‘Petita filosofia per a temps trastocats’ , de Mauro Bonazzi: Una ploma no cau on un espera
La ploma màgica de Bonazzi proporciona una brúixola per sortir de l’atzucac d’aquest món esvalotat
La filosofia té un aire de manual d’instruccions per entendre el món, ser feliç o de preparació per a la mort. El seu to críptic l’ha convertida en un discurs només apte per a iniciats, però no tota la filosofia reclama la dificultat d’un Hegel. També és filosofia, i de la bona, la paraula frívola d’un Voltaire. Deia Comte que el filòsof és un expert en generalitats, que sap una mica de tot i tot de res. Aquest caràcter de saber total la fa seductora i necessària a l’hora d’oferir-nos una síntesi sobre el perquè del tot plegat.
Al llarg de la seva carrera Mauro Bonazzi s’ha mogut entre l’acadèmia i la mundanitat. Professor a Milà o Utrecht, allà inicia els alumnes en els arcans de la realitat i els dilemes de més enllà del bé i del mal. Ha acostat amb rigor al gran públic problemes mundans i ultramundans des de perspectives inesperades. La seva trajectòria ve àmpliament avalada pel seu coneixement d’aquella filosofia total de Plató o sobre el relativisme moral que va sacsejar l’Atenes de Pèricles; la seva ploma àgil proporciona una brúixola per sortir de l’atzucac d’aquest món esvalotat i explorar les possibilitats d’un món que mai no ofereix solucions definitives. És aquesta la funció de la filosofia, que no és pas poc: transcendir un present que ens ofega i no oblidar mai que la realitat pot ser diferent, que altres mons i altres formes de societat són possibles, que el fatalisme de la raó sempre pot ser vençut per l’optimisme de la voluntat.
Bonazzi no defuig el perill d’orientar-nos en aquest món líquid i trastocat i amb un petit manual de saviesa sobre la realitat i la felicitat on la filosofia substitueix els psicofàrmacs i on Plató, Freud o Sòcrates ens armen de coratge per saber què busquem, qui som, quines són les projeccions del que volem ser i com podem desemmascarar els fantasmes que ens acompanyen sempre. Aquesta angoixant obstinació de tenir principis i no acceptar que només tenim contradiccions l’entoma el filòsof amb ironia, fàrmac sempre eficient per als nostres abismes i per entendre que en aquesta tràgica anomalia que és la vida, el sexe proporciona sempre un plàcid repòs.
Sartre, Epicur o Max Weber ens acompanyen en aquesta guia per a perplexos, no som altra cosa davant d’un món que flueix permanentment i que agrada, com la veritat d’Heraclit, d’ocultar-se. Per això estem necessitats d’un GPS existencial que ens orienti entre tanta desorientació, entre tanta veritat i postveritat i que ens ajudi davant de tanta histèria i crispació col·lectiva a no abdicar de la raó. Si l’esperança de vida augmenta, les malalties disminueixen i el benestar, tot i que no prou ràpidament ni democràtica, es difon, no serà que la realitat desmenteix cada dia el nostre fatalisme? Quan el pessimisme i el desànim s’apoderen del nostre horitzó d’expectativa, més filosofia i menys Prozac. No renunciem mai, com dirien Aristòtil o Wittgenstein, a continuar meravellant-nos del nostre món.
Petita filosofia per a temps trastocats
Traducció de Josep Alemany,
Edicions de 1984, 2022. 157 pàgines. 17 euros
