“No tenia les condicions per seguir liderant el PSC com jo volia”
Navarro assegura que "les múltiples veus que sortien impedien un missatge clar"
Pere Navarro (Terrassa, 1959) va dimitir com a primer secretari del PSC l'11 de juny passat després del mal resultat en les eleccions europees. Aquesta és la primera entrevista que concedeix des de llavors.
Pregunta. Se sent alliberat del càrrec?
Resposta. Em sento satisfet de la gestió que vaig fer en dos anys i mig al capdavant del PSC.
P. Rubalcaba va dimitir al cap de poques hores del pèssim resultat en les europees. Per què vostè va trigar tres setmanes a fer-ho?
R. Em vaig comprometre a una ronda de contactes per veure quin recorregut podia tenir. Al final vaig pensar que el millor que podia fer era donar pas a altres persones.
P. No va sentir que tingués suport.
R. No tenia les condicions per poder continuar la feina com jo la volia fer.
P. Potser per què algunes persones el van abandonar?
R. No van ser tant temes personals com la necessitat d'un canvi al capdavant del partit i fer determinats gestos amb alguns sectors del PSC.
P. El 15 de juny, mentre vostè parlava en el consell nacional, Núria Parlon explicava a la porta del PSC que renunciava al lideratge. És lògic que no l'hi digués?
R. Ella té dret a gestionar la seva agenda política com vulgui. Aquest dia estava concentrat a transmetre els motius de la meva renúncia i la meva esperança en una nova etapa per al PSC.
P. Alguns dels que tenia al seu costat també ho sabien i no l'hi van dir.
R. Alguns ho van saber abans de començar la meva intervenció i comprenc que es respectés aquest moment tan important per mi.
P. Per qui s'ha sentit més incomprès, pel PSOE o per una banda del PSC?
M'hauria agradat que el projecte polític que hem construït s'hagués pogut veure amb més nitidesa a Catalunya i a Espanya"
R. M'hauria agradat que el projecte polític que hem construït s'hagués pogut veure amb més nitidesa a Catalunya i a Espanya. Em sento especialment orgullós d'impulsar un canvi en el PSOE i aconseguir la declaració de Granada, com a punt de trobada.
P. Era evitable que el procés sobiranista trenqués el PSC?
R. Quan hi ha dos grups radicalment enfrontats és molt difícil aparèixer amb un missatge clar que no sigui blanc o negre. I no negaré que les múltiples veus que sortien del PSC també impedien que aquest missatge fos absolutament clar.
P. Múltiples veus i múltiples actuacions: ruptura de disciplina de vot, declaracions crítiques ininterrompudes...
R. Els processos que obliguen a escollir entre el pare i la mare provoquen tensions en tots els partits. Algunes persones del PSC que es van radicalitzar, i que no ho van fer quan tenien càrrecs en el Govern tripartit, tenien grans altaveus mediàtics que distorsionaven el missatge del partit.
P. Vostè va integrar Joan Ignasi Elena en l'executiva, va reconèixer el corrent Avancem i miri com ha acabat. Què en pensa?
Sobre Joan Ignasi Elena. Les persones han de ser més respectuoses amb la confiança que se'ls ofereix"
R. Les persones han de ser més respectuoses amb la confiança que se'ls ofereix. Elena era també el número quatre en la llista del Parlament.
P. Vostè era un alcalde respectat a Terrassa i se'n va anar per liderar el PSC. Quantes vegades s'ha penedit del canvi?
R. Cap. Fa uns anys es van triar els millors del món i d'Espanya només n'hi havia dos: el de Bilbao i l'altre era jo. Em sento satisfet del que vaig fer per resoldre els problemes dels ciutadans i del que estic fent ara.
P. Durant el seu lideratge el PSC va trencar la disciplina de vot amb el PSOE, però al final ha acabat alineat amb el PP i Ciutadans en algunes votacions. Per què, aquests vaivens?
R. Jo vaig prometre que el PSC votaria el mateix aquí que a Madrid. A mi no m'agrada votar diferent del PSOE, però en aquests casos tenia prioritat la coherència. Al PSC no el trobaran en temes que tenen a veure a omplir de testosterona determinades propostes.
P. Un altre episodi que es recordarà del seu mandat va ser l'agressió a la catedral i que va atribuir a la tensió del procés sobiranista. No va ser un error?
R. No va ser un tema greu, però sempre hi ha persones que veuen les coses de manera diferent i estan més radicalitzades. Aquest és un full que ja he girat fa molt temps.
P. Miquel Iceta es va retirar quan vostè es va presentar a primer secretari i al final ha acabat ell en la mateixa casella de sortida. És un temps perdut?
Rajoy i Mas són dos presidents fracassats. La solució passa per canviar-los"
R. En aquests dos anys i mig hem construït un nou projecte polític i hem plantejat les bases d'unes reformes que seran molt rellevants en el futur.
P. Es veu a Catalunya en la propera legislatura?
R. Un mai no sap el que serà del seu futur. El que sí que sé és que Rajoy és el pitjor president de la democràcia. El conflicte que tenim no s'arregla ni al carrer, ni en els tribunals, ni amb el BOE. I això ho han de tenir clar Rajoy i Mas. Cal crear espais de diàleg.
P. No sembla que el PSOE sigui una alternativa amb la seva negativa rotunda a la consulta.
R. Mas i Rajoy són dos presidents fracassats. La solució passa per canviar-los. Cal iniciar un procés de diàleg, negociació i pacte per acabar votant. En això estem d'acord amb el PSOE i ara hem d'acordar la proposta que se sotmet a votació.
P. Es veu d'interlocutor del PSC amb el PSOE?
R. Estic a la disposició del partit i en l'executiva federal del PSOE expresso les opinions que comparteixo amb els meus companys del PSC, algunes, de discrepants. Estic animat per seguir defensant una democràcia millor, una Espanya amb més convivència i uns ciutadans amb oportunitats més bones.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.