Més control a la UE

El resultat principal de les audiències o els exàmens parlamentaris als candidats a comissari és que la Comissió Juncker serà, en conjunt, una mica millor que el seu disseny inicial, un producte creuat dels noms enviats per les capitals al nou president, i de la distribució en carteres i jerarquies feta per Jean-Claude Juncker.

Ara la composició del col·legi de comissaris canviarà, tot i que de manera no substancial, en ser suspesa la liberal eslovena Alenka Bratusek (que des del seu càrrec de primera ministra havia tingut la gosadia d'autoproposar-se); en modificar-se lleugerament algunes carteres (com la del conservador hongarès Tibor Navracsis); o sotmetre'n altres a alguna tutela, com la de l'espanyol Arias Cañete (Energia i Canvi Climàtic), que va aconseguir la seva nominació amb un 40% dels vots en contra.

El Parlament Europeu ha fet així un ús alhora enèrgic i prudent dels seus poders, fet que consolida la seva presència entre les institucions comunitàries. I ha ratificat una doble aliança, indispensable per a una bona dinàmica i per a l'estabilitat de la legislatura: entre les forces polítiques europeistes majoritàries (populars, socialdemòcrates i liberals) i entre la Cambra i l'Executiu (la Comissió). La duresa i exhaustivitat dels exàmens proporciona a més, per la via dels fets, un alt grau de transparència i marca un nivell d'exigència que haurien d'imitar els estats membres. Si els ministres espanyols, per exemple, fossin sotmesos amb antelació a exàmens semblants —i de rigor similar—, algú dubta que la seva qualitat política seria molt superior?

Però l'exercici també ha exhibit ombres. Cal lamentar la continuació del costum incoherent, d'arrelament intergovernamental, de la presa d'ostatges, l'amenaça d'enderrocar un candidat del partit rival si aquest partit en descarta un de propi, fet que ha operat en favor d'Arias (a canvi del francès Pierre Moscovici). O la intenció anunciada per la portaveu del PSOE de votar contra el conjunt de la Comissió, opció gens intel·ligent que col·locaria el PSOE en rebel·lia contra els pactes subscrits pel mateix partit en qualitat de membre del socialisme europeu i en disminuiria la fiabilitat, davant dels seus companys, dels seus electors i de tot Europa.

L'exercici de control parlamentari no esvaeix altres inquietuds: sobre si s'aconseguirà una —necessària— simetria de poders entre els afectes al social-liberalisme alemany i els més propers a un keynesianisme prudent; i sobre la relació jeràrquica entre vicepresidents i comissaris rasos. En els propers dies la compareixença del president Juncker i el debat més detallat sobre el seu programa, enunciat al juliol, hauran d'esvair dubtes sobre aquests afers importants, que afecten l'orientació de les polítiques i la funcionalitat del joc institucional. De moment, i no és poca cosa, sembla que la nova Comissió podrà iniciar el seu camí amb una legitimitat reforçada: a la del president s'hi afegirà la dels seus membres.