La solitud escollida

Una cançó sobre la solitud no escollida que dóna peu a una pel·lícula sobre la solitud escollida. Aquesta paradoxa sembla enquistada a La desaparición de Eleanor Rigby. Primer, pel seu testimonial naixement a partir del tema de The Beatles: la protagonista es diu així perquè és filla del senyor Rigby, fan del grup, sense cap altra similitud amb la lletra de McCartney tret de la solitud, i per motius contradictoris. Segon, perquè aquesta pel·lícula és la fusió d'un projecte del debutant Ned Benson que comprèn un díptic de llargmetratges amb la mateixa història, explicats des de sengles punts de vista: el d'Ella i el d'Ell. Així es va estrenar a Toronto 2013, però l'arribada dels Weinstein com a distribuïdors va culminar amb aquest film-fusió.

El resultat és una obra de temàtica interessant i tractament irregular, que arrenca amb un primer terç excel·lent, on després es noten massa els vaivens dramàtics del puzle de versions, i que es dilueix en una repolida part final, tant als diàlegs com als additaments formals. Fins llavors, això sí, la pel·lícula, amb immenses presències i intèrprets, reflexiona amb profunditat sobre les motivacions que porten, en els primers minuts, a l'intent de suïcidi de la dona; comprèn l'angoixa de viure i les dificultats del llegat familiar, i aporta idees interessants al voltant de la complexitat de portar a la pràctica les teories del comportament dels experts psicològics i filosòfics. Paradoxa tan irresoluble com bona part d'aquesta Eleanor Rigby.