Tot Gaudí, a examen

Visitat, usat, fotografiat i comentat. Antoni Gaudí és un dels arquitectes més prestigiosos de l'actualitat que està en boca de tothom, tot i que li ha costat gaudir d'aquest reconeixement, després de dècades de menyspreu i desinterès. Gaudí és l'únic creador que té vuit edificis reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat, tot un rècord. També ho és el nombre creixent de persones que cada vegada s'apropen a veure la seva obra. Tres dels seus edificis, la Pedrera, la Casa Batlló i la Sagrada Família reuneixen 4,7 milions de visites i generen uns ingressos de més de 62 milions d'euros a l'any, segons l'Informe Estratègic del Sector del Patrimoni de Catalunya, que ha donat a conèixer recentment el Departament de Cultura.

A més a més, fins divendres, la Universitat de Barcelona celebra el primer congrés mundial amb la intenció de potenciar la investigació sobre l'arquitecte i la seva obra. Organitzat per la UB i The Gaudí Research Institute, hi participen 300 persones i s'hi presenten 40 ponències i d'altres comunicacions, sobre aspectes tan diversos com les arrels musulmanes de la seva obra, la seva petjada en edificis del món que s'han construït a Qatar o Xangai en els últims anys, el disseny d'automòbils, l'enginyeria, l'organització d'empresa, la música, els mitjans audiovisuals o la seva relació amb la gastronomia, aspecte que ha analitzat en una conferència, com no podia ser d'altra manera, el cuiner Ferran Adrià, encara que la majoria de comunicacions versen sobre la cripta de l'església de la Colònia Güell, el centre industrial que va crear Eusebi Güell. “És el laboratori on Gaudí va assajar la Sagrada Família”, ha explicat Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB. Aquest dimarts es presentarà un vídeo en 3D de la reconstrucció de l'església inconclusa de la Colònia Güell elaborat per la Universitat de Moscou a partir de les dades recollides en els últims 30 anys.

La majoria d'experts que participen en aquesta primera trobada mundial vénen de l'estranger, com Thomas Ferk i Rainer Graefe, de la universitat austríaca d'Innsbruck, oJan Molema, de la de Delft, a Holanda. O de més lluny encara, com Tokutoshi Torii, arquitecte japonès que va viure 10 anys a Barcelona quan Gaudí era una “figura desconeguda i incomprensible”, o Christiane Crasemann, vídua de George Collins, que als anys cinquanta van ser pioners en la difusió de Gaudí al mercat anglosaxó i que va defensar que Gaudí enfonsa les seves arrels en l'Espanya dominada pels àrabs, que “van introduir les matemàtiques i la geometria", i que després de passar per l'arquitectura mudèjar "va trobar el punt de partida de les voltes catalanes”. Entre els investigadors nacionals s'hi troben a faltar alguns dels estudiosos més destacats dels últims anys, fins i tot alguns de vinculats amb la Universitat de Barcelona. “S'ha convidat a tothom”, va explicar Pere Jordi Figuerola, conservador de l'Arquebisbat de Barcelona. “L'estudi de Gaudí acumula cent anys de retard, des que Walter Gropius va visitar Barcelona i no es va atrevir a parlar amb Gaudí, però va enviar-hi estudiants des d'Alemanya per conèixer a l'arquitecte”, va matisar Cirlot.

Figuerola ha assegurat que durant el congrés s'abordarà la necessitat d'establir un corpus dels materials i les tècniques necessàries per “realitzar en el futur restauracions correctes, perquè Gaudí era un geni que utilitzava materials especials”, en clara al·lusió a la polèmica reforma de la cripta Güell que va esclatar el 2002.

Crida l'atenció l'alt preu de la inscripció: 200 euros per jornada, i el passi complet, que inclou un sopar de gala, 1.950 euros. “És un congrés científic. Estem molt mal acostumats”, es va excusar Figuerola, mentre que Cirlot va matisar que la seva universitat ha pagat beca a 150 persones inscrites.

En la primera jornada Cirlot va anunciar que la UB ha creat una càtedra (la segona després de la de la Politècnica de Catalunya) que dotarà amb 30.000 euros (aportats per patrocinadors externs) en els propers quatre anys i que tindrà la seva base a la fàbrica de la Colònia Guell. La finalitat és fomentar la realització de tesis doctorals sobre Gaudí.

Al gener, durant la presentació del congrés, es va assegurar que el nou The Gaudí Research Institute (va ser creat a mitjans del 2013) disposa de 6.000 documents, objectes de l'artista i el seu equip, eines relacionades amb la construcció de la cripta Güell i més de 400 caixes (20 tones) amb documents inèdits. Figuerola va assegurar que s'està digitalitzant tot i que estarà disponible per a tothom a Internet i, físicament, quan obri les seves portes la seu del centre a la fàbrica de la Colònia Güell, al costat de la nova càtedra. Caldrà esperar fins llavors, per conèixer la transcendència de tot aquest material.