Un país entre l’amor i el dolor

Malgrat que a Sud-àfrica l'apartheid es va abolir ja fa més de vint anys, la societat encara no ha cicatritzat les seves ferides i, a les velles tensions racials, s'hi han sumat les noves fractures econòmiques i tecnològiques. Ho va explicar el fotògraf Pieter Hugo (Johannesburg, 1976) en la presentació de la seva mostra Kin, oberta a la Fundació Foto Colectania fins al 10 de desembre. L'exposició, coproduïda amb la Fundació Cartier-Bresson de París, on es presentarà l'hivern que ve, desplega 40 imatges en color, de grans dimensions, que exploren d'una banda la fractura i l'esquizofrènia de la societat sud-africana, i, de l'altra, el paper que hi juga el fotògraf.

"Durant l'apartheid no existia el concepte de fotografia artística, una imatge era exclusivament un vehicle d'informació. No obstant això jo sóc de reflexos lents i el fotoperiodisme mai no ha estat el meu terreny preferit, de manera que he anat evolucionant naturalment cap a una pràctica artística, interessada a explorar l'espai entre el document i l'art", va indicar Hugo, descendent d'holandesos i francesos, encara que la seva família ja fa més de 300 anys que està arrelada a Sud-àfrica.

Després de viatjar per molts països africans denunciant contradiccions i problemàtiques en sèries cèlebres com Nollywood o The Hyena and Other Men, en aquesta producció, realitzada durant els últims quatre anys, Hugo se centra en el seu entorn més proper. "Kin, que significa familiar, vol analitzar la distància entre els ideals i la realitat d'un país ferit i molt violent on les cicatrius del colonialisme i l'apartheid continuen sagnant", va explicar Hugo, que ha reunit des de les primeres noces d'una parella gai zulu i els ritus iniciàtics dels adolescents xosa (l'ètnia de Mandela), fins als retrats de la seva filla acabada de néixer, els nus de la seva dona embarassada i els rostres humils i torrats pel sol dels que van treballar per a la seva família al llarg de diverses generacions.

En les grans imatges de tall pictòric, que es multipliquen en el llibre publicat per la prestigiosa fundació nord-americana Aperture, els moments íntims i privats s'alternen amb els espais públics i les amistats extemporànies oposades en un bar o pel carrer. "El més difícil ha estat triar la mirada, perquè tot depèn de la mirada que s'utilitza. Quan faig una foto, no m'interessa presentar la realitat, sinó oferir una experiència", va assegurar Hugo, que per això ha eliminat els peus de foto explicatius de les seves primeres sèries, per deixar només els noms dels protagonistes.

Els retrats hi predominen, però també hi ha bodegons de memòria flamenca, paisatges i com a pròleg o resum, dues vistes aèries impactants d'una urbanització exclusiva i un barri marginal, la topografia del qual és la prova fefaent de les diferències que continuen esquinçant la societat sud-africana.