Alibaba es converteix en una de les companyies més valuoses del món

Alibaba es va estrenar a Wall Street amb una pujada inicial del 36%, a 92,70 dòlars l'acció, en el moment en què es va fer el primer bescanvi d'accions a la Borsa de Nova York. El gegant del comerç electrònic xinès va fer història, i no només pels 21.800 milions de dòlars que va recaptar en la col·locació. És la corporació més gran que s'estrena al parquet, amb una valoració global que va pujar en els primers minuts fins a prop de 228.000 milions de dòlars (uns 177.000 milions d'euros) i que la va col·locar entre les 20 companyies cotitzades més grans del planeta.

L'estrena borsària d'Alibaba es va produir dues hores i mitja després de l'inici de la sessió a Wall Street. L'ajust del preu del primer intercanvi d'accions va ser delicat i laboriós, per evitar en tot moment els errors que van portar a la desastrosa col·locació de Facebook ara fa dos anys i mig. La primera indicació ja anticipava que obriria per sobre dels 80 dòlars. D'aquí va anar pujant gradualment fins a superar els 90 dòlars l'acció.

El màxim que es va aconseguir durant la sessió va ser de 99,7 dòlars l'acció, al qual es va arribar tot just uns segons després de l'estrena. Després va baixar gradualment fins a tancar en 93,89 dòlars, encara un 38% per sobre del valor inicial, la qual cosa equival a 231.000 milions de dòlars (uns 180.000 milions d'euros), prou per col·locar-se en la posició 17 de la llista de les companyies més grans del món per capitalització borsària. És més gran que JPMorgan Chase, Verizon, Pfizer i IBM o la combinació de Facebook i Twitter o que les seves rivals occidentals Amazon i eBay juntes.

El valor de partida era de 167.600 milions de dòlars. Aquesta era la capitalització que corresponia als 68 dòlars, el preu que es va posar a les seves accions la nit abans. Amb una valoració com aquesta ja es convertia en l'estrena borsària més important del món, superant els 133.400 milions de capitalització de l'Agricultural Bank of China quan va començar a cotitzar el juliol del 2010 a Hong Kong o els de 131.800 milions de l'ICBC l'octubre del 2006.

La tercera estrena més important fins avui era d'una altra firma financera, del mateix país i al mateix mercat. El Bank of China es va valorar en 94.100 milions quan es va estrenar el maig del 2006. Per trobar la quarta caldria anar a l'altra banda del món. Facebook va protagonitzar el maig del 2012 l'estrena més elevada a Wall Street d'una companyia nord-americana, amb una capitalització de 81.250 milions que va doblar des de llavors.

Si es mantenia l'entusiasme dels últims mesos, Alibaba ho tenia relativament fàcil per superar Facebook fins i tot el primer dia cotitzant. La xarxa social fundada per Mark Zuckerberg valia 198.700 milions de dòlars en el moment d'iniciar la sessió al Nasdaq. La companyia xinesa en tenia prou amb pujar un 15% des del valor final de l'oferta, un increment que finalment es va més que duplicar. La qüestió era més aviat veure en quina mesura s'apropava a Google.

La companyia tecnològica de Mountain View, la més potent d'Internet, valia 398.400 milions en tocar la campana. És la tercera corporació cotitzada més gran del món, per darrere de la petroliera ExxonMobil, en una classificació que encapçala Apple, amb 608.250 milions de capitalització. La quarta és Microsoft, amb una valoració al mercat borsari de 383.300 milions.

L'altra tecnològica de referència és IBM, amb una valoració abans del toc de campana de 192.300 milions. No gaire lluny la segueixen la sud-coreana Samsung i Oracle. Si la història ajuda a posar les coses en context, el rendiment de les grans companyies que salten al parquet acostuma a ser força decebedor. La mitjana a Wall Street és d'una apreciació inferior al 10% el primer dia de cotització i es torna negatiu el primer any.

Els inversors es fixen, a més, en tres valors xinesos per entendre per on podria anar Alibaba. Els agradaria veure alguna cosa semblant a Baidu, que es va estrenar l'agost del 2005 amb un augment del 350%. Des de llavors acumula una apreciació del 8.000%. Més a curt termini es fixen en Leju. Va pujar un 19% la primera jornada a l'abril, que va elevar al 38%. L'altra cara de la moneda és RenRen, que va pujar un 30% en l'estrena al març, però cau un 75% respecte a l'oferta.