Sense comparació

Que als Estats Units s'hagi produït un cas de contagi d'ebola entre el personal sanitari i que la confiança en el sistema de salut nord-americà s'hagi vist afectada per aquest motiu no ha de servir perquè el Govern eludeixi les seves responsabilitats per la molt mala gestió de la crisi a Espanya. En tot cas ha de servir perquè les autoritats de tots dos països i també l'OMS revisin a fons els protocols que se seguien fins ara. El comitè científic nomenat pel Consell de Ministres ha anunciat que es posarà en contacte amb el Centre de Control i Prevenció de Malalties d'Atlanta (CDC) per intercanviar informació. És un bon senyal i indica que la rectificació empresa pel president Rajoy divendres comença a donar fruits. La situació sembla ara molt més controlada i l'atribució de la funció de portaveu de l'equip a professionals ponderats i amb credibilitat està propiciant un canvi en la percepció pública.

Mentrestant, cada dia que passa sense que es produeixin símptomes de la malaltia en les 15 persones en observació fa créixer l'esperança que l'episodi quedi reduït a un sol contagi. Sigui quin sigui el desenllaç, la crisi ha de servir per aprendre lliçons que ens permetin afrontar amb garanties possibles nous episodis. L'ebola està lluny d'estar sota control a l'Àfrica —allà, amenaça de causar “Estats fallits”, va advertir ahir l'OMS— i la possibilitat que el virus viatgi a qualsevol lloc continua sent alta. Per això és tan important revisar els errors comesos. Un contagi accidental sempre és possible, però convé comparar les reaccions entre els Estats Units i Espanya: al cap de 90 minuts d'haver comunicat que tenia dècimes de febre, la persona contagiada a Texas, la identitat de la qual s'ha preservat, estava ja en règim d'aïllament; abans que es confirmés amb una segona prova el diagnòstic, les autoritats tenien sota observació els possibles contactes. En poques hores s'havien desinfectat el seu cotxe i la seva casa, i les autoritats informaven in situ els veïns.

A Madrid van passar sis dies des que l'auxiliar infectada va referir els primers símptomes fins que va ser ingressada i aïllada, la qual cosa va propiciar un alt nombre de contactes de risc, incloent-hi el personal sanitari que la va atendre a l'hospital d'Alcorcón. Mentre que als EUA hi ha hagut sempre un portaveu solvent, i el mateix Obama es posava al capdavant de la crisi, aquí es produïa una situació de descontrol i confusió, que en comptes de tranquil·litzar incrementava l'alarma. En cap moment la ministra de Sanitat va estar a l'altura del repte; i el conseller de Sanitat de Madrid va demostrar, a més, una insensibilitat intolerable. Mentre que als Estats Units s'abrigallava la persona infectada, i es feia referència a ella com a heroi, aquí passava tot el contrari. Lluny de valorar el sacrifici de l'auxiliar —que s'havia ofert voluntària per cuidar un malalt d'alt risc— el conseller la va intentar culpar. Cada dia que passa resulta més insòlit que aquests dos responsables romanguin encara als seus llocs.