Tot recordant Laura Riding a Deià

Els mites, les llegendes, es construeixen sobre l’ocultació d’alguns bocins de realitat. Per exemple, diem que Gertrude Stein recomanà a Robert Graves, el 1929, instal·lar-se a Mallorca: “És el paradís, si pots suportar-ho”. Deixant de banda que, segons afirma William Graves, la frase es referia a la presència d’una ampla colònia d’anglesos a l’illa (un matís que fa temps que es va perdre quan repetim l’ocurrència, certament genial), el cas és que Stein no adreçà el seu consell només a l’autor de Jo, Claudi, sinó també a la seva parella llavors, una escriptora nord-americana anomenada Laura Riding, que viuria a Deià gairebé una dècada, fins al 1936. I sí, és cert que Graves tornaria al poble després de la Guerra Civil, amb una altra dona (la fabulosa Beryl), i s’hi estaria per sempre més, esdevenint ell mateix part del paisatge de la serra de Tramuntana, mentre que Riding ja faria una altra vida. Per tant, no es poden comparar l’impacte d’un i de l’altra a la vida mallorquina. Però Riding visqué entre nosaltres, ens conegué i ens pensà, i feu part essencial d’aquells anys prebèl·lics. Per això, i pel seu valor com a escriptora (i com a superpersonatge!), ja toca parlar-ne una mica, de la Riding.

La seva obra segueix inèdita en llengua catalana, i fins fa no res els lectors en llengua castellana tampoc hi po­dien accedir. Només en els dos darrers anys hi ha començat a posar remei l’editorial Greylock, que ja porta tres títols publicats: qui s’hi acosti descobrirà una autora intel·ligentíssima amb tendència a l’abstracció, que pensa el llenguatge i es situa a l’avantguarda d’aquella època literària, sense assemblar-se gaire a cap altra veu. Us la recomano molt.

Però després està el temperament, i en aquest sentit la nostra protagonista era extraordinària: forta i dura com el marbre, s’imposava a Graves amb tanta energia que l’altre, perdudament enamorat, s’encongia en la seva presència. Els cronistes parlen d’algú poderós, incontrolable, que menyspreava el succés comercial de les novel·les de l’amant. És fascinant, la Riding. Ella va ser, a més, la vertadera ànima d’un projecte extraordinari, The Seizin Press, l’editorial i impremta artesana que la parella fundà per publicar exquisideses literàries angleses des del remot Deià. Graves i Riding es separaren l’any 1939 (s’ha de reconèixer, si més no, que ella tenia certa tendència a fer-ne de grosses): ell mai en parlà malament ni l’oblidà; ella flastomaria tota la seva vida cada volta que escoltés el nom “Robert Graves”, acusant-lo d’haver-se apropiat d’idees seves per bastir la seva teoria de la deessa blanca. Tenia raó? Segurament exagerava, però no en el buit.

No soc (encara!) un expert en Laura Riding, però de moment, llegint i recercant, m’ha costat molt trobar referències seves a Mallorca, ja sigui a llibres o correspondència. Però a una carta del 1935 publicada al web Lauraridingjackson.org, hi fa un comentari aparentment tautològic, que era un recurs habitual en ella: “Quan ets a Deià, ets a Deià”, diu, i afegeix, “és a dir, quan ets viu, ets viu; és a dir, les coses passen a poc a poc. La vida és el lent treball d’arribar a un lloc”. En llegir-ho, recordo el que ja no he conegut: una illa on el temps tenia una densitat antiga i humana.