‘Seré el teu mirall’, de Lluís-Anton Baulenas: Els desenganys

Un dijous de juliol del 1998, el cambrer d’un cafè teatre del Raval amb una característica física que no passa desapercebuda a ningú —li falta l’orella dreta—, que es diu Jaume Pedrol, un professor en excedència a causa dels trasbalsos morals ocasionats per la mort d’un amic, i que és el narrador de Seré el teu mirall, la novel·la amb la qual Lluís-Anton Baulenas ha obtingut el premi Santa Eulàlia, a la cantonada del carrer Riereta amb el carrer de la Cera salva un borratxo de ser apallissat per un transvestit que exigeix cobrar la tarifa pactada. Com a mostra de gratitud, li proposa que li truqui per oferir-li una feina molt millor: Pedrol ha ajudat Amadeu Torà, que acaba de fundar una agència immobiliària i necessita algú que la dirigeixi, sense importar gaire que l’experiència en el sector sigui nul·la. L’objectiu de l’empresa és el blanqueig. Pedrol, que es considera “un desgraciat immers en la més gran de les misèries”, accepta l’oferta, i el lector d’immediat vincula el seu sí amb la imatge que obre la novel·la, uns anys després, i en la qual el protagonista confessa que ha estat a punt de morir i que de la por “acabava de pixar-me al damunt”.

Des dels primers compassos de Seré el teu mirall, Baulenas, que és un narrador nat que no desconeix gens els trucs per captar l’atenció, omple la trama d’uns interrogants que haurien de servir per convertir la lectura en una festa: quina relació devia tenir el protagonista amb el seu amic mort?, per què només té una orella?, quin paper hi juga el senyor Vallès, un arquitecte de 80 anys, molt ric, i obstinat grotescament, entre el desvari i el patetisme, a la manera d’una gesta purificadora, a comprar el màxim possible d’edificis històrics de Barcelona amb la idea d’enderrocar els pisos que durant els anys quaranta i cinquanta es van permetre construir als terrats de determinades finques? Baulenas ambienta aquesta investigació sobre els despropòsits de l’astúcia urbanística del franquisme a la Barcelona de l’any 2003, la que ja començava a coquetejar amb la bombolla immobiliària i que estava immersa en els preparatius per transformar-la en la seu del Fòrum de les Cultures de l’any vinent —la Barcelona, també, que plora la mort de Floquet de Neu. El lector no pot estar-se de valorar la traça amb què l’autor ha aconseguit confegir una novel·la política i molt honesta que no és ben bé política gràcies a l’habilitat amb què es mostren, des d’un silenci narratiu, es podria dir, les injustícies que hi bateguen tan sols sordament.

Malauradament no es pot valorar de la mateixa manera els recursos usats per descabdellar la trama, sense aconseguir en cap moment que el lector quedi arravatat per descobrir què s’oculta rere els enigmes argumentals, volàtils en excés, que Baulenas va plantejant al llarg d’un text exempt d’inventiva verbal, trufat d’un sentit de l’humor massa professional —com respirs tècnics després d’una seqüència dramàtica—, i amb un protagonista, i una veu narradora, que tot sovint sembla posseir els atributs tòpics dels herois des­enganyats.

Seré el teu mirall 

Lluís-Anton Baulenas 
Comanegra, 2023
357 pàgines. 20,90 euros