Ganes de parlar

Amb pocs dies s’han estrenat o han tornat a la graella programes d’entrevistes. Lo de Évole (La Sexta) va obrir la nova temporada amb un entranyable viatge amb els germans Estopa. No va ser estrictament una entrevista. Xerraven al cotxe, al bar o a l’habitació de la fonda on dormien. Coneguts de fa temps ­—els Muñoz i Évole són de Cornellà—, van construir una narració que si fos literatura diríem, en el millor sentit de la paraula, que van fer un exercici de rea­lisme brut. Sense impostació, ni fabricant titulars, van parlar dels pares, de fer-se vell, de les malalties —el viatge acaba al cotxe amb un episodi de narcolèpsia d’Évole—, d’anar al psiquiatre... Eren tres qualssevol, tres amics parlant de les seves coses, de les nostres... amb naturalitat, sense por de mostrar-se tendres. Excel·lents minuts de televisió.

Eloi Vila (Al Cotxe!, TV3) també ha tornat i, com sempre, rep els seus convidats portant el cotxe. De totes les fórmules que es poden escollir a l’hora de fer una entrevista —del diàleg a l’interrogatori o el qüestionari...—, Vila tria la conversa planera, sense xuletes. Menys llarg i elaborat que el programa esmentat anteriorment, Vila fa servir un to amigable. Suposo que haver de conduir evita mirades massa sostingudes i inquisitorials al personatge. I aquest, no veient-se perseguit amb preguntes (mal) intencionades, parla amb tranquil·litat, deixant-se anar. L’espai resulta un petit confessionari on no s’expliquen pecats mortals. Les diminutes càmeres instal·lades no són intimidatòries. El temari no vol ser mai enciclopèdic. Amb Manel Alías, per exemple, es va parlar de com explicar una guerra, i amb Àngels Gonyalons, de com sobreviure a un èxit juvenil, com descobrir les prioritats de la vida... De vegades el convidat rellisca cap a una exhibició d’autoajuda, però, com va dir Alías, “la tele s’ha d’utilitzar com s’utilitza en aquest vehicle”.

Bibí Fernández també va entrevistar Bárbara Rey dalt d’un cotxe, amb paisatge d’attrezzo. Més que una entrevista volia ser un gag dins d’un programa, Vamos a llevarnos bien (TVE), que ha durat una única funció. Ja l’han expulsat de la graella. Res. Amb prou feines una tímida circumnavegació sobre l’emèrit i quatre picardies de mal cuplet per promocionar el llibre de la Rey.

A 8TV també han estrenat un espai d’entrevistes, el divendres. La periodista Marta Polo porta, un darrere l’altre, tres convidats. Els tres debutants van ser Anna Grau, Raül Balam i Xavier Marcé. Una tria diversa. Una proposta convencional si no fos per la venda que en fa l’emissora. L’espai es diu La gran contradicció i s’anuncia com una “entrevista tensa, incòmoda i impertinent”. Al vídeo d’aquesta primera emissió es diu que Polo descobreix les contradiccions dels seus convidats (?). Si això fos cert, el programa patiria molt a l’hora de trobar víctimes propi­ciatòries. Qui vol anar a la tele a ser trinxat? Un professor, Carlos Prado Morales, té escrit que no és fent quedar malament l’entrevistat com quedarà bé el periodista. Què entenen per contradiccions? En el cas de Balam, per exemple: que hagi superat amb gran esforç una addicció? Malgrat l’enun­ciat, aquí no hi ha tanta dolenteria. Amb la diputada de Ciutadans Anna Grau va ser la mateixa periodista qui va patir aquest concepte forçat de contradicció. Va preguntar per una suposada afirmació d’un llibre de Grau sobre les seves conegudes, diguem-ne, teories a propòsit de la política lingüística. Grau va corregir-la. “S’ha llegit el llibre?”, li preguntà. Polo va admetre que no i Grau li va aconsellar que llegeixi “abans d’opinar”. Polo va replicar que ella no opinava, preguntava. En fi, a Grau no sembla que l’hagi incomodat l’entrevista perquè n’ha penjat bocins a Twitter. El programa es va fer llarg. Hi havia moments que recordava aquella frase de Robert de Niro: “M’agraden les entrevistes curtes... què et sembla si l’acabem ja?”.