Farmacèutiques europees van usar en assajos 14.000 alemanys de l’Est

Unes 70 farmacèutiques occidentals, entre les quals hi ha les actuals principals companyies del sector, van fer assajos clínics de nous fàrmacs a l'antiga Alemanya comunista. Investigadors que han revisat fins i tot els arxius de la Stasi, la policia secreta del règim, xifren en almenys 14.000 els alemanys que van participar en aquests assajos. No han trobat proves que aquestes persones en fossin informades, però tampoc que no se seguissin els protocols d'investigació.

Des de la reunificació alemanya, el 1990, diversos mitjans van publicar informacions sobre aquests experiments. Però no va ser fins al 2012 que l'afer va tenir abast internacional. Llavors, el setmanari Der Spiegel va iniciar una sèrie d'articles sobre el que semblava un pacte contra natura: farmacèutiques de països capitalistes utilitzant ciutadans de l'Alemanya comunista com a conillets d'Índies sota la supervisió de les autoritats del règim. I tot per un grapat de marcs.

Així explicat, la notícia va provocar una gran alarma i escàndol. Ara, per separar el blat de la palla, tres investigadors independents de l'Institut per a la Història i l'Ètica de la Medicina de la Universitat Friedrich-Alexander d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya) han bussejat en els arxius oficials del Sistema de Salut de la República Democràtica Alemanya (RDA) i en els de la Stasi.

El que van trobar van ser contractes i un sistema d'autoritzacions sofisticat i molt reglat ideat a començaments dels anys vuitanta. Llavors, el Sistema de Salut, emblema dels èxits del socialisme, estava a prop de la fallida, una situació de la qual, d'altra banda, en vivia tota l'economia de l'Estat. Per generar divises, l'Oficina de Consultes per a la Importació de Medicaments i la Companyia Berlinesa d'Importació i Exportació van signar una sèrie de contractes amb companyies occidentals.

La majoria de les 68 farmacèutiques que apareixen als arxius són de la llavors Alemanya Federal i Suïssa, encara que també n'hi ha de nord-americanes, britàniques o franceses. La legislació de la RDA exigia que els assajos clínics, en les seves diferents fases d'I a III, només es podien fer amb el consentiment informat dels participants sobre el procediment, els efectes esperats i els seus possibles riscos.

Van assajar antidepressius, anticoagulants, quimioteràpia i fins i tot pasta de dents

"Entre el 1983 i el 1990 es van fer almenys 220 assajos clínics utilitzant fàrmacs fabricats per companyies occidentals", escriuen els autors en els resultats de la seva investigació, publicats pel British Medical Journal. Malgrat que el nombre exacte de participants es desconeix, als arxius n'hi ha una mica més de 14.000. El que no han trobat els investigadors són proves que aquestes persones fossin informades dels experiments, però tampoc el cas contrari.

Encara que Der Spiegel parlava d'assajos amb substàncies dopants subministrades a nens prematurs o ús de placebo en pacients amb malalties greus, els investigadors rebaixen el to. Entre els fàrmacs estudiats, alguns encara disponibles a les farmàcies, hi havia una mica de tot: agents per a la quimioteràpia, antidepressius, antial·lèrgics, anticoagulants com l'heparina, la insulina i fins i tot pasta de dents.

Per part alemanya, van participar-hi gairebé un centenar d'institucions, però la majoria dels assajos es van desenvolupar en nou facultats de medicina, encapçalades per la de la Universitat Humboldt de Berlín, l'Acadèmia de Ciències de Dresde o el berlinès Hospital Universitari Charité.

Diverses desenes de participants van morir durant els experiments, però els investigadors no han trobat proves que morissin per l'administració dels fàrmacs. De fet, per participar en un estudi de fase III, els participants han de tenir la malaltia per la qual s'ha dissenyat el fàrmac. I, molts, escriuen els autors de l'estudi, "estaven seriosament malalts".

Per uns milions de marcs

Els contractes analitzats revelen que les companyies occidentals van pagar per aquests assajos un total de 16,5 milions de marcs alemanys, uns 1.150 milions de pessetes de l'època. Donada la peremptòria necessitat de l'economia de l'Alemanya de l'Est, els pagaments es feien en divises i només la meitat anaven al Sistema de Salut, mentre que la resta anava als ministeris de Sanitat i Educació Superior. Els pacients no van rebre res.

"El problema moral més important és que els assajos farmacèutics es van desenvolupar sense que la població en fos informada. Concretament, els acords comercials es van desenvolupar sense el coneixement dels ciutadans alemanys orientals amb l'objecte de servir als interessos econòmics d'un país que s'apropava vertiginosament a la fallida financera", conclouen els investigadors.