en el seu excel·lent thriller amb el mateix títol (Perduda), aquesta antiga periodista i crítica de televisió víctima d'un ERO és una veu renovadora del gènere, que tracta amb habilitat la novel·la psicològica femenina, que entra de ple en la novel·la de revenja, una filla bastarda de Jerry Seinfeld i Patricia Highsmith, capacitats que demostra a bastament en un altre dels seus llibres, Heridas abiertas. Tot això sense oblidar que Perduda és el tercer llibre electrònic més comprat de la història i que va arribar a desbancar 50 ombres d'en Grey a la llista de The New York Times, encara que, tot cal dir-ho, amb força més qualitat.

“Comunista, sempre, sempre, sempre, per justícia social”, “treballador de l'escriptura” i, sobretot, pare d'en Salvo Montalbano, un dels millors regals que ens ha fet la literatura italiana de l'últim segle. L'autor va rebre el Pepe Carvalho de novel·la negra a Barcelona el mes de febrer passat, un reconeixement que esperem que no sigui l'últim en una carrera sublim.

La creadora del comissari Adamsberg, aquest home que té com a don i com a càstig una tremenda intuïció, és una de les autores de novel·la negra contemporània més lloades per la qualitat dels seus textos. Una cosa que encara té més mèrit si considerem que durant anys va escriure les novel·les corrents, en les tres setmanes que tenia de vacances d'estiu. Per cert, li encanten les petites batalles.

Per exemple, continua publicant a França a la mateixa petita editorial malgrat les ofertes milionàries que li han fet els grans grups.

Amb Kurt Wallander ja fora del panorama i el seu creador relatant la seva vida sota el càncer brutal que pateix, Mankell es mereix un homenatge. I en Wallander, aquest policia melòman, gras i hipertens, aquest pobre justicier intel·ligent i infeliç, ha tingut una influència enorme en tot el que ha vingut després.

No és gens fàcil que un Premi Goncourt de novel·la no només vingui del gènere negre, sinó que el reivindiqui. Tampoc és fàcil que algú que comença a escriure als 56, als 63 ja tingui un bon grapat de novel·les negres, com per exemple la trilogia del comissari Camille Verhoeven (excel·lent debut i homenatge al gènere amb Travail soigné) o Robe de marié, autèntiques referències del gènere. Una veu brutal i amb un profund sentir literari.

Pot ser que la novel·la negra espanyola tingui diversos pares, però el que no discuteix ningú és que González Ledesma n'és un. El creador de Ricardo Méndez, aquell estrany detectiu amb les butxaques plenes de llibres impossibles, sobretot va dotar el gènere a Espanya d'una mirada més social, més propera a la realitat, més crítica. Un altre mestre que hem inclòs, tot i que ja no es pugui prodigar en l'escriptura.

Responsable d'aquella parella de guàrdies civils formada per Bevilacqua i Chamorro; responsable també de dotar aquells personatges d'una visió més propera al lector espanyol; responsable, si no culpable, d'haver arrasat amb aquells dos personatges amb les set novel·les en què són protagonistes. Premi Planeta, Premi Nadal, autor de gènere juvenil i, sobretot, un escriptor compromès amb la qualitat del gènere.