Sandra Ortega, una milionària de perfil baix

L'agost de l'any passat, Sandra Ortega Mera, filla dels fundadors d'Inditex, Amancio Ortega i Rosalía Mera, va passar un d'aquests mals tràngols que té programats la vida. Va enterrar la seva mare, que va morir poques hores després de patir un vessament cerebral. Sandra va perdre una amiga, una companya de feina i l'escut que la protegia. Va quedar en el punt de mira com la dona dels més de 5.000 milions d'euros, la segona fortuna d'Espanya, encara que a una distància considerable de la primera (la del seu pare, a qui Forbes li calcula una fortuna d'uns 43.000 milions), i la setena dona més rica d'Europa.

Amancio Ortega va sortir de l'anonimat poc abans que Inditex sortís a borsa i ara porta una vida qualificable de normal, sense exhibicions. La seva primogènita, no obstant això, ha tornat a la privadesa més rigorosa. Viu en una finca a la costa d'Oleiros (la Corunya), on també tenia la casa la seva mare, i la segueixen tenint les seves ties Josefa i Primitiva, de la mateixa manera que quan era nena els seus pares vivien al costat de la platja de Riazor, al mateix edifici que el seu oncle Antonio i els avis paterns. Segueix anant a treballar a la Fundació Paideia, a la plaça de María Pita de la Corunya, en el seu utilitari Renault, i segueix portant els fills a centres públics. Martiño i Antía ja van a l'institut, però Uxía encara va a l'escola, i Sandra segueix sent membre de l'APA, que va arribar a presidir en moments en què mares i pares van haver de lluitar per aconseguir el menjador al centre.

El seu marit, Pablo Gómez, té la seva mateixa edat (ella va néixer el juliol del 1969) i el va conèixer quan va decidir deixar l'escola de les Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús, que tenia a la vorera de davant de casa, pel força més llunyà, en tots els aspectes, institut que hi ha a A Sardiñeira. Encara que ara podria semblar un professor d'aquell institut, llavors era —eren— uns heavys que no desentonaven a la zona, en aquell temps una terra de ningú sobre les vies del tren, on s'acabava la ciutat i començava un polígon industrial, A Grela. Pablo Gómez suporta diàriament els embussos en aquest polígon i en el següent, Sabón, on hi ha la seu d'Inditex on treballa. De tant en tant, se'ls pot veure prenent alguna cosa per la ciutat, com fa poc en una festa de la cervesa, a la Ciutat Vella de la Corunya.

Alguns caps de setmana se'n van a les Fragas do Eume, un bosc atlàntic de roures i freixes, però cada vegada més envaït d'eucaliptus. Gairebé 10.000 hectàrees on viuen menys de 500 persones. No és precisament una zona residencial, sinó tot el contrari. Allà, a la parròquia de San Pedro de Eume, el matrimoni Gómez Ortega va restaurar una casa de pedra amb una zona d'horta i quadres per a un cavall. A prop, a Azureira, Amancio Ortega hi  té un terreny enorme, però la casa de la seva filla és una construcció normal, de llogaret. El somni de qualsevol gallec urbanita és això, una casa de pedra amb un terreny on poder plantar alguna cosa —enciams, tomàquets, cols, patates— per consumir i regalar als amics. Rosalía Mera, filla de generacions d'obrers del barri de Monte Alto, al peu de la Torre d'Hèrcules, es queixava quan era petita de “no tenir llogaret”.

No hi ha gran cosa més per afegir. Les amistats de Sandra Ortega semblen haver signat un contracte de confidencialitat. “Ni els professors, ni a l'APA, ni tan sols a la perruqueria on anava Rosalía i on van Sandra i les seves ties, que és on vaig jo, van més enllà de ‘són gent molt normaleta i molt senzilla’…”, es queixa amb ironia Xabier Blanco, autor del llibre De cero a Zara (La Esfera de los Libros), que prepara una biografia de Rosalía Mera (titulada, provisionalment, Rosalía Mera. Un hilo suelto). “El que passa és que amb Sandra al capdavant, la Fundació Paideia ha perdut visibilitat. Rosalía era la rica compromesa i Amancio el multimilionari indiferent. Ara és a l'inrevés. La Fundació Amancio Ortega construeix residències per a pobres, escoles bressol i acaba de donar dos milions d'euros per a equips de l'Hospital de la Corunya i la de Rosalía no hi apareix”, analitza Blanco.

La Fundació Paideia Galiza, on sempre va treballar Sandra Ortega, la va crear la seva mare el 1986 com un espai de formació i investigació en ciències humanes i socials, determinada per la situació del seu segon fill, Marcos, afectat per una paràlisi cerebral. Sandra, llicenciada en Psicologia, sempre es va encarregar del programa de voluntariat europeu (el tercer pilar de Paideia, juntament amb les empreses d'economia social i els projectes de desenvolupament local), i gent que ha treballat amb ella assegura que té més mà esquerra per treballar en equip que no pas Mera. Aquesta força apareixia a totes les rodes de premsa que convocava la fundació i entrava a mata-degolla a tot el que se li plantava al davant, com deia ella mateixa, rient. Sandra Ortega no ha comparegut a cap roda de premsa.

Després de més d'un any de la defunció de la seva mare, el motiu de la tornada de Sandra Ortega als titulars és la decisió d'auditar Rosp Corunna, la societat patrimonial que abans agrupava els béns de Rosalía Mera i ara de la seva hereva, malgrat que no estava obligada a fer-ho. Rosp Corunna va presentar comptes consolidats al Registre Mercantil fa un mes per primera vegada, i va declarar actius per valor de 5.489 milions d'euros.

“La primera lectura és la més prosaica: que l'hereva vulgui saber el que té, encara que ja era administradora solidària. La segona, potser té a veure amb el pagament de l'impost de successions, sobre el qual no se sap res. Que vulgui tenir una valoració pròpia per contrastar-la amb la que pot tenir o demanar la hisenda autonòmica”, analitza Julián Rodríguez, periodista econòmic autor del llibre Señores de Galicia. A Rosp Corunna no hi ha respostes.

Hi ha experts que apunten a aquestes i a altres raons. Un d'ells, que prefereix mantenir l'anonimat, apunta al fet que “volen conèixer el valor del que tenen, perquè estan liquidant participacions”. Menys Inditex (i tot i així han baixat d'un 7,5% al 5%) i les biotecnològiques com Zeltia, en la qual Rosalía Mera va invertir quan necessitaven suports, Rosp està abandonant els accionariats i s'està centrant en béns immobles. “Encara que no va crear cap gran empresa, quan era al Consell d'Inditex Rosalía Mera era molt activa. Sandra Ortega té el cap en l'àmbit social. Tot i que amb 70 milions a l'any només en dividends, i tan sols amb la desena part, es podia dinamitzar molt”, comenta l'economista.