L’activitat de Barnaclínic, fora de la fiscalització de Salut

La instrucció que prepara el Departament de Salut per regular els supòsits en els quals es pot realitzar activitat privada en els centres del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (Siscat) —format per centres públics i privats concertats amb la Generalitat— no afectarà el model de Barnaclínic, l'ala privada de l'Hospital Clínic de Barcelona. Malgrat que la clínica pertany al centre públic, propietat de la Generalitat, el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, va justificar ahir que Barnaclinic quedi al marge de la normativa reguladora. “Barnaclínic és totalment diferent. No es toca perquè no és un centre del Siscat”, va sentenciar Padrosa.

El centre, que atén pacients privats i comparteix espai físic i personal amb el Clínic, ha estat denunciat per la patronal de les clíniques privades ACES per competència deslleial en utilitzar “el prestigi i els recursos” públics del Clínic per realitzar la seva activitat privada. Malgrat que usuaris i entitats socials han denunciat en diverses ocasions les portes giratòries (el pacient entra a la pública i acaba sent atès a la privada) i dobles llistes d'espera entre l'hospital públic i la seva ala privada, Padrosa va excloure Barnaclínic de la instrucció i va citar a termini la resolució del litigi judicial amb ACES per prendre o no mesures contra la clínica privada.

El director del Catsalut va insistir que la instrucció, avançada per EL PAÍS no modifica la legislació, sinó que simplement “recorda les regles del joc” que els centres han de complir. Encara que va reconèixer que “ha pogut haver-hi dinàmiques que s'han hagut d'ajustar”, Padrosa va rebutjar que hi hagués males pràctiques en els centres del Siscat i va atribuir la instrucció a les “peticions” d'hospitals i Parlament de marcar les línies vermelles.

Llistes úniques

Les llistes d'espera úniques als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) i les empreses públiques i consorcis, i la separació clara de la porta d'entrada en la resta d'hospitals del Siscat són els límits que marca la norma. Amb tot, encara que aquesta norma té en compte la possibilitat que l'ICS atengui a previ pagament pacients que, exclosos del Sistema Nacional de Salut o quan es tracti de serveis no sanitaris (com el càtering), Padrosa va negar que l'ICS s'obri a la privada. “No es crearà un dispositiu específic a cap hospital de l'ICS per fer privada”, va matisar.

Joan Canals, responsable de política sanitària de CCOO, s'ha unit als detractors de la norma. Si ja ACES criticava que la norma hauria d'estendre's més enllà del Siscat, Canals va denunciar també que la instrucció exclogui Barnaclínic i s'hagi “oblidat” a més de la llei d'incompatibilitats, que prohibeix a un professional de la pública atendre els mateixos pacients en la via privada. “A Barnaclínic l'afecta aquesta instrucció perquè és propietat del Clínic i comparteix espai i treballadors amb l'hospital”, va recordar.