San Francisco legalitza Airbnb

En diuen economia compartida i Airbnb, que acaba de ser legalitzada a San Francisco, n'és el màxim exponent. L'argument del seu inventor, Brian Chesky, és que no sempre s'utilitza tot l'espai disponible d'un apartament. Si es comparteix, tant el resident habitual, que es converteix en amfitrió, com l'hoste hi surten guanyant. Ell mateix, el 2008, va comprar diversos matalassets inflables (air) i va oferir esmorzar (bnb, de bed and breakfast) a diversos desconeguts que volien assistir a un congrés i no trobaven plaça als hotels. Des de llavors la seva empresa no ha fet més que acumular rondes d'inversió, fins a superar en valoració la cadena Marriott. S'estima que el seu valor supera els 10.000 milions de dòlars, la diferència és que no ha de mantenir cap hotel, ni restaurants, grums o serveis d'habitacions. Sí que acumula una infinitat de querelles, tant del món de l'hostaleria com del sector immobiliari.

San Francisco era el seu cavall de batalla, el lloc on es va fundar i també on més pressió ha rebut de part dels ciutadans, descontents amb uns lloguers que no paren d'augmentar i amb uns espais cada vegada menys cuidats en funció dels barris.

L'Ajuntament d'Ed Lee, d'origen xinès, amb set vots a favor i quatre en contra, ha fixat unes bases que deixen molt clar què és un allotjament temporal i què entra dins de la categoria de l'economia submergida. A partir del febrer del 2015 només els residents permanents podran rellogar habitacions, pisos o cases per un màxim de 90 dies a l'any. La llei anterior posava el límit en 30 dies. Encara que popularment ja es coneix aquesta llei com “l'Airbnb”, no concreta que els termes siguin només per a aquest web. Sí que s'indica que caldrà disposar d'una assegurança de més de mig milió de dòlars i acreditar que es viu en el domicili des de fa més de 275 dies.

Segons els advocats d'Airbnb, utilitzar el seu servei beneficia tant els ciutadans com els turistes, així com el comerç local. Segons els seus càlculs, es promou el descobriment de nous barris, botigues i artistes al marge del circuit comercial. Alhora, les estades solen ser de més de cinc dies, en comptes dels tres que es passen de mitjana en un hotel. Segons la consultora especialitzada en el sector STR, el cost mitjà d'una nit d'hotel a San Francisco és de 230 dòlars. Les tarifes del servei legalitzat comencen a partir dels 100 dòlars.

El nombre d'espais que s'ofereixen supera els 550.000, amb més de 350.000 amfitrions arreu del món, en més de 134.000 localitats de 190 països. A San Francisco l'estimació oficial és que 180.000 visitants opten per aquesta modalitat. Segons el document presentat per l'aplicació, els hostes hi gasten fins a 56 milions de dòlars. A Espanya, Barcelona, on tenen la seu, és la ciutat més demandada.

Abans de la votació d'aquest dimarts, els demandants insistien que el marc legal no era prou estricte. Janan New, de l'associació d'apartaments de San Francisco i representant dels amos d'apartaments, ha demanat que serveixi perquè es compleixi: “Si es canvia el sistema, que sigui per respectar-lo”.

David Chiu, el regidor a càrrec d'aquest litigi, que es va obrir fa dos anys i que posava en perill la viabilitat de l'empresa, insisteix que es vol impedir “l'hotelització de la ciutat”.

Chesky, convertit en l'enemic número u dels hotels, predica amb l'exemple: "És una experiència massa distant, poc personal i, a més, cara", deia en una entrevista amb EL PAÍS. El conseller delegat s'allotja sempre en cases del catàleg, on es troba de tot: “Es pot llogar des d'un sofà a un castell o una illa. L'únic requisit és que tingui electricitat". La seva caserna general, al número 888 del carrer Brannan, és un edifici de construcció recent, compartit amb la xarxa social Pinterest, i tenen quatre plantes dedicades en exclusiva per a ells. Les sales de reunions recreen alguns dels seus allotjaments més emblemàtics.

Per cada lloguer, Airbnb es queda amb un 3% de la transacció per fer d'intermediari. L'hoste paga per endavant, però l'amfitrió només rep els diners després de la primera nit, sempre que tot coincideixi amb la descripció publicada al web.

Una de les claus del seu èxit rau en el valor social. Utilitzen la tecnologia de Facebook perquè ambdues parts vegin les valoracions d'experiències prèvies i quins amics tenen en comú.

Els treballadors, a més de diferents llaminadures i menjars diaris, ordinadors d'última generació i horaris flexibles, gaudeixen d'un incentiu molt especial. Cada trimestre se'ls fa el lliurament d'un xec per valor de 250 dòlars bescanviable per estades. Aquesta quantitat està pensada per incentivar que s'ajuntin amb l'objectiu d'assumir el cost d'allotjar-se en un castell, un fort antic o una residència a la muntanya. El somni de qualsevol departament de recursos humans, construcció d'equips improvisat.

La victòria a San Francisco, molt esperada en tot el sector dels serveis entre iguals, decanta la balança perquè passi el mateix amb Uber, Lyft i Sidecar, dedicades al transport de passatgers en cotxes particulars. Getaround, que s'inclou dins d'aquesta mateixa categoria, permet agafar prestat el cotxe d'un tercer per hores. En els primers casos és el negoci del taxi el que els demanda, en el segon, el dels cotxes de lloguer.