Les millors exposicions per visitar aquest hivern a Barcelona

Hi ha un bosc al cor de Barcelona que tothom hauria de creuar. No cal témer la foscor, perquè aquesta boscúria urbana és un far que il·lumina l’imaginari literari de Mercè Rodoreda (1908-1983) des de les seves arrels més profundes. Rodoreda, un bosc és la gran exposició d’hivern del CCCB i també la porta d’entrada a un univers que brota des de l’art i la literatura recorrent la trajectòria de l’escriptora barcelonina, autora de clàssics com La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974) i també de La mort i la primavera, la novel·la pòstuma que es va reeditar amb gran èxit al 2017 i que va marcar un punt d’inflexió a l’hora de reubicar-la en la memòria col·lectiva. Qui passegi per aquest bosc llegirà fragments immortals de Rodoreda i els veurà dialogar amb obres de Remedios Varo, Leonora Carrington, Ramon Casas, Marc Chagall, Suzanne Valadon, Man Ray, Fina Miralles, Toni Catany, Pina Bausch i Dora Maar, entre molts altres creadors del segle XX de diverses disciplines. Però també podrà explorar Rododera des de la contemporaneïtat gràcies als projectes artístics encarregats a Cabosanroque, Mar Arza, Carlota Subirós, Èlia Llach i Oriol Vilapuig. Diuen que entrar en un bosc és sanador, que fa canviar la perspectiva de les coses i potser això és el que necessitava Rodoreda i la seva prodigiosa literatura: una reivindicació potent des de la poesia -i també la radicalitat- que exsuden les seves paraules.

Per sort, aquest no és l’únic bosc d’esperit literari que farà més suportable l’hivern. Al Museu Picasso es pot visitar una exposició que explora la figura del dramaturg, escriptor i poeta francès Alfred Jarry (1873-1907), precursor del teatre de l’absurd i creador d’Ubú Roi (1896), una sàtira grotesca sobre el poder. Sota el títol Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts, s’explica com la seva figura va influir en el seus contemporanis -entre ells, el mateix Picasso- i en el pensament i en l’art del segle XX, en especial en el moviment surrealista d’André Breton i Max Ernst. Qui també fa un viatge en el temps és la Sala Parés que dedica tot el seu espai a Figuracions entre guerres. 1914-1945, una exposició que se submergeix en un període tan fèrtil com convuls i que es narra des de la mirada d’artistes catalans -o arrelats al país- com Josep de Togores, Joaquín Torres-García, Juli González, Hermen Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Olga Sacharoff i Ramon Calsina, entre molts altres. Precisament, aquest últim és el protagonista de Misèries humanes, una exposició d’Espais Volart que rescata la faceta més incòmoda i dura del pintor i dibuixant barceloní. Calsina (1901-1992) va forjar un estil tan personal -entre la tradició catalana i les avantguardes dels anys trenta- que el van acabar situant en terra de ningú i, per defecte, esborrat del relat oficial.

A partir del 19 de febrer, el MNAC inaugurarà “Recuperado del enemigo”. Els dipòsits franquistes al MNAC, una revisió de la història del museu a partir de les obres dipositades pel SDPAN, el Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional Franquista. L’exposició continua el projecte encetat amb l’exposició Museu en perill! i mostra 146 peces amb un discurs que vincula patrimoni amb memòria històrica que serà fonamental en l’ampliació que preveu el museu de cara al 2029.

Un altra mirada rescatada de l’oblit és la de Cèsar Malet (1941-2005), un fotògraf barceloní que abans d’obrir un estudi dedicat a la publicitat i la moda, va dedicar-se a fer fotografies de societat per a les revistes dels anys 60. A Cèsar Malet. Autoretrat. Ironia, estètica i passió, que es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, es repassa una trajectòria fotogràfica molt lligada a l’escena artística, gràcies a la seva vinculació amb la Gauche Divine, fet que va permetre a Malet retratar escriptors i fer portades per a l’editorial Seix Barral. Aquest és un bon aperitiu fotogràfic mentre esperem que, a finals de febrer, s’inauguri a la KBr Fundació Mapfre una retrospectiva de Walker Evans (1903-1975), una figura central de la fotografia del segle XX, pioner de l’estil documental i un dels grans cronistes visuals Estats Units. A Walker Evans: Now and Then es mostraran des dels seus primers autoretrats de joventut fins als seus experiments en polaroids del finals de la seva vida. També caldrà esperar fins al 17 de gener per gaudir de Cap, cor, carn. El tarot de Subirachs, una exposició a la galeria Chiquita Room que mostrarà una faceta poc coneguda de l’escultor que va encarregar-se de la Façana de la Passió de la Sagrada Família: un joc de cartes de tarot amb imatges simbòliques dibuixades amb el seu característic estil geomètric i que entraran en diàleg amb altres obres seves.

Els viatges a Sud-Amèrica li van confirmar a l’artista, poeta i sanadora energètica Silvia Gubern (1941), allò que ja intuïa: que l’art, la natura i la vida van de la mà i, a més, tenen una dimensió sagrada i espiritual. L’exposició Esplendor. Tornar a l’origen, a Can Framis, mostra l’itinerari creatiu creat per Gubern al llarg del temps, ni més ni menys que una constel·lació d’experiències i sabers acumulats que ha materialitzat a través de dibuixos, escultures, poemes, pintura en vidre, escriptura canalitzada i instal·lacions. Aquest darrer format és el protagonista de LALIRIO, un projecte creatiu del jove duet Fuentesal Arenillas que es declina en tres instal·lacions amb un mateix fil conductor: l’acumulació de peces tèxtils, una manera d’acostar-se a la pràctica escultòrica des de l’aprenentatge col·lectiu i que es pot visitar a La Fabra, el centre d’art contemporani de la Fabra i Coats. El tèxtil també té cert protagonisme a Veus del Pacífic. Innovació i tradició, però des d’un punt de vista etnogràfic. A CaixaForum s’exposen una selecció d’objectes de diferents illes d’aquest oceà -Hawaii, Rapa Nui, Nova Guinea...- provinents del fons del British Museum i que mostren l’estreta relació d’aquests pobles amb la natura: els hams de mareperla, el tambor de mà de fusta, pergamí, canya i os, el casc de plomes d’aus i arrels o el vestit cerimonial fet amb escorça de morera i diferents fibres vegetals. Un viatge artístic -i també mental, perquè negar-ho- cap a un món llunyà on els hiverns són més amables.