Uri Geller, ració doble

Aquestes darreres setmanes haurem vist, com a mínim, dues vegades la famosíssima escena de José María Iñigo, Uri Geller, les culleretes i el rellotge. Va ser a TVE el 6 se setembre de 1975. Julia Otero ho ha recordat al seu nou programa Días de tele (TVE). Aquest espai consisteix a tornar a un moment memorable, o sigui digne de memòria, encara que les raons poden ser molt diverses, però no pas per fer bullir, xup-xup, xup-xup, amb la nostàlgia. Es tracta de rememorar-lo com exemple que il·lustra un tema. En aquest cas: el nostre tracte quotidià amb la veritat i, sobretot, la mentida. Naturalment es van tornar a passar les seqüències on Geller torçava culleres només amb la fricció dels dits o refeia vells rellotges que la gent tenia a casa. Els tornava a fer anar. Va ser un èxit multitudinari en un país amb una única televisió (TVE i TVE2).

Geller no va anar al programa d’Otero. Sí que ho va fer un mag mentalista que, va dir, havia après tècniques amb Geller, però que era una mica més prudent a l’hora de presumir de poders mentals. Va fer una variant del xou de les culleretes: el torçat de forquilles. El programa va presentar-nos unes imatges de Geller al seu museu d’Israel… amenaçant Putin amb els seus poders. No deixa res per verd. Días de tele va presentar algun testimoni convençut del poder mental de Geller, com el realitzador d’aquell històric programa, Fernando Navarrete. Però de tota la sessió subratllaria un descregut, Paco León. Va mostrar la seva preocupació per la propensió, tan instal·lada, de ser crèdul amb allò que vull creure.

I dissabte passat, qui va parlar d’Uri Geller va ser Col·lapse. Ricard Ustrell, com havia fet fa molt de temps el malaguanyat Àngel Casas, sí que va tornar a portar Geller. Òbviament, el convidat novament va desplegar les seves habilitats amb les culleres, els rellotges i la transmissió de pensament -li va fer a Ustrell el mateix truc que va convèncer Navarrete-. A més, aquest il·lustre convidat va presumir de la seva activitat política, dels seus contactes amb els serveis secrets occidentals. Diu que remena també amb la política nuclear iraniana. La premsa britànica explicava l’any 2019 que va anunciar públicament que aturaria el Brexit gràcies a una telepatia massiva. Ustrell no li va preguntar per aquesta notable ensopegada a l’estrella de la nit.

Calia portar-lo per repetir un xou arnat que, a diferència dels mags, nega l’engany que hi ha al darrere? Em sembla que no

Ustrell tenia convidats al plató per amenitzar la xerrada. El més apropiat per a l’ocasió el va entrevistar, amb una clara intenció de prevenir a l’espectador sobre Geller, al marge, abans que a Geller. Va ser el Mag Lari, qui amb naturalitat i sense agror va mostrar la seva total desconsideració sobre el personatge. Encara que Geller no és mag ni vol dir-se’n per així sostenir la seva farsa, Lari va mantenir, elegant, l’omertà que es tenen els mags i no va voler explicar clarament el truc, per exemple, de les culleretes. Va donar una explicació física sobre els rellotges que s’engegaven, però la seva reflexió fonamental va ser: Geller és un frau perquè no diu que fa jocs de mans, vol fer creure en poders mentals. N’hi va haver prou per desmontar-lo. Ustrell també feia cara de malfiar-se d’aquell personatge a qui entrevistaria una llarga estona. Calia portar-lo per repetir un xou arnat que, a diferència dels mags, nega l’engany que hi ha al darrere? Em sembla que no.

Col·lapse va ser líder d’audiència per damunt del Benidorm Fest.