Danae Boronat intenta amb empenta revifar ‘Zona Franca’

TV3 ha repescat Zona Franca posant-hi al capdavant una periodista esportiva, Danae Boronat. Com era previsible, ja abans de l’estrena, no va tenir una dolça benvinguda a les xarxes. El fet de substituir Joel Díaz, que va marxar per solidaritat amb l’expulsió de Manel Vidal, per un desafortunat acudit, no ajudava. Tot i que, cal subratllar, Joel Díaz va tenir l’elegant detall de donar-li la benvinguda i criticà els que insultaven Boronat a internet. Al marge dels previsibles vituperis, més d’un dubtava que una cronista esportiva pogués fer humor com si ser humorista fos una garantia per a la facècia, la bona, l’aguda. S’ha vist que no a Zona Franca i tants programes de la broma. El primer capítol va fer una audiència discreta. 87.000 espectadors, un 6,1 de share.

Boronat va demostrar empenta, seguretat i no es va sentir obligada a fer brometes una darrere l’altra. Amb encert, la gent del programa no va pretendre oblidar d’on venia tot allò. “Un programa que no estava mort, estava de parranda”. A Twitter, Boronat donava l’adreça per a qui la volgués insultar. Va fer la mateixa entrada a plató que feia Joel Díaz i la primera cançó interpretada conjuntament amb la Mercabanda repetia una i altra vegada “tant me fot”, dedicada als seus haters. Valenta. També amb les noies de la banda van llegir la conystitució del programa –”veurem si la podem aplicar”- on en el seu articulat figura que mai més l’emissió serà tan tardana com abans, després de repetir cinc forasters, o que Joel Joan té barra lliure per anar-hi. Un Joel Joan que es preguntava a Twitter qui seria “el cul d’olla” que es posaria a presentar un programa censurat. No s’imaginava que podia ser una dona que, sembla, vol donar un to lila pujat al programa. Aquesta entrada, no gens d’amagatotis convertint Boronat en el principal motiu de bromes de la nit -per exemple, a propòsit de si va ser la segona opció de TV3 per presentar el programa, la tercera, la cinquena....- van ser, conjuntament amb l’assossec antitelevisiu d’Andrés Fajngold, els millors moments. Un Fajngold sublim quan explicà, amb la patxorra habitual, que l’any 2021 no tenia propòsit de prendre cap smoothie i la darrera setmana se’n va beure dos! L’entrevista promocional mal resolta -amb un joc que semblava d’esplai- o la intervenció d’un segon humorista van enfarfegar l’altra meitat del programa.

Encara sort que Boronat sembla tenir prou caràcter per, més aviat que tard, fer-se’l seu

TV3 ha dit que el programa ha de ser transgressor. Però quina llei o precepte ha de transgredir? Ja fa anys, l’humorista Juan Carlos Ortega el trobava un adjectiu usat frívolament perquè és, per definició, una acció minoritària que trenca els esquemes acceptats per la majoria. “A un país on tothom transgredís, ningú no ho faria realment. Aquest hipotètic país potser és el nostre” (El Periódico). Una transgressió per encàrrec perd molt la gràcia. A més ja se sap que, pels que manen, la transgressió és benvinguda o empipadora... segons a qui fa enfadar. El primer episodi d’aquest Zona Franca no ho va ser.

Vista la primera sessió i l’encert de la tria que ha fet TV3… per què no se li dona un programa que no arrossegui la memòria del trist final del primer Zona Franca?. L’única explicació que hi trobo és que TV3 vol demostrar qui té la titularitat de la marca i la propietat del piset. Ha ubicat Boronat en el mateix plató, com si estigués obligada a una falsa emulació amb el passat. Aquesta voluntat de demostrar que no passa res té un preu, que la Boronat sembli rellogada a la casa d’uns altres. Encara sort que Boronat sembla tenir prou caràcter per, més aviat que tard, fer-se’l seu.