La por a la recessió castigua els mercats

Els diners fugen de les borses i corren a acollir-se a les casernes d’hivern, a saber: bons alemanys, nord-americans i el refugi per excel·lència, l’or. No hi ha moviment al mercat més gràfic que aquest per il·lustrar com la por torna a la comunitat inversora, que, després de diversos dies de forta volatilitat, avui ha aplicat un correctiu generalitzat. El temor d’una recaiguda econòmica va llastrar les grans borses d’Amèrica i Europa —l’espanyola va viure la seva pitjor jornada des del gener— i va tornar a pujar el cost del deute públic dels països perifèrics de l’euro.

El còctel que va sacsejar els mercats incloïa el risc d’una tercera recessió a la zona euro, que l’alentiment assumit a Alemanya està atiant, la desconfiança sobre que Grècia pugui deixar el programa de rescat abans del previst i nous dubtes als EUA: l’efecte por que pugui implicar el brot d’ebola, el dia que es va saber que hi havia un segon contagi al país i diverses dades macroeconòmiques negatives menors (vendes minoristes, manufactures, preus industrials), però que apunten tots en la direcció que la recuperació no està consolidada.

La borsa espanyola va acabar la sessió amb una caiguda del 3,59%, de manera que va baixar de la barrera dels 10.000 punts —va acabar en 9.838 punts— i va entrar en pèrdues del 0,79% des de començament d’any. Per trobar una caiguda més abrupta cal retrocedir al 24 de gener, quan es va desplomar un 3,64%. A la rebaixa de previsions de creixement del Govern alemany per aquest any i el vinent se sumava avui una mala dada espanyola: les exportacions van sofrir a l’agost el seu pitjor descens des del 2009. No va haver-hi cap valor de l’Ibex 35 que es deslliurés de les caigudes.

No obstant això, la pitjor dada la va registrar la Borsa de Milà, amb una caiguda del 4,4%; seguida de París, que va perdre un 3,63%. Frankfurt va caure un 2,87% i Londres un 2,83%. Tots els grans parquets europeus registren pèrdues des de començament d’any.

Si el Fons Monetari Internacional (FMI) alertava la setmana passada que els mercats semblaven “massa còmodes” amb les incerteses globals de l’economia, com aliens a l’anèmica recuperació mundial, avui els inversors han actuat com si realment temessin que hi hagi una altra recessió a l’eurozona. El PIB del club de la moneda comuna es va estancar el segon trimestre de l’any i el Fons veu un 40% de possibilitats que hi hagi una nova caiguda.

Aquesta por va disparar l’apetència pels bons alemanys, malgrat que precisament és aquesta economia la que ha constatat la seva aturada aquesta setmana. Els inversors reclamaven al mercat secundari als títols a 10 anys un interès de només el 0,70%, la qual cosa suposa el nivell més baix de la història de l’euro. La pressió de la demanda en aquest mercat secundari, el que intercanvia títols ja emesos, també va deixar la rendibilitat exigida als bons nord-americans per sota del 2% per primera vegada des de juny del 2013, encara que després va repuntar per tornar a col·locar-se unes centenes per sobre. I l’unça d’or va aconseguir el seu preu més alt des de mitjan setembre, amb 1.234 dòlars. El petroli va continuar baixant, fins als 84,6 dòlars per barril de Brent, la qual cosa reflecteix una demanda molt feble.

I és que als dubtes propis de la recuperació s’hi ha afegit la por de l’efecte que pot tenir el brot d’ebola. Per exemple, segons les dades recopilades per Bloomberg, la mitjana de les companyies de transport —que inclou Southwest Airlines Co. i JetBlue Airways Corp— ha perdut un 8,7% des del 18 de setembre.

L’índex industrial Dow Jones, la principal referència de Wall Street, estava perdent més d’un 2% a mitja sessió i la sacsejada tampoc perdonava els mercats emergents del Brasil (el Bovespa baixava més d’un 4%) i Mèxic (amb un descens de l’1,48% abans del tancament). Només el Japó, hores abans, va aconseguir pujar i va esgarrapar l’1%, però els futurs apuntaven a una caiguda per a aquest dijous.

Mentrestant, els bons dels països perifèrics de l’euro van sofrir un revés al mercat. Als títols espanyols se’ls exigia un 2,1%, enfront del 2,04% del dia anterior, la qual cosa va ampliar el seu diferencial pel que fa al bo alemany fins als 133 punts bàsics (o 1,3 punts percentuals), 12 més. Aquesta comparació, que constitueix l’anomenada prima de risc, també va créixer per a Itàlia fins als 166 punts bàsics, 20 més.

Per si no n’hi hagués prou per als dubtes amb l’estancament europeu, avui, a més, ha emergit un vell fantasma del passat, el perill de Grècia. El mercat té dubtes que el Govern d’aquest país sigui capaç d’abandonar el programa de rescat l’any que ve i la seva borsa ho va expressar amb una caiguda del 6,25%.