El director d’una escola serà jutjat per vetar el fill d’una parella gai

Quan es van presentar com una parella gai, no hi havia plaça per escolaritzar el seu fill. Quan no van dir que eren una família homoparental, sí que hi havia una vacant al col·legi per al nen. És, a grans trets, el que presumptament va passar amb el fill d'Iván Vallejo i Ricardo Lucas, una parella que fa dos anys va intentar inscriure el menor, que van tenir a través d'un complicat procés de gestació subrogada, al col·legi privat Yago School de Sevilla. El nen ara té cinc anys.

El director i la responsable d'admissió del centre, tots dos imputats per un delicte “contra els drets fonamentals i les llibertats públiques garantides per la Constitució”, hauran d'anar a judici per la negativa a escolaritzar el fill d'aquesta parella. Així ho han decidit els tres magistrats de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Sevilla encarregats d'analitzar aquest cas. Els jutges Ángel Márquez, Luis Gonzaga de Oro-Pulido i Pilar Llorente entenen que “es dedueix per indicis que la negativa a l'escolarització del menor es va deure a la condició sexual dels pares”.

Els magistrats confirmen en una interlocutòria signada el 10 d'octubre que s'ha de celebrar el judici contra el director del Yago School, Ramón R., i la seva germana Maravillas, responsable d'admissió del centre. Les defenses de tots dos havien recorregut contra l'Audiència la decisió d'un jutge d'instrucció de Sevilla d'obrir judici oral contra ells. Entre altres coses, els imputats argumentaven que els sotmetrien a una “causa penal”. “No es pot parlar de causa penal (...) davant l'existència d'aquests indicis”, manté l'Audiència.

Els magistrats resumeixen aquests indicis en tan sols dos paràgrafs de la interlocutòria. Expliquen que els denunciants es van posar en contacte amb el centre el setembre del 2011 a través d'un correu electrònic per escolaritzar el seu fill per al curs vinent. Ho van fer “sense ocultar que eren una família homoparental”, expliquen els jutges. El col·legi els va respondre que no hi havia places i que no ho tornessin a intentar un any després. El febrer de 2012, els pares van tornar a preguntar a través d'un altre correu. I la resposta va ser un cop més negativa.

Els magistrats mantenen que la parella va començar “a sospitar” que la negativa era per “la seva condició sexual”, en veure que a altres famílies els deien que hi havia vacants. Així que un dels pares es va tornar a posar en contacte amb l'escola, “i aquesta vegada va ometre la dada que eren una família homoparental”. La responsable d'admissió va citar llavors el pare i en aquesta cita, celebrada el 16 de febrer del 2012, li va comunicar que sí que hi havia places i que les negatives anteriors es devien a un “malentès administratiu”, sempre segons el relat de l'Audiència. Quatre dies després, la responsable d'admissió va tornar a telefonar al pare per comunicar-li “un cop més que no hi havia places”. Els magistrats entenen que hi ha prou indicis per deduir que la negativa es va deure “a la condició sexual dels pares”.

Yolanda Hervás, l'advocada que defensa els interessos de la parella, manté que en tot el procés ha resultat determinant un informe de la Inspecció educativa andalusa que apuntava que el menor no havia rebut “igualtat de tracte en el procés d'admissió”. “Va haver-hi diferents versions als pares en relació amb les places lliures per part de la direcció del centre quan aquests es van presentar com a família homoparental o quan un es va personar i va demanar informació sense esmentar-ho”, segons la Inspecció. El centre té obert un expedient sancionador, que la Junta d'Andalusia ha suspès temporalment mentre es resol el cas als tribunals.

Els centres privats, com és el cas del Yago School de Sevilla, tenen reservat el dret d'admissió. Però aquest dret no pot passar mai per sobre de la Constitució, que impedeix que qualsevol persona pugui ser discriminada.

Les defenses dels dos responsables del centre imputats van demanar a l'Audiència que arxivés la causa. En el cas del director, la lletrada va argumentar que el seu client no va arribar a tenir mai contacte directe amb els pares. I que l'ideari del col·legi està “compromès amb els valors oposats a la discriminació o segregació de qualsevol mena”. Aquest ideari, exposat al web del centre, va ser precisament el que va fer que els pares volguessin portar allí el seu fill. “La teoria és bona, però fan una selecció dels clients que va en contra d'aquest ideari”, ha dit Ricardo Lucas a EL PAÍS.

En el cas de la directora d'admissió, la seva defensa s'ha basat en el fet que van ser els pares els que “van decidir no formular la sol·licitud ni fer l'ingrés en aquest col·legi”. A més de demanar a l'Audiència que eviti “els efectes perniciosos que té la causa penal”, el lletrat de la responsable d'admissió rebutja que es produís un “acte discriminatori”. Segons la seva argumentació, en no haver-se produït un acte formal de rebuig del menor, el delicte “difereix” d'“una presumpció o un judici d'intencions futures”. “El pensament no delinqueix”, resumeix el lletrat, els arguments del qual han estat rebutjats per l'Audiència sevillana.