Un gran mapa del càncer a Espanya mostra la desigualtat per regions

La frase de moda entre els experts en salut pública, “el codi postal és més important que el codi genètic”, de vegades es compleix en el cas dels tumors malignes. El mapa de la mortalitat per càncer més important que s'ha realitzat fins avui a Espanya mostra nombroses taques vermelles, zones en les quals el risc de morir per certs tumors és més d'un 50% més alt que a la resta del país.

L'atles, elaborat per investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia, utilitza dades d'un milió de morts per càncer registrades a Espanya entre el 1989 i el 2008. El mapa constata, per exemple, que el risc de morir per càncer d'estómac és molt més alt en àrees de Castella i Lleó, com Burgos i Palència, que a la resta d'Espanya. Els autors, dirigits per l'epidemiòleg Gonzalo López Abente, atribueixen aquest excés de mortalitat als costums alimentaris en aquestes zones rurals, “en les quals poden consumir-se més aliments curats o fumats i menys fruites i verdures que a les zones costaneres”, encara que els investigadors no descarten altres causes ambientals. Gairebé 145.000 persones van morir per càncer d'estómac a Espanya en el període estudiat.

El president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, Esteve Fernández, recalca que aquests mapes mostren riscos relatius, no absoluts. “Pots tenir un risc de morir per un determinat càncer que tripliqui el risc a una altra zona, però el risc absolut segueix sent petit. Ningú no ha de mudar-se després de veure aquests mapes”, tranquil·litza Fernández. Gairebé sempre és més perillós el simple fet de fumar, recorda.

El nou mapa també exposa els morts per càncer de pulmó, més de 340.000 en el període d'estudi. Les zones amb més risc de mortalitat en els homes es localitzen a Extremadura, Andalusia occidental (Huelva, Sevilla i Cadis), Astúries i Cantàbria. En les dones, els riscos més elevats es troben en alguns pobles de Pontevedra i Ourense.

Encara que la distribució del càncer de pulmó es relaciona amb el nombre de fumadors, els investigadors també apunten a la contaminació atmosfèrica. I, en el cas dels pobles gallecs, els científics assenyalen el radó, un gas radioactiu que s'origina de manera natural a partir de l'urani del subsòl. Malgrat el seu potencial cancerigen, el Ministeri de Foment fa dos anys que té un esborrany de normativa contra el radó guardat al congelador. Uns 300.000 edificis a Espanya podrien superar a l'interior els màxims recomanats d'aquest gas radioactiu, segons els càlculs preliminars de l'arquitecte Borja Frutos, de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (CSIC). L'adaptació dels habitatges, amb la instal·lació d'un sistema d'extracció de radó, rondaria els 4.000 euros en el cas d'habitatges unifamiliars de 100 metres quadrats.

“La distribució espacial [de la mortalitat per tumors] pot revelar diferències en els factors de risc i contribuir de manera significativa a establir polítiques per lluitar contra el càncer”, expliquen els autors del mapa, publicat recentment a la revista especialitzada BMC Cancer. López Abente, una autoritat mundial en aquest tipus d'investigacions i al·lèrgic a la premsa des de fa anys, no ha volgut explicar els seus resultats a aquest diari. Habitualment demana prudència abans d'extreure conclusions ràpides a partir de les seves dades.

L'epidemiòleg també és responsable d'altres estudis que assenyalen que als pobles propers a una mina de carbó a cel obert el risc de morir per càncer de còlon és un 9,7% superior al de la resta de la població i el de morir per un tumor de pulmó és un 6,6% més alt. De mines d'aquest tipus n'hi ha a Lleó, Palència, Terol, Ciudad Real i Còrdova.

L'equip de López Abente també acaba de presentar en un congrés a Anchorage (Alaska, EUA) un estudi que mostra l'excés de mortalitat per càncer als pobles espanyols propers a cimenteres. En aquests municipis, el risc de morir per càncer colorectal és un 10% més alt que als pobles situats a més de cinc quilòmetres, en el cas de les dones, i un 7% superior en els homes, pels quals el risc de morir de càncer d'estómac també és un 9% més elevat.

