Rato: “No vaig voler fer irregularitats. Tot està malament, però no ho sabia”

Rodrigo Rato va arribar a Caja Madrid el gener del 2010 de la mà de Mariano Rajoy, que el va triar per presidir la quarta entitat financera del país després d'una batalla interna en el si del PP.

El que ve a continuació és el detall de la declaració de Rato davant el jutge Fernando Andreu, tal com el van recollir fonts presents en l'interrogatori.

“Jo no decideixo res”, va començar explicant Rodrigo Rato al jutge. “Quan arribo a Caja Madrid, Ildefonso Sánchez Barcoj [director financer de l'entitat] em lliura dues targetes. Una és d'empresa i l'altra em diuen que la puc utilitzar en despeses personals i que està compresa en la meva retribució. M'expliquen que els membres del consell i del comitè de direcció reben aquesta mateixa targeta amb límits diferents. Jo entenc que és una part de la meva retribució”.

Fiscal. Com li expliquen el tema d'aquesta targeta?

Rato. No me'n diuen res, només que era per a despeses personals, no d'empresa. Per a despeses de representació en tenien una altra. Jo vaig entendre que era una retribució.

Fiscal. Qui va fixar els límits de despesa d'aquestes targetes?

Rato. Abans d'arribar a la caixa ja sabia que existia això i que hi havia límits. No els vaig fixar jo, estaven fixats ja. No vaig preguntar sobre els criteris per fixar aquests límits. Ni vaig prendre cap decisió sobre aquest tema. No vaig rebre cap informació que em fes pensar que no s'estaven pagant impostos per això. No va ser objecte de preocupació per part de cap direcció ni de cap auditoria”.

[La documentació incorporada al sumari acredita que amb l'arribada de Rato es van incorporar a Caja Madrid mitja dotzena de nous consellers, als quals es va fixar un límit mensual de despesa en les seves targetes de 6.000 euros, gairebé el doble del que tenien els membres del consell fins a aquest moment]

Fiscal. I les retencions fiscals?

Rato. Si m'ho arriba a preguntar en el seu moment li hauria contestat que sí que es feien, que era obvi. Ara sé que no. Jo creia que se m'incloïa en el certificat de retencions. El departament fiscal no em va dir mai res.

El fiscal anticorrupció treu en aquest moment de l'interrogatori una fotocòpia del contracte de la targeta que va utilitzar Rodrigo Rato durant la seva etapa al capdavant de l'entitat financera i l'hi mostra.

Rato. “No coneixia aquest contracte”.

El fiscal intenta que Rodrigo Rato expliqui per què no es va adonar que les retencions a la seva declaració de la renda no coincidien amb les reals, que haurien d'haver inclòs les despeses de les targetes si realment formaven part del seu sou.

L'expresident respon que ara és fàcil detectar aquest error i que ell només va saber que tot estava malament el juliol del 2014, no abans. “El sistema me'l vaig trobar ja fet”, declara. “No entenc per què va passar això. Una targeta és el més transparent a efectes fiscals perquè hi consta tot el que s'hi fa”.

Fiscal. Això no era gens transparent.

Rato. No tinc ni idea de qui va decidir que això no fos una cosa clara.

Fiscal. Estem parlant de la seva retribució... Com és que no ho sabia?

Rato. Si ho hagués sabut, ho hauria arreglat.

El jutge reprèn l'interrogatori per tornar a recordar a Rato que la Llei de Caixes d'Estalvis de Madrid del 2003 prohibia l'ús d'aquestes targetes per a despeses que no estiguessin vinculades a l'activitat de l'entitat financera. I l'expresident de Caja Madrid insisteix que creia que era legal. “Jo la norma no la coneixia, però entenia que si el departament legal ho supervisava, estaria bé. Mai em vaig plantejar que poguéssim estar incomplint la llei”.

Jutge. No li estranya que cap altra caixa utilitzés aquest sistema de les targetes i que l'actual president de Bankia l'eliminés?

Rato. No. Jo pensava que això era normal. Se sabia des de feia 15 anys.

Jutge. No es va adonar que el seu salari no coincidia amb el declarat en l'IRPF?

Rato. No s'especificava res als certificats.

Jutge. Si les targetes eren també sou, s'haurien d'haver restat del seu sou?

Rato. No ho puc saber.

Jutge. Qui ho sabia?

Rato. No ho sé.

Abans de finalitzar l'interrogatori, l'exvicepresident econòmic del Govern, exdirector gerent de l'FMI i expresident de Bankia, demana al jutge dir una última cosa: “En cap moment vaig tenir intenció de cometre irregularitats. Efectivament, tot estava malament, però jo no ho sabia”.