Artur Mas dissenya el post 9-N

Els partits polítics catalans ja han girat full a la consulta del 9 de novembre abans, fins i tot, de saber si es podrà dur a terme la votació alternativa que impulsa Artur Mas. El president de la Generalitat ha motivat aquest nou escenari en revelar que el difús procés participatiu en què ha convertit la consulta és només la prèvia d'unes eleccions anticipades. Els partits que fins a aquesta setmana han conformat el bloc sobiranista han començat els moviments per arribar en el millor estat de forma possible a uns comicis que tots preveuen per aquest hivern. L'objectiu de Mas és formar una llista conjunta amb Esquerra per guanyar múscul independentista i dissimular el declivi de Convergència.

La idea de la independència de Catalunya convenç tant a Esquerra com a Convergència però això no és suficient perquè totes dues formacions es posin d'acord. Hi fallen les formes i els mètodes. I per si no fos prou complicat, l'esclat del cas Pujol, les conseqüències polítiques del qual encara ningú no ha estat capaç d'avaluar, preocupa Convergència. Fonts de la direcció de la federació entenen que Mas haurà de lluitar també amb aquest factor a l'hora de convocar eleccions. La comissió d'investigació sobre l'expresident començarà a funcionar a ple rendiment a finals de novembre, si és que Mas no dissol abans el Parlament.

La intenció de CDC és que Mas encapçali una llista en la qual hi hagi militants del seu partit, d'Esquerra i de les principals entitats independentistes, singularment l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. El programa d'aquesta candidatura, en cas de guanyar, seria negociar amb el Govern central els termes de la independència de Catalunya per proclamar-la posteriorment.

Esquerra té uns altres plantejaments. Els republicans consideren que si l'independentisme venç, el Parlament ha de proclamar la independència immediatament. Segons el seu full de ruta, seria un Govern català de transició l'encarregat de negociar amb l'Estat la transició cap a la independència, que en cap cas hauria de durar més de tres anys. L'ANC ha posat fil a l'agulla per intentar que tots dos partits puguin arribar a un acord que en permeti una llista conjunta. Aquesta entitat, que té més de 30.000 socis i que exerceix una enorme influència tant a l'entorn d'Artur Mas com del líder d'ERC, Oriol Junqueras, anunciarà avui la seva posició en un acte a la plaça de Catalunya que confia que serà multitudinari. De moment, tot indica que l'Assemblea donarà suport la consulta del 9 de novembre malgrat que la considera més un acte festiu. Després exigirà eleccions immediates, si pot ser abans de tres mesos.

Els republicans rebutgen l'aliança amb l'esperança de guanyar les eleccions

Les dificultats per a una candidatura única no es limiten només a qüestions estrictament programàtiques. Un pacte entre Convergència i Esquerra obligaria Artur Mas a trencar amb Unió, el seu soci històric de coalició. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, sempre ha marcat distàncies amb ERC, un partit del qual destaca que té uns “valors polítics” molt distants als de la democràcia cristiana. I ahir mateix, el democristià Ramon Espadaler, secretari general de CiU, va reiterar que el seu partit rebutja avançar els comicis i opta per l'estabilitat per esgotar la legislatura. Però tampoc Esquerra no vol saber res de Duran Lleida, a qui consideren una espècie de cavall de Troia en el sobiranisme. La tebiesa nacionalista de Duran i la seva vinculació amb les elits econòmiques desespera els republicans. El partit d'Oriol Junqueras també té problemes amb Convergència. “Venim de tradicions diferents i no ens en fiem”, explica un dirigent d'ERC contrari a un pacte amb la formació d'Artur Mas.

Malgrat compartir objectius, a les poblacions petites i mitjanes de Catalunya, Convergència i Esquerra es tracten com a veritables adversaris, especialment en un moment en què els republicans aspiren a recompondre el seu poder municipal a costa de Convergència.