L'altra consulta

El president de les Canàries pretén atiar la por dels seus conciutadans als sondejos petrolífers amb la consulta que ha convocat pel 23 de novembre. Paulino Rivero eludeix una pregunta directa, a fi de no envair descaradament les competències de l'Estat, i la que planteja obliga a triar entre l'actual model turístic o bé un altre basat en el gas i en el petroli. Aquesta maniobra política pretén instal·lar al poble canari el prejudici que qualsevol novetat suposa un desastre per endavant i força al maniqueisme, per presentar com a incompatibles tots dos camins.

Descobrir una borsa de cru seria una bona notícia en qualsevol país i resulta absurd considerar-ho negatiu per a les Canàries, una comunitat castigada per un atur (33%) superior a la mitjana nacional i situada davant del Marroc —que també podria estar molt interessat a explotar-ho—. Espanya necessita recursos que permetin reduir la dependència energètica de l'exterior (més del 70%). Són interessos defensables, sense deixar de banda en cap moment el turisme.

L'estrèpit es produeix quan no hi ha cap més projecte que el d'iniciar sondejos a desenes de quilòmetres de la costa oriental. Ja hi haurà temps de discutir i negociar l'explotació si efectivament es troba cru, en comptes d'esgrimir l'espantall del desenganxament a Espanya i jugar al victimisme de presentar les Canàries com una “colònia”. No hi ha dret a plantejaments tan desmesurats i irresponsables per part d'un polític que acaba de comunicar la seva renúncia a la reelecció.

És probable que el Govern i l'empresa que realitzarà la recerca no hagin explicat prou el projecte ni detallat les garanties ofertes. I que aquest presumpte dèficit sigui el forat pel qual intenta colar-se un polític en hores baixes. Això autoritza el Govern canari a gestionar políticament la insatisfacció, però no a afegir més tensions a les que ja planteja el sobiranisme català.