Anar a l’arrel
La millor manera de protegir-nos de l'ebola és enviar mitjans als països afectats de l'Àfrica
Mentre a Espanya i els Estats Units, els dos països en què s'han produït contagis secundaris d'ebola fora de l'Àfrica, la millora dels afectats i els seus contactes fa preveure una evolució favorable, les víctimes de l'epidèmia no deixen d'augmentar als tres països en els quals continua activa. Guinea Conakry, Libèria i Sierra Leone continuen lluitant amb menys mitjans dels que caldria contra la infecció. L'OMS ja ha comptabilitzat 9.000 contagis i 4.400 morts; els experts coincideixen que aquestes xifres estan lluny de reflectir tota la realitat.
Si no es destinen ràpidament més mitjans a reforçar els sistemes sanitaris d'aquests països, l'epidèmia pot arribar a causar fins a 10.000 nous infectats per setmana, 10 vegades més dels que es produeixen ara, amb una mortalitat del 70%. Malgrat aquestes prediccions, la resposta internacional continua sent tèbia. Hi ha més preocupació per l'inútil intent de segellar les fronteres al virus que per aturar el problema on realment pot combatre's: a l'Àfrica. Els ministres europeus de Sanitat ni tan sols no s'han posat d'acord en una estratègia comuna; mentrestant, alguns països apliquen o debaten mesures de dubtosa eficàcia, des de la suspensió de vols al control de la temperatura dels passatgers procedents de les zones afectades. Amb el mesurament de la temperatura es podria descobrir i diagnosticar algun cas i evitar els contagis que poguessin derivar-se'n, però això no impediria que el virus entrés a través de passatgers infectats que encara no presentin símptomes. I és una mesura que té el greu inconvenient de generar molts falsos positius, ja que una persona pot sofrir febre per altres motius. I també falsos negatius, de manera que el risc de contagi no s'elimina.
Els països occidentals reaccionen de manera inadequada. És a l'Àfrica, el lloc d'origen de l'epidèmia, on ha de combatre's l'ebola, i el fet que en dos països —Nigèria i el Senegal— s'hagi aconseguit contenir-la mostra el camí a seguir. És, sobretot, una qüestió de recursos. Els ciutadans han de saber que la millor manera de protegir-se no és tancar les fronteres, sinó enviar mitjans i professionals sanitaris al focus de l'epidèmia. En un món tan interconnectat, la pretensió que el que passa a l'Àfrica no ens afecta és errònia. Tard o d'hora, el que no fem ara per ajudar-los es tornarà contra nosaltres.
