Jorge Carrión dedica una sèrie als lletraferits

Jorge Carrión és l’autor d’una sèrie, a la plataforma en línia Caixaforum+, dedicada a la gent que estima els llibres. A qui els llegeix, escriu, edita, ven o col·lecciona i als espais on es troben abrigats per ser venuts o protegits del temps que passa. Es diu Book­lovers i l’autor deixa ben clara, a cada capítol, la procedència del títol. Surt de lletraferit, una expressió catalana que vol dir “amant de les lletres”, tot i que Joan Coromines hi ha detectat definicions estrafolàries (“astut, traïdor...”). Els filòlegs troben la paraula ja als segles XVI-XVII. La fan servir el rector de Vallfogona i Montaigne. Aquest humanista i savi interpreta el mot amb contundència: un lletraferit seria aquell a qui les lletres li han donat un cop de martell. Però, finalment, s’ha imposat una visió més dolça. Com diu l’acadèmic Pedro Álvarez de Miranda (Centro Virtual Cervantes), ara veiem que el lletraferit és una víctima joiosa d’un Cupido de la literatura. I és en aquest sentit que Carrión organitza el seu treball. Són capítols de mitja hora dedicats, cada un, a una ciutat.

He vist els episodis dedicats a Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Madrid i Lisboa. El dedicat a Barcelona el penjaven el dia 21. El seu sumari, per als veïns de la capital catalana, és previsible. S’explica al web que visiten el palau del Baró de Quadras (seu de l’Institut Ramon Llull), el Mercat de Sant Antoni, la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües i la Ga­briel García Márquez, el Supercomputing Center i les llibreries +Bernat, Nollegiu, La Calders, Ona, La Central, La Petita i Finestres. Amb entrevistes als llibreters Montse Serrano i Xavier Vidal, l’escriptor Enrique Vila-Matas, l’editor Jorge Herralde i la il·lustradora infantil Rocío Bonilla. I amb la dansa de Núria Guiu.

S’ha de tenir molt present que aquesta sèrie no és una guia de llibreries i biblioteques de la ciutat protagonista. Carrión fa apostes singulars, fonamentades, però que no pretenen ser ni les úniques possibles ni les úniques inevitables. Hi ha tota una poètica personal en la tria que s’ajusta a la seva idea de la llibreria (Contra Amazon, Galaxia Gutenberg): un sistema complex, planetari, que obre línies de relació i fuga, que posa en conversa milers de títols, dissenys, icones… i, per això, és impossible guanyar-la en la generació de contextos. Nedant en aquesta abundància pots escollir molts horitzons. Cada capítol té un personatge principal que, de vegades, es menja massa temps de la mitja hora que duren. Uns capítols que sempre semblen massa breus. En algun cas, com el de l’escriptora i rapera angolesa Telma Tovn, no s’acredita qui és (cal escorcollar els títols de crèdit finals). També passa amb la periodista Leila Guerrie­ro. Guerriero fa un magnífic relat de la seva relació d’enlluernament (“deslumbramiento”) amb els llibres. Quan explica que Pavese la va “reparar” d’un enfonsament sentimental i la va despertar del “hechizo del dolor”, penses que no calen grans rebomboris ni sòlides teories per…posar-te a llegir. Elena Poniatowska parla de l’abraçada que et fan els llibres... Aquest és l’encant de la sèrie. No és enciclopèdica, és la tria d’un lector que sap trobar bones companyies, com ara la de l’historiador de la lectura Alberto Mangel.

A l’inici de cada capítol, Carrión dona un atribut a la ciutat. Madrid seria la ciutat del collage, i Lisboa, la capital d’un país on començà la globalització, però no dedica la mitja hora a sostenir aquests enunciats. Manen molt els discursos dels convidats. I tot això en un embolcall televisiu elegant. I és que Carrión…també sap de televisió (Teleshakespeare, Galaxia Gutenberg). Un detall gens irrellevant: l’accés a Caixaforum+ és gratuït. Qui vulgui arrodonir la jornada pot visitar un altre, entranyable, enorme, lletraferit: Umberto Eco. Filmin té un emotiu documental sobre la seva biblioteca (Davide Ferrario). I també n’hi ha un sobre la biblioteca pública de Nova York i el seu treball social (Frederick Wiseman).