‘La nostra ciutat’, al Teatre Lliure: Costumisme, amor i mímica
Ferran Utzet dirigeix una obra sobre la vida quotidiana, l’amor i la mort a través d’un matriarcat que lidera Rosa Renom
Diu la llegenda que el text Our town es representa cada dia en algun teatre dels Estats Units. Thornton Wilder va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1938 per aquesta obra que retrata la vida de la ciutat fictícia de Grover’s Corner combinant el retrat sociològic amb la reflexió metafísica. Molt influenciat pels postulats del teatre èpic de Bertolt Brecht, l’autor situa l’acció en un teatre i dona al narrador el paper de regidor, mostrant i comentat al mateix temps els secrets de l’escena. Ferran Utzet dirigeix al Teatre Lliure una companyia de quinze actors i Llàtzer Garcia signa una encertada dramatúrgia, a partir de la traducció al català de Víctor Muñoz Calafell. El text s’ha retallat una mica (només les puntes) i fins i tot se li ha afegit alguna picada d’ullet metateatral dirigida als espectadors del segle XXI.
Estem davant d’un muntatge molt coral, i la companyia funciona de manera compacta i homogènia. Destaquen Rosa Boladeras i Mercè Pons, les matriarques de les famílies Gibbs i Webb: es passen el primer acte preparant esmorzars, netejant la casa i enviant els seus fills a l’escola. (En un gir inesperat, l’art de la mímica uneix La nostra ciutat amb l’últim espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs). Mares atentes, afectuoses i hiperexplotades, amb somnis incomplerts i marits una mica pusil·lànimes. Rosa Renom defensa el paper de regidor amb una gran temprança: ella marca el to de tot l’espectacle, i és difícil trobar a Catalunya una actriu que digui millor el text. També destaquen Carles Martínez com a editor del diari local i el sempre efectiu Albert Triola, el director de la coral amb tendència a la beguda. Entre els joves, Guillem Balart i Paula Malia doten de les dosis justes d’innocència i il·lusió els seus personatges, que protagonitzaran la inevitable història d’amor.
La nostra ciutat es divideix en tres actes per parlar de la vida quotidiana, de l’amor i de la mort. Després de dos actes de costumisme mel·liflu, arriba la maçada final: el tercer acte és el que ha convertit aquest text en un clàssic. És allà on Paula Malia ens torna a demostrar que és una gran actriu. “Cap ésser humà s’adona de la vida, mentre viu?”. Aquesta és la frase clau del muntatge, una proposta amable que pretén recuperar un públic que potser va abandonar el Lliure amb tanta modernitat. Ho aconseguirà?
La nostra ciutat
Fins a l'11 de desembre
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.