El risc de morir per càncer colorectal és un 10% més alt prop de cimenteres

El nou mapa de López Abente estudia la mortalitat pels sis principals tipus de càncer dividida en quinquennis. “La novetat d'aquest mapa és que no és una foto, sinó que mostra l'evolució en els últims 20 anys”, aplaudeix Fernández. El valor d'aquesta pel·lícula científica s'observa en analitzar les 115.000 morts per càncer de mama entre les dones espanyoles en el període 1989-2008. En els 10 primers anys apareixien taques vermelles a Catalunya i Balears, on s'han atenuat recentment i han deixat pas a punts calents en pobles de Huelva, Sevilla i Cadis, amb un risc de morir per càncer de mama un 10% més alt que a la resta d'Espanya.

Els autors suggereixen que es “monitoritzi” aquest presumpte canvi de distribució espacial, encara que adverteixen que l'estudi de la mortalitat per tumors de mama ha perdut validesa. Gràcies als programes de detecció precoç i als avanços terapèutics, la supervivència de les dones després de cinc anys de ser diagnosticades supera el 80%. L'ideal seria analitzar la incidència de la malaltia, no la mortalitat, però no hi ha registres detallats a Espanya.

L'equip de López Abente ja havia publicar atles més incomplets, com els dels períodes 1978-1992 i 1989-1998. Una de les novetats d'aquest últim atles és la distribució del càncer de bufeta, culpable de més de 77.000 morts a Espanya entre el 1989 i el 2008. A més del vici de fumar, responsable del 50% d'aquests tumors, els epidemiòlegs alerten del risc dels treballadors del sector de la fabricació de certes substàncies químiques industrials, com les amines aromàtiques, utilitzades en la producció de colorants. També pateixen un risc elevat les persones dedicades a la fabricació de pintures, tints, gomes, cuir i alumini, així com els conductors de camions, possiblement per la seva exposició a les emissions dels motors dièsel.

Els homes representen el 82% de les morts per càncer de bufeta a Espanya. La taxa més elevada de mortalitat apareix en pobles de Cadis, Sevilla i Huelva, amb el seu Pol Químic, i a la comarca del Bages, una altra zona amb indústries tèxtils i químiques situada al centre de Catalunya. No obstant això, els científics subratllen que aquestes taques vermelles s'han atenuat en els últims anys.

Huelva, amb el seu Pol Químic, i la comarca catalana del Bages tenen taxes de mortalitat més elevades per càncer de bufeta

La distribució de les 105.000 defuncions d'homes per càncer de pròstata no mostra punts alarmants, encara que en els primers 15 anys es va detectar una desigualtat entre el nord i el sud. Galícia era la regió amb més pobles amb risc alt, sobretot respecte a Andalusia, que presentava riscos per sota de la mitjana. “La diabetis o el factor protector que ofereixen els antidiabètics orals potser poden explicar la baixa mortalitat per càncer de pròstata observada a Andalusia, ja que en el període 1989-1998 aquesta regió tenia una taxa de mortalitat relacionada amb la diabetis més alta que a la resta d'Espanya”, explica l'equip de López Abente.

L'investigador Miquel Porta, expresident de la Federació Europea d'Epidemiologia, aplaudeix el nou mapa del càncer i assenyala directament les autoritats. “Em preocupa que les polítiques que haurien d'estar actuant sobre el que detecta López Abente siguin massa febles”, lamenta. “La ingesta de vegetals i fruita fresca redueix el risc de càncer d'estómac i no ha de convertir-se en un luxe. Les polítiques econòmiques no es fan només per als indicadors que esmenten els ministres De Guindos i Montoro, també per facilitar una alimentació saludable”, opina Porta, catedràtic de Salut Pública a l'Institut d'Investigacions Mèdiques de l'Hospital del Mar, a Barcelona.

L'atles revela que, en els últims cinc anys estudiats, l'excés de risc de morir per càncer de pulmó en les dones s'ha centrat a les ciutats. Els autors apunten a “la sinergia entre la contaminació de l'aire i fumar”. Porta fa una crida a les autoritats a prendre mesures. “Si veiem que als centres urbans apareix més càncer de pulmó en dones, i sabem que hi ha una interacció entre el tabac i la pol·lució, la resposta és actuar sobre el tabac i la contaminació atmosfèrica, creant més espais per als vianants i zones verdes”, proclama.