Mas pressiona per correu electrònic 700 alcaldes perquè qualli el 9-N

La Generalitat està desplegant els últims dies tots els seus recursos per aconseguir que els alcaldes de Catalunya cedeixin locals municipals on instal·lar les urnes el 9 de novembre i aconseguir que el succedani de consulta sigui un èxit. Els 700 alcaldes dels municipis menys poblats de Catalunya han rebut des de divendres passat correus electrònics i trucades telefòniques de diversos càrrecs del Govern català en què se'ls reclama, de manera més o menys imperativa, que facilitin la relació d'aquests locals i les persones que se'n faran càrrec.

Són, en tots els casos, correus electrònics i trucades telefòniques que no constitueixen cap acte administratiu i que, per tant, no són susceptibles de ser recorreguts davant els tribunals per part del Govern de Mariano Rajoy, segons el Departament de Governació de la Generalitat. Des que el president Artur Mas va anunciar que canviava la consulta inicialment prevista per un “procés participatiu”, la Generalitat ha insistit que tots els tràmits els farà evitant en la mesura del possible posar-los per escrit. Amb això espera posar “molt difícil” al Govern espanyol el recurs davant el Tribunal Constitucional. La consulta original, que sí que havia estat convocada oficialment amb un decret signat per Mas, va ser impugnada per l'Executiu de Rajoy i suspesa automàticament pel tribunal el passat 29 de setembre.

L'immens poder territorial que CiU i, en menor mesura, ERC tenen als municipis ha facilitat aquesta tasca. A la majoria de les poblacions els alcaldes són ferms partidaris de la consulta i han apostat per col·laborar-hi, malgrat els advertiments en contra que ha fet la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. En altres municipis, especialment els del PSC o aquells on l'Ajuntament té poca capacitat d'organització perquè són municipis petits, les pressions per garantir la col·laboració han estat constants els últims dies.

A Catalunya hi ha 947 municipis i només en 251 hi ha instituts públics. Es tracta de les localitats més poblades de Catalunya en què la Generalitat, com a titular dels centres, podrà habilitar les meses electorals sense necessitat de reclamar la col·laboració dels ajuntaments. Però queden 696 pobles més de menys de 5.000 habitants en els quals, si els ajuntaments no col·laboren cedint els seus locals, no es podria celebrar la consulta.

La insistència de la Generalitat a reclamar la col·laboració dels alcaldes des del cap de setmana passat ha generat els seus efectes, de manera que ahir només quedaven cinc municipis que s'havien negat a cedir les seves instal·lacions. La pressió es va iniciar divendres passat, quan els set delegats territorials del Govern català van enviar un correu electrònic als alcaldes de la seva zona amb un formulari on havien de detallar el nom de l'equipament municipal que cedien a la Generalitat, l'adreça i el nombre màxim de meses electorals que podria acollir; també la identitat, DNI, telèfon mòbil i correu electrònic de la persona designada per l'Ajuntament per fer funcions de “coordinador local” en la consulta i a qui s'exigeix que s'inscrigui com a voluntari.

El formulari era idèntic en tots els casos i es detallava que el termini per retornar-lo expirava dilluns passat a les dues de la tarda. No obstant això, les cartes de presentació que els set delegats de la Generalitat adreça als alcaldes és diferent en cada cas i empren un to molt diferent, i fins i tot, en algun cas, arriba a ser comminatori. Així, el delegat territorial de la Generalitat a Barcelona, Fernando Brea, envia el formulari als alcaldes amb aquest comentari: “Perquè ens el retorneu [...] a l'efecte de saber quins equipaments municipals podeu posar a disposició”. La carta obliga els alcaldes a respondre en el termini previst, agraeix la col·laboració dels alcaldes i facilita els telèfons mòbils del responsable de l'oficina del delegat i del secretari de la delegació per a qualsevol aclariment.

Més prudent és el delegat territorial de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, qui explica als alcaldes que envia la carta perquè responguin a la vicepresidència de la Generalitat: “Si així ho decidiu de manera lliure i voluntària”, assenyala. En el mateix to menys comminatori, el delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau, demana als alcaldes que emplenin el formulari i el retornin: “En cas que considereu la vostra participació”, diu. La immensa majoria dels alcaldes han pres la decisió de participar en la consulta malgrat que la Delegació del Govern a Catalunya segueix de prop tots els seus moviments.

Mentrestant, els partits favorables a la consulta ja preparen la campanya electoral, que oficialment ha adquirit el nom de “procés deliberatiu”. Començarà el 30 d'octubre i acabarà el 8 de novembre, la vigília de la votació. Convergència Democràtica va decidir ahir que Artur Mas participi només en els actes per fomentar la participació i no per defensar el sí a la independència. Ho fan, asseguren, per “preservar” la figura del president de la Generalitat. ERC, en canvi, va admetre que enfocarà la campanya de la consulta com una “primera volta” de les autonòmiques.