No és fàcil assumir el retorn al tedi i la rutina. Per als qui ja hagin tornat i per als qui no se s’han anat i han resistit l’estiu més torrefacte que es recorda, Barcelona ofereix una curiosa ruta artística per ballar-la, replantejar-se l’existència o fer atenció als nostres sentits.

Art meets Apolo: art per ballar-lo

Quina relació hi ha entre una galeria d’art i el clubbing? A primera vista, no sembla gaire íntima. “Mentre que la primera s’associa amb l’observació i la quietud, l’altre tendeix a relacionar-se amb l’agitació i el caos”, diuen des de la mítica sala Apolo, que s’ha proposat fer convergir aquests dos universos no tan paral·lels per establir un diàleg amb els cossos, l’art i la pista de ball. La iniciativa s’anomena Art meets Apolo i ja es pot admirar al club de Nou de la Rambla, que aquest 2023 ha iniciat un diàleg amb artistes de la ciutat per provar que aquestes dues esferes, juntes, multipliquen l’efecte d’una experiència intensa i immersiva.

Alineat amb la galeria LAB 36, el projecte paral·lel a la Galeria Senda, i l’agència cultural Screen Projects (LOOP Barcelona), la iniciativa ja té dues instal·lacions en sala que es poden admirar en horari de concert i sessió de club. L’artista Pedro Torres –un nom a recordar perquè també exposa House of the Sun ara mateix a Preludi: Intenció poètica del Macba– ha obert la veda amb Accumbens, una obra basada en la imatge en moviment i de caràcter site-responsive que aprofundeix en la recerca sobre la percepció i la nostra relació amb el temps, una de les obsessions de l’artista. La instal·lació enllaça diversos estímuls visuals que seran processats, entre d’altres, per les neurones del nucli accumbens, que es troben a l’encèfal i estan involucrades en moments com el plaer, la por, l’agressió o l’addicció.

“L’experiència espaciotemporal que es dona en una sala de ball és única i l’agafo com a punt de partida per relacionar-me amb el públic a través de diversos vídeos que es van enllaçant. Entre aquests, uns ulls que es mouen i unes mans que ballen. Mirem amb els porus, ballem amb els ulls. Les mans ben amunt i que ens impactin els fotons!”, explica sobre la seva obra.

A la de Torres s’hi suma Phsycoflage, de l’artista electrònica i programadora creativa Mónica Rikić, formada per mòduls electrònics dotats d’un sistema d’IA que influeix en el seu comportament: inflant-los, desinflant-los i canviant la llum interior. Una proposta lúdica que transforma el hall en una fantasia psicodèlica multicolor.

Nou de la Rambla, 107

Una expo espectral a La Capella

Després de Narcohumanisme, al Bòlit de Girona, o Las Malas, a La Casa Encendida de Madrid, la catalana Núria Gomez Gabriel s’ha convertit en una de les comissàries culturals del moment. Ara presenta a La Capella, fins al 24 de setembre, ángel peligrosamente búho [duelos, espectros y materialidad]. Una mostra en la qual “els artistes proposen una materialitat espectral com a ètica de la desorientació” per llegir els temps actuals i que busca “proporcionar al temps actual una dimensió col·lectiva en lloc de productiva, repetitiva en lloc de lineal, i reflexiva en lloc de progressiva”.

En l’exposició dialoguen una intervenció de Manuel Alba Montes, que subverteix els eixos cartesians; una composició sonora multicanal de Violeta Mayoral o la coreografia elèctrica de Las lámparas de Leticia Skrycky, entre d’altres, juntament amb una publicació amb la participació de les imperdibles Marta Echaves o Sabina Urraca.

C/ Hospital, 56. Raval.

Últims dies de Trena

Si encara no us heu endinsat en aquest repte museogràfic a la Sala Oval del MNAC, no espereu més. Trena, l’escultura immersiva de Laia Estruch que s’ha instal·lat en aquest espai i que ocupa 35 metres de longitud i 6,6 metres d’altura, estarà disponible fins diumenge. En aquesta ruta sonora, es plantegen nous camins per habitar el museu, transitar-lo i, el més important, aprendre a escoltar-lo.

MNAC: Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n