_
_
_
_
televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Jorge Carrión dedica una sèrie als lletraferits

La plataforma Caixaforum+ fa un homenatge als llibres i els seus lectors

Jorge Carrion
Jorge Carrión, autor de la sèrie documental 'Booklovers'.Fundación Bancaria ”la Caixa”
Tomàs Delclós

Jorge Carrión és l’autor d’una sèrie, a la plataforma en línia Caixaforum+, dedicada a la gent que estima els llibres. A qui els llegeix, escriu, edita, ven o col·lecciona i als espais on es troben abrigats per ser venuts o protegits del temps que passa. Es diu Book­lovers i l’autor deixa ben clara, a cada capítol, la procedència del títol. Surt de lletraferit, una expressió catalana que vol dir “amant de les lletres”, tot i que Joan Coromines hi ha detectat definicions estrafolàries (“astut, traïdor...”). Els filòlegs troben la paraula ja als segles XVI-XVII. La fan servir el rector de Vallfogona i Montaigne. Aquest humanista i savi interpreta el mot amb contundència: un lletraferit seria aquell a qui les lletres li han donat un cop de martell. Però, finalment, s’ha imposat una visió més dolça. Com diu l’acadèmic Pedro Álvarez de Miranda (Centro Virtual Cervantes), ara veiem que el lletraferit és una víctima joiosa d’un Cupido de la literatura. I és en aquest sentit que Carrión organitza el seu treball. Són capítols de mitja hora dedicats, cada un, a una ciutat.

He vist els episodis dedicats a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Madrid i Lisboa. El dedicat a Barcelona el penjaven el dia 21. El seu sumari, per als veïns de la capital catalana, és previsible. S’explica al web que visiten el palau del Baró de Quadras (seu de l’Institut Ramon Llull), el Mercat de Sant Antoni, la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües i la Ga­briel García Márquez, el Supercomputing Center i les llibreries +Bernat, Nollegiu, La Calders, Ona, La Central, La Petita i Finestres. Amb entrevistes als llibreters Montse Serrano i Xavier Vidal, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’editor Jorge Herralde i la il·lustradora infantil Rocío Bonilla. I amb la dansa de Núria Guiu.

S’ha de tenir molt present que aquesta sèrie no és una guia de llibreries i biblioteques de la ciutat protagonista. Carrión fa apostes singulars, fonamentades, però que no pretenen ser ni les úniques possibles ni les úniques inevitables. Hi ha tota una poètica personal en la tria que s’ajusta a la seva idea de la llibreria (Contra Amazon, Galaxia Gutenberg): un sistema complex, planetari, que obre línies de relació i fuga, que posa en conversa milers de títols, dissenys, icones… i, per això, és impossible guanyar-la en la generació de contextos. Nedant en aquesta abundància pots escollir molts horitzons. Cada capítol té un personatge principal que, de vegades, es menja massa temps de la mitja hora que duren. Uns capítols que sempre semblen massa breus. En algun cas, com el de l’escriptora i rapera angolesa Telma Tovn, no s’acredita qui és (cal escorcollar els títols de crèdit finals). També passa amb la periodista Leila Guerrie­ro. Guerriero fa un magnífic relat de la seva relació d’enlluernament (“deslumbramiento”) amb els llibres. Quan explica que Pavese la va “reparar” d’un enfonsament sentimental i la va despertar del “hechizo del dolor”, penses que no calen grans rebomboris ni sòlides teories per…posar-te a llegir. Elena Poniatowska parla de l’abraçada que et fan els llibres... Aquest és l’encant de la sèrie. No és enciclopèdica, és la tria d’un lector que sap trobar bones companyies, com ara la de l’historiador de la lectura Alberto Mangel.

Leila Guerriero a la sèrie documental 'Booklovers'.
Leila Guerriero a la sèrie documental 'Booklovers'.Fundación Bancaria ”la Caixa”

A l’inici de cada capítol, Carrión dona un atribut a la ciutat. Madrid seria la ciutat del collage, i Lisboa, la capital d’un país on començà la globalització, però no dedica la mitja hora a sostenir aquests enunciats. Manen molt els discursos dels convidats. I tot això en un embolcall televisiu elegant. I és que Carrión…també sap de televisió (Teleshakespeare, Galaxia Gutenberg). Un detall gens irrellevant: l’accés a Caixaforum+ és gratuït. Qui vulgui arrodonir la jornada pot visitar un altre, entranyable, enorme, lletraferit: Umberto Eco. Filmin té un emotiu documental sobre la seva biblioteca (Davide Ferrario). I també n’hi ha un sobre la biblioteca pública de Nova York i el seu treball social (Frederick Wiseman).

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_