Banalitzar el nazisme

La direcció de TV3 i la productora de Zona Franca, Atomic Beat Media, han acordat acomiadar el col·laborador Manel Vidal del programa. El motiu: la broma que va fer titllant el PSC de nazi. El vídeo del programa sencer ha estat retirat del web de l’emissora. Vidal, simulant un consultori polític, va presentar un quadre amb els coneguts eixos d’esquerra-dreta i autoritari-llibertari. A l’hora d’ubicar-hi el PSC va considerar que calia ampliar el quadre i del cantó autoritari va fer sortir una esvàstica, un mem que fa temps que circula per la xarxa.

A l’extrem més dretà de la mateixa hi va posar el PSC. La broma va agradar al seu públic i a les xarxes socials aquest públic clama contra TV3 per censura. El “seu” públic, perquè segurament hi ha tota una altra població televident que rebrà el gag com un insult. No era a un catau amb els addictes. Era a una televisió pública que té determinades obligacions amb una audiència més plural. L’episodi planteja novament l’eterna polèmica de si l’humor ha de tenir límits.

Òbviament hi ha un munt de teories i matisos. Emilio de Gorgot, per exemple, a Jotdown, establia la frontera de la permissibilitat quan el còmic deixa de fer comèdia per dedicar-se a sermonejar, quan busca l’aplaudiment de la seva feligresia més que la rialla de molts.

Però és el conductor del Zona Franca, Joel Díaz, qui abans de l’estrena va fixar els personals límits que havia de tenir l’humor en el seu programa. Una teoria força prosaica que va fer en una entrevista a Nació Digital. S’ha de procurar, explicava, dir el que vols dir sense insultar i amb la suficient elegància “perquè no et posin una querella o et facin fora de la teva feina”. I insistia: “La possibilitat de perdre la feina és un límit que no vull traspassar perquè no vull perdre la feina”. Al seu Twitter, amb prou feines hi ha una críptica menció al cas contra els que aplaudeixen TV3: “Que valents sou tots amb la feina dels altres. Pallassos”. El programa ja havia perdut un patrocini per la manera de manifestar la seva posició ideològica.

El problema del gag no és ja la persistent parcialitat del programa en la tria humorística de les seves víctimes o voler jugar a ser antisistema i pretendre que el sistema et posi un còmode sofà (també aquí hi ha un vol i dol per part de TV3 de molt difícil administració). El problema rau en la banalització del nazisme, quan la suposada broma se sustenta en un error de concepte tan enorme (ser més d’esquerres o de dretes no és el mateix que ser feixista). La pròpia història de l’humor demostra que territoris abans admesos ara resulten extremadament feridors per una gran part del públic i s’ha deixat de fer. Per exemple, casposos acudits sobre el sexe. Òbviament, si no ets Art Spiegelman, val més no usar el nazisme. I menys equivocadament, per insultar. Tot plegat demanava una rectificació clara, sense ambigüitat. Podia haver-se solucionat d’una altra manera?