L’ardu camí d’una biotecnològica
Oryzon va tirar endavant amb diners de familiars i amics fins a atreure un gran fons
Era l'any 2003 quan Carlos Buesa i Tamara Maes van decidir fundar la biotecnològica Oryzon, un projecte empresarial nascut de l'experiència conjunta que tots dos havien viscut a Bèlgica, concretament a l'Institut Flamenc de Biotecnologia (VIB). “A Bèlgica vaig conèixer experiències d'emprenedoria, des de l'àmbit acadèmic, que em van fer veure, amb claredat, que era possible transformar el coneixement en una cosa tangible”, explica l'emprenedor. “El 1998 ja ens vam plantejar la idea que potser podríem muntar una empresa que comercialitzés productes de tecnologia DNAChip”. Tot semblava que anava bé, “la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i el CSIC ens van ajudar a elaborar el nostre pla de negoci”.
No obstant això, l'arribada de la crisi va fer que tot el que havíem construït fins aquell moment es paralitzés, “fins i tot hi va haver un fons de capital de risc que, amb la inversió aprovada, es va fer enrere”. Per un moment, va semblar que Oryzon mai arribaria a veure la llum. Afortunadament, el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), un organisme de la Generalitat encarregat d'impulsar la innovació de les empreses catalanes com a mitjà per augmentar-ne la competitivitat, els va animar a seguir. “Va ser llavors quan vam acudir a les meravelloses tres F: friends, family and fools (amics, familiars i aventurers). En total, van ser 70 inversors particulars que, amb aportacions d'entre 1.500 i 6.000 euros, ens van ajudar a sobreviure durant els primers temps d'Oryzon. Així vam aconseguir 250.000 euros. A més, vam obtenir el primer Neotec (un programa d'ajudes del Ministeri de Ciència i Innovació) en la primera convocatòria que es va fer”.
Un sector amb moltes coses per descobrir
L'últim informe de l'Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio) deixa clara, en dibuixar la situació blanc sobre negre, la importància de la biotecnologia en l'economia espanyola. I és que, segons dades de l'anuari de l'organització, el 2012 –l'últim any analitzat– la producció biotecnològica va aportar un 7,8% al producte interior brut (PIB) espanyol. Si considerem que el 2008 l'anomenada bioeconomia amb prou feines suposava un 2,98% del PIB, pot dir-se que el creixement ha estat notable.
En el mateix Informe Asebio 2013 també s'aporta una altra dada clau: el sector donava feina, per aquestes dates, a 202.976 persones, la qual cosa suposava un 0,36% de la població activa a Espanya. A això cal afegir-hi que, en un altre punt de l'estudi, s'aporta la dada que, per a aquest mateix any, l'augment de la xifra de negocis del sector va sumar 80.312 milions. Aquesta xifra va representar un 5,58% d'augment respecte de l'any anterior. Quin dubte hi ha que, tant en la conjuntura econòmica com arran de l'escassetat de finançament, estan afectant la inversió interna privada feta en biotecnologia, sobretot en aquella dirigida a projectes R+D+I? Així, si el 2012 es va fer una inversió de 523 milions (un 2,7% menys que l'any anterior), la meta del sector és tornar a creixements com els que hi va haver l'any 2006 (un 46,6% d'augment respecte de l'any anterior). Aquestes dades, a la baixa, a l'hora de finançar la investigació, tenen el seu efecte reflex en el nombre de patents. Per aquesta raó, el 2013 es van publicar 901 patents en el sector biotecnològic, la qual cosa representa un preocupant descens del 15,32% respecte del 2012, segons dades proporcionades per la Fundació Parc Científic de Madrid i Clarke MODEM, firma especialitzada en patents.
Pel que fa a la distribució geogràfica, Catalunya és la comunitat amb un nombre més elevat d'empreses biotecnològiques instal·lades al territori (un 18,61% del total), seguida d'Andalusia (14,60%) i la Comunitat de Madrid (13,14%). Per sectors, les empreses biotecnològiques tenen una marcada presència en salut (52,6%) i alimentació (32,3%).
El sector té el ferm propòsit d'obrir-se al mercat exterior. Les biotecnològiques espanyoles es mostren especialment interessades a arribar a l'Amèrica Llatina, principalment a Mèxic i a Colòmbia.
A mesura que Oryzon va anar creixent, tant en capital disponible com en experiència al mercat, “i també gràcies al fet que vam aconseguir diversos reptes organitzatius, científics i financers”, el model de negoci de la companyia va anar variant. “El primer que vam fer va ser treballar sobre biomarcadors genètics d'ús agrícola i ramader. No obstant això, de seguida ens vam adonar que podíem desenvolupar el tipus d'eines per a diagnòstic en humans”. Van ser cinc anys de creixement, fins que, el 2008, vam aconseguir fer una ampliació de capital gràcies al fons de risc Najeti, “que ja feia algun temps que estava amb nosaltres”.
L'operació ho va canviar tot. “Vam aconseguir gairebé nou milions d'euros, cosa que ens va permetre refundar-nos en una empresa productora de fàrmacs per a malalties oncològiques i degeneratives com l'alzheimer, basats en l'epigenètica (uns processos bioquímics que modifiquen l'activitat de l'ADN, però sense alterar-ne la seqüència)”.
Carlos Buesa, com a emprenedor i científic sortit de la universitat pública, creu fermament en la col·laboració pública i privada. “Malgrat les retallades, que considero tot un drama per al desenvolupament del país, a Espanya continua havent-hi molts investigadors de primer nivell. En el cas d'Oryzon, estar situats al Parc Científic de Barcelona (PCB) ens ha permès accedir a unes instal·lacions, un entorn científic i equipament de primeríssim nivell a un preu que una empresa com la nostra no es podria permetre. A més, hi ha la mateixa visibilitat i prestigi del PCB i que, sobretot al principi, ens va ajudar molt en el nostre desenvolupament i visibilitat com a empresa”.
Aquesta visibilitat, i el consegüent accés a finançament, va ser el que va permetre que Oryzon aconseguís èxits com tirar endavant una prova per detectar, amb força antelació, el càncer d'endometri “o completar la primera fase d'investigació de la molècula ORY-1001, que va mostrar eficàcia i baixa toxicitat sobre les cèl·lules sanes en la lluita contra la leucèmia. Hem signat un acord amb Roche, i ells s'ocuparan de provar l'ORY-1001 en humans per demostrar efectivitat i seguretat”. El millor de tot és que, a més de la patent cedida a Roche, Oryzon en té 16 més. “Una, molt prometedora, però encara en fase preliminar, que cobriria un tractament contra l'alzheimer”.
Pel que fa a la facturació d'una empresa com Oryzon, “és discontínua fins que no aconsegueixes l'aprovació d'un fàrmac. Per això, pots signar un acord i rebre 21 milions d'euros, com aquest any, i, l'any següent, no facturar gairebé res”. L'entrevista està a punt d'acabar, però abans Carlos Buesa vol donar un consell a qui vulgui començar un projecte emprenedor: “Que viatgi molt, que escolti molt per no repetir errors aliens i, sobretot, que s'envolti del millor equip possible i multidisciplinari”.
