La Seguretat Social insisteix a negar la incapacitat a una malalta de càncer

Beatriz Figueroa fa tres anys que lluita amb totes les forces contra el càncer i la injustícia. El seu cas és conegut: ha arribat dues vegades al Congrés dels Diputats i ha reunit mig milió de signatures de suport. Però ni el PP va acceptar la seva proposta de concedir més protecció als pacients d'aquesta malaltia, ni l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) cedeix ni un mil·límetre. Ahir va argumentar davant el jutge que la dona de Vigo és apta per treballar perquè el tumor està controlat. Els efectes del tractament agressiu que està aconseguint mantenir-lo a ratlla no són tinguts en compte per l'Administració central.

Desenes de persones convocades per diferents moviments socials es van concentrar ahir en suport de Figueroa a les portes dels jutjats de Vigo, mentre a l'interior del jutjat social número 3 es veia la seva causa contra l'INSS. Sol·licita la incapacitat permanent, no definitiva, sinó mentre no hi hagi curació, que li ha denegat fins a tres vegades la Seguretat Social. L'advocat de l'institut depenent del Ministeri de Treball va rebutjar totalment aquesta possibilitat.

L'INSS admet que Figueroa presenta una malaltia oncològica i un trastorn psíquic estabilitzat. I encara que la pacient té forts dolors, “no s'aprecien ni dedueixen dades objectives” que ho acreditin. Defensa, a més, que la seva malaltia “no és rellevant o no es pot valorar” respecte a la seva capacitat per exercir la seva professió com a gerent i organitzadora d'esdeveniments.

Si se li concedís la reclamació, Figueroa rebria una pensió de 550 euros al mes en concepte d'incapacitat total, i no absoluta. No és molt més del que rep ara, tot just 426 euros. Però Figueroa ha convertit el seu cas en un referent per als altres malalts oncològics, amb una batalla que inclou una vaga de fam i una iniciativa legislativa popular i una altra del BNG al Congrés, totes dues fracassades, ja que no han rebut el suport del PP. Amb els seus reduïts ingressos, ha de fer front a més al copagament d'un 40% dels medicaments del seu tractament.

El perit citat per la Seguretat Social va subratllar que Beatriz Figueroa, intervinguda quirúrgicament en dues ocasions al febrer, arrossega problemes psíquics des de fa 20 anys, i que li han reduït les dosis de medicació en els últims anys, de manera que només estaria limitada per fer tasques amb risc d'accidentalitat o d'alts nivells de responsabilitat. Figueroa veu precisament en aquesta afirmació i en l'informe de l'inspector de l'expedient administratiu pel qual se li va denegar la incapacitat, una “escletxa per a l'esperança”, ja que aquest últim també reconeix entre les seves limitacions funcionals la dificultat d'assumir tasques de responsabilitat.

“És un contrasentit. Com volen que em posi a treballar si la Seguretat Social reconeix que no puc assumir responsabilitats?”, es va lamentar la pacient després de la vista oral. Però com a exemple d'incongruència, va subratllar, l'argument que assegura que defensa l'INSS com a principal: que no hi ha indicis de recidiva o reaparició del tumor. “No n'hi ha perquè estic en tractament, que és precisament el que em produeix aquests dolors i aquesta debilitat que m'invaliden absolutament”, subratlla.

Figueroa va recordar que els pacients no sol·liciten la incapacitat permanent “per a tota la vida”, sinó només per disposar d'una protecció econòmica durant el temps que necessitin per guarir-se i recuperar-se. “No pretenem ser paràsits socials”, protesta. La pacient va assegurar, a més, que la denegació de les reclamacions s'està fent amb “cartes tipus”, cosa que li fa creure que “hi ha una directiva interna que diu que si el malalt vol reclamar, que se'n vagi a seu judicial”.

L'advocat de Figueroa va portar com a perit el metge d'atenció primària d'aquesta durant els últims 23 anys, que va descartar de manera taxativa que estigui capacitada per treballar. “Ni físicament ni intel·lectualment”, va resoldre el metge, que va assegurar que Figueroa no pot portar una rutina per respondre en un lloc de treball, “i molt menys si aquest és de responsabilitat”.